Les dones a la literatura, lluny de la igualtat de gènere

  Noia llegint vora un riu

En un context d'igualtat respecte de la llei, les condicions per a la creació literària continuen sense donar-se de la mateixa manera per a dones i homes. (Foto: Nguyen Thu Hoai / Unsplash)

28/06/2022
Andrea Romanos

Les dones llegeixen més i es dediquen més a l'escriptura, però del total d'obres registrades a Espanya el 2021, el 44,3 % pertany a homes i el 27,1 % a dones


Els contes cooperatius en què els protagonistes tenen objectius comuns, molt més beneficiosos per als més petits

Falta d'oportunitats, manca de referents, desigualtat en les distribucions de premis i estereotips que fan perdurar els rols de gènere són algunes de les dificultats a les quals s'enfronten les dones que es dediquen a la literatura avui dia. En un moment en què a Occident les dones disposen de més igualtat enfront de la llei, el món literari és més propici a donar suport a les creadores femenines? Es donen realment les circumstàncies que permeten als creadors fer valer les seves obres independentment del gènere de qui les escrigui? 

D'acord amb la darrera edició de l'estudi Hábitos de lectura y compra de libros en España, editat pel Ministeri de Cultura, a l'Estat espanyol el percentatge de dones lectores de llibres en el temps lliure és significativament superior al dels homes: un 69,6 % de dones, envers un 59 % d'homes, té aquest costum. Tanmateix, tot i que elles llegeixen més, ells són els principals productors de literatura: les dades d'obres registrades a l'ISBN el 2021 diuen que, de 66.371 títols inscrits a l'Estat espanyol, el 44,3 % són d'homes i el 27,1 % són de dones, mentre que del 28,6 % restant no se'n té informació. Quines són les causes d'aquesta manca de dones creadores i referents? 

"Durant molt de temps hem estat centrats a dir que les dones han estat invisibilitzades i que, per tant, la seva obra creativa, literària o del tipus que sigui, no s'ha tingut en compte. I això és veritat. Però hi ha un altre aspecte que penso que és molt interessant i que s'ha de tenir en compte, i és que, al llarg del temps, les dones no han pogut crear valor", assenyala la professora col·laboradora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Montserrat Gatell. "Això fa uns anys feia molta cosa dir-ho, però la funció de les dones al món durant segles ha estat una altra, i no han tingut les mateixes oportunitats per accedir al món del coneixement. Des de l'antiguitat més clàssica, les dones no tenien accés a l'alfabetització", comenta. I contesta un dels arguments que sovint s'han esgrimit des del patriarcat: "Si no hi ha hagut cap dona Cervantes o Shakespeare, com s'acostuma a dir, és perquè no se'ls ha donat la possibilitat."

Aquesta herència històrica també es veu reflectida en les temàtiques que es tracten a la literatura feta per dones. Segons un estudi fet a escala estatal, a Espanya, del total de dones que escriuen novel·la, el 94,8 % es dediquen al gènere romàntic. I del total d'autors de novel·la romàntica (2.114), 2.002 són dones, enfront de 112 homes. "Les persones escrivim, pintem, raonem, escoltem… Tot el que fem ho fem partint de l'experiència i les trajectòries vitals. Com que l'art és indestriable de la vida, reflecteix el que ens passa. Per això les nostres són històries quotidianes: familiars, tancades, individuals, particulars, de tot el que no és públic." I el que no és públic tampoc no és paradigmàtic ni forma cap model, cosa que determina que l'obra femenina es col·loqui immediatament en una posició de subordinació respecte de l'obra masculina.

 

Una qüestió global

Al seu cèlebre assaig Una cambra pròpia, Virginia Woolf exigia per a les dones escriptores una renda mensual per poder-se mantenir i un espai propi per poder crear. La seva cambra pròpia no és sinó una metàfora per reclamar la necessitat de disposar d'unes condicions físiques i mentals adequades per a la creació. I això, apunta Gatell, "vol dir deixar de fer les coses que aquest sistema ens diu a les dones que hem nascut per fer, que és tenir cura dels altres, etcètera".

És una problemàtica que traspassa fronteres. "Emily Dickinson crea del no-res, perquè és conscient que no té referents. La segona i la tercera onada del feminisme a Catalunya prenen el seu relleu. Sobretot és Maria Mercè Marçal qui diu més que necessitem crear una genealogia, saber qui va venir abans de nosaltres", explica Gatell. "I així ens plantem en l'actualitat, en què a Occident les dones som iguals que els homes davant la llei i tenim uns percentatges molt elevats de dones molt formades, però proporcionalment el nombre de dones creadores que poden exhibir la seva obra és ínfim", assenyala.

