Josep A. Planell: "La UOC és una universitat on hi cap tothom"

15/06/2022
Andrea Romanos

El rector de la UOC compareix davant la Comissió de Recerca i Universitats del Parlament de Catalunya per fer balanç de la Universitat

El rector de la UOC, Josep A. Planell, ha comparegut aquest dimarts 14 de juny davant la Comissió de Recerca i Universitats del Parlament de Catalunya per informar de les actuacions que duu a terme la Universitat. En la intervenció, Planell ha fet balanç de la feina feta al capdavant de la institució, ha explicat l'evolució dels projectes en marxa actualment, i ha avançat els reptes i les prioritats estratègiques que la UOC s'ha fixat per als pròxims anys.

El rector ha començat la presentació agraint la Llei 3/1995, de reconeixement de la UOC, aprovada per unanimitat al Parlament i publicada al DOGC el 6 d'abril de 1995, com a possibilitadora de la feina feta per a la Universitat avui. Planell ha definit la UOC a través de tres característiques que la fan única i distintiva: "La UOC és una universitat pionera i experta en e-learning que forma persones al llarg de la vida; nativa digital, global i amb mandat públic, que focalitza l'activitat de recerca en la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials", la missió de la qual és preparar ciutadans "per al món del futur", i no per al passat en què van viure generacions anteriors.

"La qualitat és part de l'ADN de la UOC", ha destacat Planell, "per si algú ho posa en dubte pel fet de ser una universitat a distància". El rector ha corroborat les seves paraules en el fet que aquest any li hagi atorgat l'acreditació institucional com a universitat l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, amb la distinció d'haver-se convertit en la primera universitat a Catalunya que és totalment acreditada pel sistema.

Tot això, ha destacat Planell, "amb un model d'aprenentatge distintiu i innovador". "A la UOC no es fan classes", ha exposat, sinó que "l'estudiant aprèn fent". És per això que "l'aprenentatge té lloc a través de l'acció, subministrant a l'alumne eines i recursos d'aprenentatge adequats, amb un equip docent que l'acompanya i una comunitat en xarxa amb la qual l'estudiant es comunica constantment".

Quant a les dades, Planell ha volgut destacar els quasi 90.000 estudiants matriculats, residents a 141 països. Actualment, la UOC té més de 800 programes amb docència, repartits en 7 àmbits de coneixement. En termes de recerca interdisciplinària, la Universitat compta amb 500 investigadors i investigadores repartits en 52 grups de recerca. També ha destacat el reconeixement internacional de la UOC, que ha estat distingida pel CID com la primera universitat en línia en l'àmbit de recerca, i pel Times Higher Education com la primera universitat en línia d'Iberoamèrica i entre les 200 millors universitats joves del món.

Per remarcar la singularitat de la UOC, Planell ha volgut donar resposta a la pregunta de què perdria la ciutadania si la Universitat no existís, resumint la tasca social i educativa de la institució en quatre punts. En primer lloc, ha assenyalat el rector, "la UOC és la universitat dels que treballen", i en destaca una procedència social i geogràfica molt diversa. El perfil de l'estudiantat és clar: té de mitjana entre 25 i 40 anys i més del 57 % són dones; estudia, treballa i té responsabilitats familiars, i a més disposa de poc temps i compatibilitza treball i estudis.

La UOC és també "la universitat del territori", ha explicat el rector, i ha posat l'exemple de Catalunya, on actualment hi ha 7.305 estudiants matriculats que viuen en poblacions de menys de 100.000 habitants, molts dels quals provenen de territoris on no hi ha universitats presencials, i amb una majoria de dones. I, alhora, es presenta com "la universitat de les persones i organitzacions globals". Des del 2014, la UOC ha fet possible que més de 5.000 persones residents a l'estranger estudiïn dins el sistema universitari de Catalunya, i el seu model s'ha transferit a governs i institucions d'arreu del món. També n'ha destacat el compromís amb la llengua, ja que, ha explicat, 3.100 estudiants de la UOC estudien en català fora de Catalunya.

