Trenta anys dels Jocs Olímpics del 1992: la cita històrica que va transformar Barcelona

  Jocs Olímpics de Barcelona

Entre el 25 de juliol i el 9 d'agost del 1992 van tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelona. (Foto: Nigel Glastonbury / Unsplash)

Experts de la UOC analitzen l'impacte que les Olimpíades van tenir en la ciutat i valoren els llegats que inevitablement va deixar l'esdeveniment en múltiples àmbits

Entre el 25 de juliol i el 9 d'agost del 1992, aviat farà trenta anys, van tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelona. Amb aquest esdeveniment, es culminava un procés de transformació de la ciutat que havia començat amb la nominació olímpica del 1986. La transformació, però, obria un nou capítol en la història de Barcelona pel fet d'haver estat la seu d'unes olimpíades. L'impuls que els Jocs Olímpics van donar a la ciutat en múltiples camps és incontestable. La cita olímpica marca un abans i un després per a Barcelona. 

Diversos professors de la UOC, experts en alguns dels àmbits en què els Jocs Olímpics van tenir més influència, analitzen a continuació els aspectes més rellevants d'aquest gran esdeveniment i valoren quins es van convertir en un llegat important per al futur de la ciutat: de la transformació urbanística a la projecció internacional, passant per l'atracció turística o el pes històric de tots els canvis que les Olimpíades van acabar generant.

 

Els Jocs Olímpics van implicar una transformació del perfil del turista

El professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Joan Miquel Gomis López opina que "el canvi més significatiu" pel que fa al turisme que van comportar els Jocs Olímpics "va ser la transformació del perfil del turista". De fet, hi ha dades que ho corroboren. El 1990, només el 22 % dels turistes arribaven per vacances i oci a la ciutat, mentre que la majoria ho feia per feina. Actualment, la relació és inversa i predomina el turista vacacional. A més a més, si el 1990 a Barcelona hi pernoctaven 1,7 milions de turistes, en pocs anys aquesta xifra es va multiplicar per tres i el 2019, abans de la pandèmia, va arribar a prop de 10 milions.

Gomis també destaca que la inversió en l'actualització d'infraestructures durant els Jocs Olímpics es va combinar amb la projecció internacional de la ciutat, que va reivindicar "la modernitat de la capital catalana", però també els atributs que ja tenia: la posició estratègica i privilegiada a la Mediterrània —a prop dels principals mercats emissors europeus—, el clima i el patrimoni natural i cultural. El professor considera que el creixement espectacular de Barcelona posterior als Jocs Olímpics "no estava previst". 

En aquest sentit, "un percentatge significatiu de places d'allotjament de la ciutat es va canalitzar mitjançant creuers contractats temporalment per cobrir la demanda puntual d'aquells dies, davant el risc de crear una oferta hotelera excessiva no aprofitable posteriorment", destaca Gomis. Així mateix, Gomis considera que "els efectes dels Jocs Olímpics en el turisme no van ser immediats i també van ser fruit de campanyes de promoció posteriors". Per al professor de la UOC, els avantatges i els inconvenients del turisme de la Barcelona actual "són el resultat de les decisions preses els darrers temps, i no pas de les que es van prendre fa més de trenta anys".

"Des de la perspectiva actual, es fa necessària la reflexió sobre els límits del model de desenvolupament d'un territori a través de grans esdeveniments com els Jocs Olímpics, i es fa evident la necessitat de generar alternatives amb esdeveniments de menys dimensió, amb objectius i efectes més específics", afegeix el professor de la UOC.

 

Els llegats dels Jocs Olímpics de Barcelona des del punt de vista esportiu

Una de les claus de l'èxit dels Jocs Olímpics del 1992 va ser que Catalunya tenia un nivell d'associacionisme esportiu molt potent, explica Jordi Mascarell, professor col·laborador del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments i del postgrau de Gestió d'Esdeveniments Culturals, Esportius i Corporatius de la UOC. El país ja disposava de "grans clubs privats i d'un índex de pràctica esportiva molt alt per l'època". Amb tot, organitzar els Jocs Olímpics "era un repte majúscul", i més si es té en compte que "Barcelona no tenia una àmplia experiència en grans esdeveniments com sí que la tenia París, una altra de les ciutats candidates", recorda Mascarell. El professor de la UOC també cita com a "hàndicaps" molt importants "l'històric encaix polític entre Catalunya i Espanya i l'amenaça d'una ETA molt activa a Catalunya".

Des del punt de vista esportiu, Mascarell destaca dos llegats importants dels Jocs Olímpics de Barcelona: un de material, que són les instal·lacions, i un d'organitzatiu, que és el voluntariat. "Es va aprofitar l'acte per construir, i en alguns casos actualitzar, un parc d'equipaments esportius que posteriorment ha permès acollir altres grans esdeveniments i que s'ha posat al servei dels esportistes amateurs", explica el professor. En són un exemple el Palau Sant Jordi, l'INEFC i el Canal Olímpic, a més de poliesportius municipals com les Piscines Picornell o l'Espanya Industrial. 

A més, una altra herència clau dels Jocs Olímpics i dels seus 35.000 voluntaris va ser el naixement de Voluntaris 2000, una entitat que, trenta anys després, encara és present a la majoria de curses i grans esdeveniments que s'organitzen arreu de l'àrea metropolitana, subratlla Mascarell.