El miratge de la igualtat es veu reflectit de manera molt clara en els premis literaris. Els nombres són demolidors: només 16 dones han guanyat el Premi Nobel de Literatura des de la seva creació, l'any 1901, per 112 homes. El Premi Cervantes ha guardonat només 4 dones davant de 41 homes des del 1976, i el Premi Planeta només ha estat atorgat a 17 dones des del 1952. També és sabut que hi ha moltes més dones que es dediquen a l'àmbit de l'escriptura que no pas homes. No obstant això, com hem vist, elles publiquen menys, registren menys, editen menys i opten a menys llocs de treball.

 

Els contes infantils, una gran font d'estereotips

Més enllà de les desigualtats històriques a les quals han fet front les dones creadores, val la pena explorar quin tipus de mirades continuen perpetuant aquests models i patrons. I és que les ficcions adreçades als lectors més petits tampoc no estan exemptes de dinàmiques masclistes, sovint expressades a través d'uns estereotips que causen una forta impressió en un moment de pura formació vital. Els contes han estat tradicionalment un mitjà de transmissió de valors amb els quals els nens i nenes adquireixen nocions sobre el que està bé i malament i sobre què s'espera dels personatges; entre altres coses, el que se suposa que han de fer les dones i els homes. 

"Fa dècades que tenim estereotips recurrents de prínceps, cavallers i lluitadors que salven princeses que no tenen més raó de ser que ser boniques, portar vestits i sabates elegants i que són éssers passius a qui s'ha de salvar del llop o despertar d'un encanteri", explica la professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Amàlia Gordóvil, doctora en Psicologia Infantojuvenil i Familiar i coautora del llibre Compartir la vida educa. "Sens dubte això té efectes sobre els més petits, perquè per a ells els contes són font d'aprenentatge a partir dels quals es fan les primeres idees de com funciona el món", assegura. 

"Una nena petita de quatre anys, que veu l'Anna —germana de Frozen— escalar amb un vestit i sabates de taló es voldrà vestir així per molt que la mare li expliqui que escalar pels arbres amb aquesta roba ha de ser molt incòmode i gens pràctic, en lloc de fer-ho amb botes, com el noi que l'acompanya. I això passa perquè la imatge de la princesa escalant amb vestit li arriba al cervell emocional, que guardarà aquest record com una empremta, mentre que l'explicació de la mare ha de passar pel còrtex, una ruta més complexa i poc eficaç per a la integració de valors en infants tan petits", detalla. "I quant a estereotips, no ens oblidem dels nois, a qui també se'ls posa molta pressió per ser els valents, els forts i els que sempre aconsegueixen guanyar", afegeix.

Quin tipus de contes són més beneficiosos en aquestes edats? "Contes cooperatius en què no hi ha un salvador i una salvada, contes en què tothom faci equip i lluiti per un objectiu comú, com quan anem a fer un escape room", diu Gordóvil. "També seria molt més enriquidor i sa per a l'autoestima infantil gaudir de contes en què els protagonistes fossin nens i nenes normals amb els quals els més petits també se sentissin identificats", apunta. "En la gran majoria de contes, els protagonistes són adults fent de nens, amb els cossos hipersexualitzats. Això fa que es transmeti des de molt aviat als més petits la idea del cos normatiu com a cos únic i vàlid socialment, cosa que és nociva per a la formació d'una bona autoestima", conclou la professora.

 

Un model en procés de canvi?

En aquest context, quines oportunitats hi ha per progressar cap a un paradigma més igualitari? En el seu article "Obras poéticas domésticas en Internet: Libertad y creatividad", la professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Teresa Iribarren explica com en l'actual context d'internet les dinàmiques tradicionals de circulació dels textos literaris estan canviant gràcies al progressiu empoderament de creadors i lectors, cosa que obre la porta a escenaris prometedors i basats en més llibertat, riquesa cultural i equitat.

Gatell també assenyala algunes experiències d'èxit molt rellevant, com és el cas de petites editorials que estan publicant dones d'Àfrica, escriptores asiàtiques i altres textos d'altíssima qualitat que ens poden acostar a noves realitats, alhora que diposita esperances en les noves generacions, molt menys condicionades pel gènere.

Experts UOC

Montserrat Gatell

Professora col·laboradora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC

Amalia Gordóvil

Professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC

Foto de la professora Teresa Iribarren Donadeu

Teresa Iribarren Donadeu

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats
Coordinadora de Postgrau dels Estudis d'Arts i Humanitats

Expert/a en: Literatura catalana, llibre digital i traducció literària.

Àmbit de coneixement: Literatura catalana i llibre digital.

Veure fitxa

Enllaços relacionats