Per acabar, Planell ha diferenciat la UOC com "la universitat de les persones amb diversitats funcionals". La UOC concentra el 43 % de l'alumnat universitari amb alguna discapacitat certificada de tot Catalunya, i és la segona universitat de l'Estat espanyol amb un nombre més alt d'estudiants amb discapacitat, després de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). Actualment, hi estudien 1.944 estudiants amb certificat oficial de discapacitat igual o superior al 33 %.

"La UOC és una universitat on hi cap tothom", ha assegurat el rector, referenciant dades recents de la Via Universitària de la Xarxa Vives d'Universitats, que mostren la pluralitat dels perfils que hi accedeixen: estudiants procedents de famílies amb baix nivell de formació i origen social baix, així com estudiants amb parella o casats i que tenen fills prefereixen la virtualitat a la formació presencial.

Planell també ha fet una anàlisi de la situació actual de la UOC, en comparació amb quan va assumir el càrrec de rector l'any 2013. Quantitativament, ha explicat, "la Universitat ha doblat el nombre d'estudiants —de 50.000 a 100.000—, el pressupost —de 80 M€ a 160 M€—, els graus, màsters i programes de doctorat, el personal i la captació de fons competitius per a la recerca". No obstant això, ha explicat que la Universitat pateix actualment "una crisi de creixement", que es dona ara perquè, deu anys enrere, el punt de partida i les condicions per a la captació de nou alumnat eren molt favorables i el camí per recórrer molt més ampli.

El rector s'ha referit també a la subvenció pública que rep la UOC, menor al 20 % dels ingressos i molt més baixa que universitats germanes com la UNED —78 %—, l'Open University holandesa —53 %— o universitats presencials com la Universitat de Barcelona —275 %. Tot i això, ha avançat que de cara al 2023 la subvenció augmentarà, i l'objectiu del 2025 serà incrementar l'aportació encara més, acompanyant-la d'una baixada dels preus públics de la matrícula.

A les conclusions de la compareixença, Planell s'ha referit a com el Parlament "va impulsar per unanimitat una universitat que facilita l'accés a l'educació superior a totes les persones, amb un model que no depèn d'horaris ni espais". Ha reiterat que "la UOC és una universitat singular, que s'adreça a les necessitats de l'estudiant —especialment del que treballa—, afavoreix la inclusió i no té limitacions territorials", i el seu model nadiu digital i la seva qualitat estan avalats per diversos organismes.

"La UOC focalitza l'activitat de recerca en la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, i impulsa la transformació digital de l'educació per reduir la bretxa digital i de gènere, i contribueix a la internacionalització de Catalunya al món", ha afegit el rector.

Finalment, ha assenyalat, "el mandat públic i la singularitat de l'impacte social i abast de la UOC en fan indispensable el finançament públic", qüestió sobre la qual actualment es treballa amb el Govern de la Generalitat. En el torn de preguntes, el rector ha aclarit que, més enllà dels ingressos que provenen de les matrícules, la subvenció és necessària per estabilitzar un finançament basal que cobreixi un 30 % del pressupost —similar al que tenen els instituts de recerca— i que permeti fer front a anys en què hi hagi oscil·lacions en l'alumnat.

Responent a preguntes dels diputats dels diferents grups parlamentaris de la Comissió de Recerca i Universitats, Planell s'ha referit també a l'educació telemàtica, "que és aquí per quedar-se i transformar-se", i ha instat a imaginar una pandèmia de la COVID-19 sense la possibilitat de sostenir l'educació a distància gràcies a la tecnologia. "Això ens porta a fer una reflexió molt important de per què volem la presencialitat, i quan la presencialitat no és tan necessària".

També ha aclarit que el model que busca la Universitat per al present i el futur és "eliminar completament els exàmens presencials" i fer totes les proves a distància, apostant per l'avaluació contínua com a forma d'avaluar millor les competències de l'estudiant.