La realitat virtual augmentada pot ajudar a millorar símptomes cognitius i emocionals en pacients amb covid persistent

Quins són els efectes neurològics o neuropsicològics de la covid? Des de la irrupció de la malaltia el març del 2020 els investigadors estan destinant grans esforços a esbrinar-ho. Tot i que només han passat dos anys des de l'inici de la pandèmia, els científics han recollit prou informació per presentar ara alguns resultats i respondre algunes preguntes. Per tal d'exposar aquestes respostes, els Estudis de Ciències de la Salut de la UOC van organitzar el 12 de novembre una jornada al CaixaForum de Madrid amb el títol Efectes Neurològics i Alteracions Neurològiques per COVID-19. Les intervencions de diversos experts permeten recollir, en forma de resum, alguns dels efectes neurològics o neuropsicològics de la malaltia. 

La cefalea, el símptoma més comú i que augura un bon pronòstic

Un dels símptomes més comuns de la COVID-19 és la cefalea. La doctora Ana Echavarría, de l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid, va presentar els resultats d'una sèrie d'estudis sobre la relació entre cefalea i covid. Els estudis han demostrat que el fet de ser més jove implica més risc de patir mal de cap, encara més en el cas de les dones i també en pacients que tenen menys antecedents personals previs. És a dir, com menys malalties de base tingui un pacient, més risc té de patir cefalea durant la covid. A més a més, el mal de cap es presenta també en pacients que tenen un perfil de laboratori més favorable, i entre aquells que presenten pèrdua d'olfacte, miàlgia i febre. 

Així doncs, segons la doctora, el fet de tenir cefalea durant la covid és un factor de bon pronòstic perquè es presenta en pacients amb una resposta immune més efectiva. D'acord amb els estudis, també s'ha comprovat que els pacients que patien una cefalea tensional i més generalitzada tenien un curs més benigne de la malaltia. En canvi, els que patien migranya acabaven tenint un curs clínic pitjor i una alteració analítica més elevada. Els estudis també han demostrat que tenir cefalea durant la fase aguda es relaciona amb una mortalitat menor i un curs clínic millor. 

En el 28 % dels casos, la cefalea és el primer símptoma que apareix i ho fa els primers quatre dies, sovint combinada amb la pèrdua de l'olfacte. Altres seqüeles neurològiques, com poden ser ictus i alteracions neuromusculars, apareixen, en canvi, més tard. Segons la doctora Echevarría, la cefalea provocada per la covid causa un dolor opressiu, la localització és frontal i alguns pacients presenten fotofòbia i fonofòbia. Amb l'activitat física, el mal de cap empitjora i la intensitat pot anar de moderada a severa. La cefalea pot persistir durant alguns mesos, tot i que en el 50 % de pacients en catorze dies es resol. A banda, la vacunació disminueix la duració del mal de cap a la meitat, de vuit a quatre dies.

Les alteracions cerebrals: pèrdua de substància grisa i menor connectivitat neuronal 

La covid pot provocar alteracions cerebrals? Segons el doctor Jordi Matías-Guiu, especialista de l'Àrea de Neurologia de l'Hospital Clínico San Carlos, la resposta és positiva i cada vegada està més demostrat amb estudis. Per exemple, la fatiga (símptoma en la postcovid) està vinculada a la xarxa neuronal, que en pot definir la intensitat. La vinculació entre alteracions cognitives i la infecció està demostrada. Els estudis mostren les conseqüències pel que fa a l'atenció, la velocitat de processament i la memòria.

Quant a alteracions cerebrals, les ressonàncies magnètiques, analitzades visualment, no permeten trobar aquest tipus d'alteracions. Però estudis més profunds sí que n'han detectat. Alguns estudis mostren que el virus, de forma directa o indirecta (a través de mecanismes inflamatoris), podria causar un cert tropisme per astròcits i portar a una pèrdua neuronal. 

Amb l'ús de les tècniques de neuroimatge, es pot comprovar, de forma més directa, la presència d'alteracions cerebrals. Mitjançant anàlisis de neuroimatge més avançades, explica Matías-Guiu, sí que s'observa una pèrdua de volum de substància grisa (volums menors en les àrees orbitofrontals) i alteracions en la substància blanca (alteració més difusa). També s'ha comprovat que hi ha una menor connectivitat cerebral en els pacients amb síndrome postcovid en regions parahipocampals i orbitofrontals. Totes aquestes alteracions de substància grisa i connectivitat es correlacionen amb la valoració objectiva de les funcions cognitives. "Les alteracions cerebrals expliquen les alteracions cognitives que trobem i que podem avaluar de forma objectiva", explica el doctor. 

