Quatre actuacions clau per afrontar les onades de calor causades pel canvi climàtic

El darrer informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), anomenat Canvi Climàtic 2022: Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat, ha mostrat les últimes dades sobre les alteracions que produeix l'escalfament global i quins canvis bruscos es poden esperar a curt termini. Una de les evidències és que entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos altament vulnerables al canvi climàtic, i que l'escalfament global, que aconseguirà els 1,5 °C a curt termini, provocarà perills climàtics i riscos múltiples per als ecosistemes i els éssers humans. De fet, ja comencem a patir conseqüències com les onades de calor extrema viscudes aquest estiu. D'això, i de com es pot incentivar i promoure la posada en marxa d'iniciatives que facin més adaptable i resistent la societat davant el repte climàtic, es parlarà en el cicle Reptes, "Resiliència urbana enfront del repte climàtic", organitzat per la UOC, que tindrà lloc el 21 de setembre.

"D'una banda, parlem d'estratègies de mitigació del canvi climàtic des de les ciutats, entenent que una part important de les emissions globals es produeixen en contextos urbans. En aquest sentit, el repte està a buscar mesures enfocades a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de diferents activitats que tenen lloc a les ciutats i que representen emissions directes o indirectes, amb un èmfasi especial en la mobilitat, el consum energètic de les llars o dels equipaments públics", explica Hug March, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigador de TURBA, i un dels coordinadors del projecte RESCITIES que participarà en aquesta sessió del cicle Reptes.

"En segon lloc, un tema cada vegada més recurrent en les polítiques públiques urbanes és l'adaptació a l'efecte del canvi climàtic, i més concretament dels riscos hidroclimàtics potenciats pel canvi climàtic i que poden tenir manifestacions múltiples. Un dels efectes que més notem en el pla urbà és la intensificació i l'augment en la recurrència de les onades de calor i del nombre de nits tropicals o tòrrides, a més de la recurrència de la sequera i les inundacions lligades a règims més extrems de precipitació o, en les geografies costaneres, l'increment del nivell de la mar i l'afectació d'infraestructures bàsiques i sector residencial", afegeix el professor de la UOC.

A més, com explica el catedràtic de la Universitat de Sevilla Leandro del Moral, que també intervindrà en aquesta sessió, el procés de canvi climàtic coincideix i es relaciona amb dinàmiques d'augment de la pobresa, desigualtat social i la consegüent accentuació de la vulnerabilitat social, "la qual cosa requereix concreció i operativitat dels plantejaments d'equitat i transició justa que cal aplicar, i afecta especialment la capacitat de les persones d'afrontar els riscos relacionats amb les onades de calor".

A parer seu, afrontar el procés de canvi climàtic amb perspectives de mitigació i adaptació exigeix una reordenació del conjunt de les polítiques urbanes (energia, mobilitat, proveïments, estratègies de desenvolupament econòmic…). "Des de la nostra perspectiva d'anàlisi de la resiliència enfront dels riscos hidroclimàtics, hem analitzat detalladament el fenomen de les onades de calor, amb una atenció especial als col·lectius més vulnerables. I amb aquesta perspectiva, en un taller fet a Sevilla amb agents socials i representants institucionals, hem identificat una sèrie llarga d'actuacions concretes i importants", explica Leandro del Moral.

Entre aquestes actuacions hi ha les següents:

1- Adaptació climàtica i millora ambiental dels espais públics, incrementant les àrees ombrejades, amb espècies adequades i ben distribuïdes en l'espai, a part de més presència d'aigua —lavabos i dutxes públics, fonts per beure i fonts de lleure.

2- Creació d'una xarxa d'espais de refugi i trobada en edificis públics (biblioteques, centres cívics...) que cobreixin l'increment de necessitats per episodis de calor, juntament amb l'aplicació de la normativa de bioclimatització per a centres educatius, revegetant els centres escolars, convertint-los en pulmons verds i refugis climàtics, i l'adaptació dels centres d'atenció a persones sense llar a les necessitats reals.

3- Rehabilitació del parc d'habitatges millorant-ne les condicions d'habitabilitat i confort tèrmic, assegurant subministraments a les llars vulnerables durant onades de calor amb garantia d'un mínim vital d'aigua i energia, acompanyant la població exclosa socialment perquè pugui accedir a ajudes.

4- Millora del coneixement, sensibilització i comunicació i aspectes normatius, la qual cosa implica la formació i la sensibilització per a la població sobre què cal fer en cas d'onada de calor adaptant aquesta formació a diferents col·lectius: migrants, turistes, infants o persones amb diversitat funcional, entre altres col·lectius, juntament amb campanyes de visibilització de la pobresa energètica i els seus impactes.

Com explica Hug March, les estratègies de mitigació del canvi climàtic tenen una trajectòria llarga, "i podríem afirmar que, amb més intensitat o menys, una gran part de les ciutats mitjanes i grans europees, així com en moltes altres geografies, despleguen estratègies de sostenibilitat urbana l'objectiu de les quals entre molts altres pot ser disminuir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle que es produeixen a la ciutat", assenyala el professor de la UOC. "No obstant això, segurament el que hem anat veient des de ja fa algunes dècades no ha estat prou ambiciós, i, donada la situació actual d'emergència climàtica, s'ha intensificat l'interès a afrontar la qüestió climàtica des de la ciutat, tant des del punt de vista de la mitigació com de l'adaptació".

Resiliència urbana davant el repte climàtic