11/8/22 · Estudis d'Economia i Empresa

El model de ciutat condiciona el tipus de turisme?

Hi ha estudis recents que analitzen nous conceptes com el sobreturisme, un fenomen que insereix amb processos urbans com l'encariment de l'habitatge o la pèrdua del teixit comercial local
Sovint les ciutats han apostat pel turisme i l'oci com a estratègia de desenvolupament urbà sense tenir gaire en compte la visió dels residents (foto: Aleksandar Pasaric/Pexels)

Sovint les ciutats han apostat pel turisme i l'oci com a estratègia de desenvolupament urbà sense tenir gaire en compte la visió dels residents (foto: Aleksandar Pasaric/Pexels)

Des de fa unes setmanes, vivim una clara desescalada pel que fa a les mesures restrictives vinculades a la COVID-19. Sens dubte, aquest procés ha propiciat que el sector turístic tornés a agafar impuls i recuperés les xifres prepandèmia, o fins i tot les superés. Aquest escenari torna a fer saltar a la palestra un assumpte recurrent. Ens referim a la convivència del model de turisme amb el model de ciutat.

Davant les contínues "friccions" existents entre els dos models, ens preguntem què hauria de tenir prioritat: el turisme o la ciutat? És a dir, tal com planteja el titular, el model de ciutat hauria de condicionar el model de turisme? O hauria de ser al contrari?

Renovar-se o morir

És evident que la pandèmia deixa enrere tot un seguit de transformacions en tots els sectors. Molts d'aquests canvis han vingut per quedar-se, i alguns incideixen directament en la planificació, l'organització i la gestió del sector turístic. Això ha obligat les empreses a prendre les mesures necessàries per adaptar-se a la nova situació. "Un exemple d'això és l'ús de la tecnologia per impedir contagis (ús de robots i d'eines d'intel·ligència artificial per reduir la distància social als llocs turístics i les empreses). També cal incorporar nous conceptes, com ara el risc sanitari, conèixer més bé les noves preferències de la demanda davant la percepció d'aquest risc i, pel que fa a la gestió de destinacions, planificar a partir de paràmetres com l'adaptació i la resiliència a les crisis, a més de definir plans de contingència", apunta Francesc González Reverté, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i director del grau de Turisme. 

Per tant, ens enfrontem a un nou escenari en què, segons González Reverté, hi ha més sensibilitat social davant els impactes del turisme, especialment davant els que podrien perjudicar la qualitat de vida dels residents, disminuir els recursos públics, generar desigualtat d'oportunitats o, fins i tot, contribuir al desplaçament dels residents. "Hi ha estudis recents que analitzen nous conceptes com la turistificació, el sobreturisme (overtourism) i la possible incidència del turisme en les dinàmiques i els processos urbans globals (encariment de l'habitatge, pèrdua del teixit comercial local, conflictes en l'ús de l'espai públic o enclavaments de treballadors-turistes internacionals) que, malgrat no tenir ni una causa ni un origen directament relacionats amb el turisme, es poden intensificar si les condicions de gestió turística no són adequades", adverteix.

Punt de fricció entre el turisme i la ciutat

Tot i que el model de ciutat i el de turisme "estan condemnats a entendre's", en opinió del professor González, la veritat és que no es pot negar que hi ha un conflicte entre tots dos. "El problema és que sovint les ciutats han apostat pel turisme i l'oci com a estratègia de desenvolupament urbà sense tenir gaire en compte la visió dels residents ni analitzar els aspectes negatius o les desigualtats que pot comportar aquest desenvolupament quan es dona sobre una base de creixement indefinit i sense tenir en compte el repartiment de càrregues i beneficis que comporta aquesta activitat turística", planteja l'expert, que considera necessari incorporar la mirada dels agents locals i residents en el desenvolupament i la gestió turística. "No es tracta solament de participar en la presa de decisions en moments puntuals, sinó d'iniciar la planificació tenint en compte les propostes de model de ciutat i de convivència del turisme des de la perspectiva dels residents (de baix a dalt)", afirma.

Per la seva banda, Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del grup de recerca en turisme de la UOC NOUTUR, proposa establir "una visió sostenible global que vagi més enllà del turisme i analitzi de manera integral les necessitats d'infraestructures, de mobilitat, d'habitatge, industrials, agrícoles, d'energies renovables…". L'expert defensa la idea que el model de ciutat hauria de condicionar el model de turisme. 

De fet, sembla que ja ho fa. Si no la ciutat, sí la realitat que l'acompanya. Des del punt de vista del professor González, hi ha elements macro i factors micro que determinen el nou camí del turisme. "Hi ha factors macro, com les guerres (la d'Ucraïna actualment), les pandèmies (conviurem amb la COVID-19 durant molt de temps) o la inflació (alguns experts prediuen una nova crisi econòmica global), que influeixen en els mercats i, per tant, en les possibilitats de desenvolupament de les destinacions urbanes. Però també és possible identificar factors micro, com la percepció del risc sanitari i la seva influència en les preferències de la demanda o la transformació de la imatge de la destinació, que es pot traslladar des de les xarxes socials i condicionar el desenvolupament turístic", afirma l'expert.

El turisme inclusiu i altres claus de futur

Més enllà de si la ciutat supedita la seva estratègia urbanística en benefici del turisme o la imposa, la clau per a la convivència és "modelar una relació més coherent del turisme amb l'entorn urbà per evitar o reduir el conflicte amb els residents", assevera González. I afegeix: "Ja apareixen altres paradigmes en el debat sobre el paper del turisme a la ciutat i caldrà tenir-los en compte si la societat local els acaba reclamant com a propis i dominen l'opinió pública (de moment són tendències minoritàries o emergents). La socialització del turisme, el decreixement o el turisme inclusiu són algunes d'aquestes noves visions. Tot i que actualment s'estenen més aviat entre els acadèmics i els moviments socials que entre el conjunt de residents, caldrà tenir-los en compte quan es vulguin formular les polítiques turístiques de la ciutat del futur."

Una altra de les aportacions que la ciutat pot fer al nou turisme prové de  les solucions tecnològiques i de la implementació de destinacions turístiques intel·ligents. Es tracta d'iniciatives innovadores que, tot i que encara són una promesa, "presenten un elevat potencial en la millora de la sostenibilitat urbana, la reducció del conflicte del turisme a les ciutats i les necessitats dels residents, així com per a aspectes operatius de la gestió turística diària, com les solucions basades en l'eficiència energètica, la mobilitat o la gestió més ordenada de fluxos turístics", conclou González.

Revisió de la idea d'èxit

En una època de transició com la que estem vivint, el concepte d'èxit també experimenta un procés de mutació. Fins ara, "l'indicador que mesurava l'èxit d'una destinació era el nombre de turistes aconseguit, de manera que una temporada turística era bona si es millorava la xifra de visitants de l'anterior, sense aprofundir en excés en l'anàlisi d'altres factors", assenyala Gomis. Tanmateix, això hauria de canviar. Almenys és el que pensa aquest professor, que veu necessari tenir en compte valors com la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica per poder avaluar els resultats de les noves polítiques turístiques. 

En aquesta mateixa línia, González considera que, efectivament, la manera de mesurar els resultats del turisme necessita una revisió. De fet, aposta per "introduir diferents paràmetres de qualitat de vida, benestar i felicitat que permetin comprendre la resposta emocional de les persones, tant turistes com residents, la seva empatia i la capacitat d'entendre's en el complex desenvolupament de la quotidianitat de la ciutat compartint l'espai públic".

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits