Així és la mediació veïnal: com resoldre els conflictes amb els veïns sense anar a judici

Sorolls, molèsties per animals domèstics, problemes amb l'ús dels espais comuns… La llista de possibles conflictes entre veïns és extensa. I el nombre de disputes va augmentar durant el confinament: segons un informe elaborat pel Servei de Mediació Policial i pel Gabinet d'Estudis i Prospectiva de la Policia Local de València, els conflictes veïnals van augmentar un 82 % durant l'estat d'alarma. Les molèsties per soroll, com ara tenir la música o la televisió alta o arrossegar mobles, són les més freqüents.

Davant aquesta situació, els experts consideren que una bona via per resoldre el problema és la mediació veïnal, un procés que ajuda els veïns a intentar tractar els conflictes que sorgeixen. "Quan hi ha un conflicte, el que solem fer és allunyar-nos, quan en realitat és el moment d'acostar-nos", explica Xavier Pastor, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. "Mentre no hi ha conflicte pots estar allunyat del teu veí, però quan n'hi ha, has d'acostar-t'hi perquè aquest conflicte l'ha causat algú, alguna cosa ha passat o està passant. Per això, la solució passa per comunicar-se i descobrir quines són les causes del malestar". Amb tot, quan els implicats en el conflicte viuen la situació amb una intensitat emocional molt alta i mantinguda en el temps, habitualment no ho poden fer per si mateixos.

És aquí on apareix l'ajuda del mediador, que el que fa és "aportar serenitat i tranquil·litat, i permet generar un espai perquè les persones es tornin a comunicar i es coneguin, perquè el que descobrim és que la gent no es coneix", explica Pastor. Així ho reflecteix l'estudi "Disputas vecinales y métodos alternativos de resolución de conflicto durante el primer estado de alarma por COVID-19 en el Área Metropolitana de Barcelona", segons el qual tan sols un 27 % dels enquestats declarava que coneixia bé els seus veïns enfront d'un 30 % que deia que els coneixia "poc" i un 14 % que afirmava que no els coneixia "gens".

Per aquest motiu, la primera recomanació dels experts per evitar que el conflicte s'agreugi és anar a parlar amb el veí la primera vegada que hi hagi una incomoditat o una insatisfacció. "Vas més tranquil a comunicar-ho, fins i tot pots establir vincles, intentar saber qui és qui, perquè davant el desconeixement i la ignorància, quan fan alguna cosa que et molesta, acabes pensant que vius al costat del dimoni", afirma el professor de la UOC. És una de les raons per les quals molts conflictes veïnals acaben als jutjats, cosa que els experts no aconsellen.

"Intentar solucionar els conflictes veïnals per la via judicial pot resultar perjudicial, perquè fa créixer el problema i genera un gran malestar emocional", indica Blanca Torrubia, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política i directora del màster de Gestió i Solució de Conflictes de la UOC. A més, a vegades les sentències no es compleixen, fet que provoca que es presentin més demandes i recursos que empitjoren les relacions veïnals i entorpeixen la bona gestió de la comunitat. "La mediació evita l'escalada de malestar i genera la voluntat de complir les normes de convivència", assenyala Torrubia.

No obstant això, amb freqüència no s'hi recorre "per desconeixement i perquè, amb l'enuig, reaccionem impulsivament demandant, sense aturar-nos a valorar els beneficis de la mediació per al nostre benestar emocional i per mantenir una bona relació veïnal. És molt més reconfortant tenir bona relació amb els veïns i sentir-te còmode en la comunitat. Falta cultura de mediació", indica la professora de la UOC.

Quant a qui pot dur a terme aquesta mediació, generalment és un mediador professional que es pot sol·licitar al servei de mediació comunitària dels ajuntaments o mitjançant els serveis de mediació privats. "Es necessita una llicenciatura o una diplomatura, a més d'una formació mínima de mediació de 100 hores, encara que en determinades comunitats autònomes com Catalunya es demanen fins a 170 hores. Es tracta d'una formació que acredita el Departament de Justícia de la comunitat o bé el Ministeri de Justícia", explica Torrubia.

Tot i que no hi ha estadístiques en l'àmbit nacional sobre el percentatge d'èxit de la mediació veïnal, els experts afirmen que en la majoria dels casos funciona. L'Associació Madrilenya de Mediadors (AMM) estima que el 80 % dels conflictes veïnals derivats a mediació acaben en acord.

La Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, facilita la resolució per aquesta via de la majoria de conflictes veïnals, atès que es tracta de disputes civils i sobre convivència.

Segons els professionals, durant l'abril del 2020 els casos atesos pels serveis públics a causa de molèsties sonores van augmentar un 20 %. També han crescut un 4,6 % els casos relacionats amb els usos dels espais comuns.

Un 29 % dels enquestats afirma que coneixia lleugerament els veïns abans del confinament, seguit de tan sols un 27 % que declara que els coneixia bé. Un 30 % diu que els coneixia poc, i un 14 % afirma que no els coneixia gens.