Els símptomes cognitius de la covid i com la realitat augmentada pot millorar-los

La doctora Maite Garolera, responsable de la Unitat de Neuropsicologia i directora del Grup d'Investigació Cervell, Cognició i Conducta de l'Hospital de Terrassa - Consorci Sanitari de Terrassa, detalla informacions sobre els estudis fets en pacients amb covid persistent. Des de fa dos anys el seu hospital recull informació de símptomes cognitius relacionats amb la covid en persones que tenen de mitjana entre quaranta i seixanta anys. Això fa que a vegades resulti difícil distingir què és causat per la covid i què no. 

El Consorci Sanitari de Terrassa ha desplegat el projecte NAUTILUS (amb 21 hospitals públics catalans) per intentar entendre què passa amb la cognició i com afecta la covid el sistema nerviós central. Els resultats preliminars dels estudis observacionals indiquen que tenen més gravetat, pel que fa a problemes cognitius, les persones que han estat a l'UCI. Pel que fa als dominis afectats, destaquen sobretot la funció executiva, la velocitat de processament de la informació i la cognició social. Per pal·liar aquests efectes, des de Terrassa es porten a terme intervencions, com ara el projecte RehabCOVID que, basant-se en l'ús de realitat virtual augmentada, ajuda a millorar símptomes cognitius i emocionals en els pacients amb covid persistent. 

La fatiga, un símptoma comú que també afecta persones amb covid lleu 

La fatiga és un dels tres símptomes mencionats en la definició de l'OMS per a la covid persistent, amb un impacte important en la vida diària. Per aprofundir sobre la fatiga, les jornades van comptar amb la participació del doctor Marc Calabria, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i membre del grup d'investigació Cognitive NeuroLab. 

El doctor Calabria va explicar que els mateixos pacients refereixen que la fatiga els afecta molt el funcionament cognitiu i general. Entre un 30 % i un 50 % de les persones poden patir fatiga, segons diversos estudis, en els quals també s'observa que afecta més les dones. Els primers estudis de covid persistent relacionen la fatiga amb un pitjor pronòstic de la malaltia. Els estudis longitudinals mostren que la fatiga pot persistir al cap de sis, dotze o fins i tot divuit mesos després de la infecció. 

Segons Calabria, no sempre hi ha una associació clara entre la fatiga i els marcadors d'inflamació, el fet d'haver estat hospitalitzats o no i l'edat. De fet, remarca, els casos lleus de covid també poden degenerar a tenir un impacte pel que fa a la fatiga. Aquesta té un impacte molt alt en la funcionalitat. Gairebé tothom qui hagi patit covid i fatiga experimenta una forta limitació en l'àmbit laboral. 

Un estudi de la UOC, fet en col·laboració amb l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha trobat una prevalença molt alta de fatiga en els pacients, un 80 %, probablement pel biaix de selecció, ja que es tractava de totes les persones que arribaven a l'hospital. Es van avaluar 136 persones derivades a àrees de neuropsicologia per la presència de dèficit cognitiu. 

La majoria eren dones amb una mitjana de 52 anys i un 40 % havien passat per l'hospital, algunes amb ingrés a l'UCI. Les simptomatologies que es veien més per predir el nivell de fatiga eren l'ansietat, l'apatia i la depressió. Al cap d'un any, el 20 % de les persones que havien presentat fatiga no en tenia, però un 60 % encara en patia, segons dades preliminars de l'estudi. 

La covid cognitiva i l'impacte en les persones que han passat la covid a casa 

Entre un 10 % i un 20 % de les persones que han tingut covid desenvolupen covid persistent. Segons dades de l'OMS, 17 milions de persones han tingut o encara tenen covid persistent a Europa. Entre un 25 % i un 75 % desenvolupen símptomes cognitius. 

A les jornades es va presentar l'estudi CICERO: fenotips i rehabilitació de la covid cognitiva, del National Institute for Health and Care Research, amb la presència de la doctora Aida Suárez, del University College de Londres. L'equip de Suárez investiga el subgrup de persones amb covid persistent que mai han estat hospitalitzades, que han passat la covid a casa, que no han tingut simptomatologia neurològica aguda, però que s'han quedat amb seqüeles cognitives: el que els investigadors anomenen covid cognitiu. 

Una línia de l'estudi és definir les alteracions cognitives en aquest grup de pacients i l'altra línia és investigar l'eficàcia d'un programa de rehabilitació. L'objectiu final és crear una guia per als clínics amb indicacions precises de quin tipus d'intervenció és més eficaç segons el tipus d'alteracions cognitives. L'estudi, en curs, tindrà els resultats a finals del 2023.