L'auge dels supermercats fantasma

"Des de tomàquets fins a cervesa freda. Et portem el que necessitis (o el que et vingui més de gust) en minuts". Així es presenta un dels supermercats fantasma que fa enviaments ultraràpids. Aquests serveis, en auge els últims anys, envien la compra feta en línia als clients en menys de 10 minuts, i ja tenen presència a moltes ciutats d'Espanya, com ara Barcelona, Madrid, València, Màlaga o Sevilla. "Aquest model de negoci cobreix les necessitats immediates que el client té d'un producte. La mitjana d'import de compra és de 25 euros i, per tant, no fa competència al comerç pròxim o online", explica Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. "Aquesta mena de negoci digital funciona sobretot entre la gent jove, que s'estimen més dedicar el temps a altres coses que a cuinar, perquè no planifiquen i això els soluciona qualsevol pla d'última hora", afegeix Soler.

Dos minuts per al picker, vuit per al rider: compra lliurada

Gorillas, Getir o Dija són exemples d'aquest model, que es coneix com a supermercats fantasma. Aquestes empreses se situen en diferents llocs de les ciutats, on converteix locals en magatzems amb una oferta de més de 1.500 productes des d’aliments, neteja i de bellesa, a més de frescos. "Els productes es preparen durant els 120 segons posteriors a la recepció de la comanda a l'aplicació informàtica del local. Internament, el supermercat té lineals que estan distribuïts per nombres i lletres, de manera que, quan la comanda arriba a la botiga, el sistema l'ordena de manera lògica i evita que el picker (la persona que la prepara) faci viatges entre els lineals que no siguin productius", explica Josep Maria Català, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

"El lliurament es fa durant els vuit minuts següents a la preparació de la comanda. El rider surt exclusivament per lliurar la nostra comanda", explica l'expert. "Com més capil·laritat tinguin a les ciutats i als barris, més fàcil els serà complir aquests terminis de lliurament", afirma Soler. Una altra tècnica que fan servir per guanyar adeptes són els descomptes agressius o els vals per utilitzar els seus serveis, com ara "8 euros de descompte en la teva compra de 10 euros", explica Català.

Mil viatges al dia per magatzem per ser rendibles

Aquests negocis comparteixen característiques amb les ja conegudes com a cuines fantasma (dark kitchens). "No es veuen, però els veïns pròxims als immobles on se situen sí que en noten i en senten la presència: més riders, més moviments de persones i, sobretot, més problemes de convivència", explica Català. Es calcula que, perquè el negoci aconsegueixi tenir un rendiment positiu, s'han de fer 1000 viatges al dia per cada magatzem. Això comporta que aquestes zones tinguin un alt trànsit de riders. Segons un estudi de la consultora Bain & Company, per arribar a la rendibilitat, aquestes empreses haurien d'augmentar el preu mínim per comanda fins als 30 euros (actualment és de 20). Així mateix, haurien de fer créixer el volum de comandes per dark store: de 300 comandes al dia en una fase de llançament i 600 en una fase de creixement, haurien d'arribar a més de 1000 comandes diàries per magatzem.

"El seu impacte sobre la mobilitat urbana pot arribar a ser alt, especialment si s'ubiquen en carrers de vianants o si opten per les motocicletes com a mode preferencial, per la qual cosa poden requerir algun tipus de regulació per part de l'administració", adverteix Eduard Àlvarez, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, investigador del grup de recerca SUMAT i expert en logística. De fet, aquest mes de març, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una regulació que prohibeix l'obertura de nous locals d'aquesta mena.