 

Una oportunitat històrica per a la transformació urbanística de la ciutat

Els Jocs Olímpics van permetre redefinir els objectius de la ciutat i planejar-ne el desenvolupament a partir d'actuacions

de més escala. No obstant això, també van contribuir a materialitzar projectes sobre la ciutat i els barris que feia temps que s'estaven ideant, destaca la directora de programa del màster universitari de Ciutat i Urbanisme de la UOC, Mirela Fiori. "Els Jocs Olímpics del 1992 van propiciar mecanismes de finançament que van permetre una transformació urbana que s'estava coent des de feia molt de temps", afirma Fiori. La professora recorda que la nominació olímpica del 1986, coincidint amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i l'inici d'un cicle econòmic expansiu, "va ser la palanca necessària per acabar de desplegar tot el que s'havia ideat".

Aquesta feina que s'havia fet abans, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics i la presència d'un moviment veïnal important, va permetre que les grans transformacions en infraestructures, equipaments i espai públic en àmplies àrees de la ciutat "no fossin pensades per cobrir les necessitats exclusives d'un esdeveniment, sinó per satisfer les necessitats urgents del conjunt de la ciutat". És per això que els Jocs Olímpics van funcionar en aquest aspecte. Amb tot, les Olimpíades del 1992 no han marcat el desenvolupament urbanístic posterior, apunta Flori, que reconeix que "poques vegades en la història d'una ciutat es té l'oportunitat de fer una transformació d'aquesta magnitud". "El que ha marcat l'urbanisme posterior ha estat l'entrada al mercat comú europeu i la consegüent internacionalització de l'economia, que ha impulsat les ciutats a competir en el marc global", afegeix.

 

La comunicació dels Jocs Olímpics va permetre generar "una il·lusió col·lectiva"

Més enllà de l'aspecte esportiu, urbanístic, turístic i econòmic, els Jocs Olímpics també van ser un èxit des del punt de vista de la comunicació. Elisenda Estanyol, directora acadèmica del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC, opina que "l'obertura de la ciutat també va ser una obertura conceptual en l'àmbit comunicatiu per als Jocs Olímpics del 1992 i l'aposta per elements no convencionals, des de les mateixes cerimònies d'obertura i clausura fins als elements visuals i gràfics, que van optar per un estil avantguardista".

L'estratègia comunicativa dels Jocs Olímpics del 1992 va tenir un focus important en la mateixa ciutadania de Barcelona: "es va aconseguir apel·lar els veïns i veïnes i reforçar-ne el sentiment de pertinença, i el resultat va ser que molts barcelonins van participar activament en els preparatius dels Jocs", assenyala Estanyol. Aquesta connexió del projecte amb la ciutadania va fer que les Olimpíades acabessin representant "una il·lusió col·lectiva". Així mateix, a escala internacional, "es va saber projectar una imatge de Barcelona com a ciutat cosmopolita, moderna i creativa".

Per a Estanyol, els Jocs Olímpics del 1992 van impulsar el city branding de Barcelona i van "projectar una imatge internacional positiva d'una ciutat capaç d'acollir esdeveniments internacionals i de convertir-se en una destinació turística important". Això permetria que posteriorment la ciutat esdevingués seu d'altres grans esdeveniments, com ara el Mobile World Congress.

 

Els Jocs Olímpics del 1992, un exemple que cal seguir per rellançar Barcelona

A tall de conclusió, el director dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, Joan Fuster, considera que els Jocs Olímpics del 1992 van representar una fita històrica per a la ciutat i van ser un èxit, atès que "hi havia un projecte i aquest projecte es va executar". Durant els Jocs Olímpics, Fuster era regidor de l'Ajuntament de Barcelona i membre del govern de la ciutat. A més, és coautor del llibre Pasqual Maragall. Pensament i acció (Barcelona, La Magrana 2017). Per a Fuster, les Olimpíades van ser una oportunitat per a la capital catalana en un moment de crisi econòmica i industrial amb unes conseqüències que Barcelona podria haver patit de manera notable. Els Jocs Olímpics van salvar la ciutat d'aquesta possibilitat. Segons el director dels Estudis d'Arts i Humanitats, els Jocs Olímpics del 1992 també són un exemple que hauria de donar pistes per rellançar la ciutat en l'actualitat. La clau, en aquest sentit, és que hi hagi un projecte i que es materialitzi tenint en compte els "importants reptes que té la ciutat del futur pel que fa al canvi climàtic, la mobilitat i la sostenibilitat", afegeix Fuster.

Experts UOC

Foto del professor Joan Miquel Gomis López

Joan Miquel Gomis López

Expert/a en: Comunicació, comercialització i intermediació d'empreses turístiques, companyies de baix cost (low cost), turisme responsable.

Àmbit de coneixement: Comunicació i organització d'empreses turístiques.

Veure fitxa
Jordi Mascarell

Jordi Mascarell

Professor col·laborador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC

Foto de la professora Mirela Fiori

Mirela Fiori

Expert/a en: Reconversió i rehabilitació dels teixits urbans, especialment de centres històrics; processos de revaloració i expulsió de poblacions; espai públic, habitatge.

Àmbit de coneixement: Urbanisme.

Veure fitxa
Foto de la professora Elisenda Estanyol Casals

Elisenda Estanyol Casals

Expert/a en: Comunicació corporativa, comunicació institucional, relacions públiques, protocol, organització d'esdeveniments, comunicació digital, xarxes socials, creativitat i ludificació (gamification).

Àmbit de coneixement: Comunicació, relacions públiques, publicitat i protocol.

Veure fitxa
Foto del professor Joan Fuster Sobrepere

Joan Fuster Sobrepere

Expert/a en: Història política i cultural de Catalunya i Espanya (segles XIX i XX) i història urbana de Barcelona (segle XIX).

Àmbit de coneixement: Història contemporània.

Veure fitxa