Augmenta la bretxa de productivitat entre les grans companyies digitalitzades i la resta d'empreses

Los Angeles, 2019. La Tyrell Corporation controla l'economia gràcies a la seva tecnologia de desenvolupament d'androides impossibles de distingir dels éssers humans: els replicants. El futur distòpic que dibuixava Blade Runner quan es va estrenar, l'any 1982, semblava llavors molt llunyà. Però caminem cap a un món dominat per gegants tecnològics digitalitzats en el qual les grans corporacions limiten l'emprenedoria, el dinamisme econòmic i el progrés?

Aquesta és una de les grans preguntes que tracta l'estudi "Towards the Tyrell corporation? Digitisation, firm-size and productivity divergence in Spain", publicat en obert al Journal of Innovation & Knowledge, el primer autor del qual és Joan Torrent, catedràtic d'Economia dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador del grup i2TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i en què participen Ángel Díaz-Chao, Albert-Pol Miró-Pérez i Jorge Sainz, també investigadors de l'i2TIC i professors de la Universitat Rey Juan Carlos i d'ESERP Business & Law School.

La bretxa de productivitat

Les revolucions tecnològiques dels últims dos segles, des de la màquina de vapor fins a la intel·ligència artificial, han estat un dels principals factors responsables de l'augment de la productivitat als països desenvolupats. Les activitats econòmiques es veuen cada vegada més influïdes per les noves onades d'innovació i digitalització. Tanmateix, malgrat els múltiples avenços tecnològics de les últimes dècades, l'eficiència de les economies més desenvolupades sembla haver-se estancat.

A la recerca de respostes, els investigadors de l'i2TIC de la UOC van analitzar la productivitat total de factors, una mesura de la productivitat del treball que té en compte tots els elements al marge de la relació entre capital i treball (els components clàssics de la productivitat), com les millores tecnològiques que no estan adherides al capital i al treball, però que sí que permeten que les economies siguin més eficients.

"Durant els últims anys, coincidint amb la ruptura o escissió digital, i no pas revolució industrial, els economistes ens hem adonat del que solem anomenar la paradoxa o el dilema de la productivitat. Tot i que estem enmig d'un canvi tecnològic que sembla trencador per a les nostres vides, la productivitat total de factors de la majoria de les economies avançades del món fa més d'una dècada que està estancada o que creix molt poc", explica Joan Torrent.

Com més gran sigui el creixement de la productivitat total de factors i, per tant, de l'eficiència d'una economia, més gran serà l'augment del nivell de vida material de la societat. "Una de les explicacions per a aquest dilema de la productivitat rau en les superstars. Com a resultat del procés d'R+D+I digitalitzat, s'estarien generant uns gegants digitals o digitalitzats que se situarien a la frontera global de la innovació i que utilitzarien la seva posició dominant per restringir la competència, desenvolupar innovacions defensives o, fins i tot, restringir el dinamisme econòmic", afegeix l'investigador.

La conseqüència principal d'una economia sense noves iniciatives empresarials que pressionin les generacions anteriors d'innovadors —fet que els economistes solen anomenar destrucció creativa— és una economia amb seriosos problemes per créixer i millorar el benestar material dels ciutadans. "Les conseqüències d'aquesta economia dominada per corporacions que controlen un nombre creixent de mercats sense que, per sota, hi hagi la possibilitat que l'emprenedoria i el dinamisme econòmic de les pimes existents vagin generant nous nínxols de progrés poden ser catastròfiques", conclou Torrent. Ens dirigim, llavors, a un sistema dominat per les Tyrell Corporations?

La productivitat i la innovació a Espanya

La recerca de l'i2TIC de la UOC estima la productivitat total de factors per a més de 5.800 empreses industrials d'Espanya i, a partir d'aquesta dada, analitza les diferències entre les que tenen més eficiència i el paper que exerceix la digitalització a l'hora de determinar aquestes diferències. La conclusió principal és que la divergència entre les grans companyies dominants (el 10 % amb més productivitat total de factors) i la resta no ha fet sinó incrementar-se en els últims anys.

"La competència monopolística es va generalitzar fa més d'un segle i hem après a conviure amb grans empreses que competeixen en diversos segments de mercat. El problema és que, amb la digitalització, aquestes grans empreses han après noves estratègies d'innovació per augmentar el seu poder de mercat i, com a resultat de la feblesa institucional o de la novetat de les seves propostes de valor, els ho hem permès", explica Joan Torrent.

Per a l'investigador, aquesta situació dibuixa els límits de la societat de mercat digital i assenyala la necessitat de reorganitzar-la per no posar en risc els beneficis que fins ara ha generat el sistema. "La nostra capacitat per continuar augmentant el benestar i, a més, fer-ho més igualitàriament entre nosaltres i amb el medi ambient és precisament el que està en joc", afegeix Torrent.

Entre les accions i polítiques que es podrien implementar per reduir la divergència productiva i la limitació de la competència i la innovació per part de les empreses que dominen el mercat, destaca el suport a l'emprenedoria i a les pimes perquè incorporin la tecnologia digital i la innovació molt més del que s'ha fet fins al moment. La situació a Espanya és especialment delicada. D'entre tots els països europeus, la inversió en R+D a Espanya només supera la de Turquia.

"És un autèntic desastre nacional i gairebé no en parla ningú. Si no tenim en compte el problema de la divergència en productivitat i el dinamisme de les noves i petites empreses, aviat no hi haurà cap recurs per repartir. Crec que hem entrat en un període de confusió molt perillosa entre riquesa i renda, que ens estem confonent entre el valor productiu i l'improductiu, que estem llançant missatges molt equivocats sobre les maldats de l'afany de lucre, que estem desprestigiant l'empresa. Tot això és un gran error a llarg termini", subratlla Joan Torrent.

A més de la dinamització de l'emprenedoria i la inversió tecnològica a les pimes, l'investigador conclou que cal aconseguir acords internacionals per revitalitzar les polítiques de competència i no permetre que les grans empreses extreguin rendes com a resultat del seu poder de mercat i continuïn incrementant la bretxa.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 8, treball decent i creixement econòmic.

Article de referència

Torrent-Sellens, J.; Díaz-Chao, A.; Miró-Pérez, A. P.; Sainz, J..Towards the Tyrell corporation? Digitisation, firm-size and productivity divergence in Spain. Journal of Innovation & Knowledge, 7 (2). 2022. DOI: 10.1016/j.jik.2022.100185

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC