La prostitució a les plataformes digitals: de la invisibilització als nous riscos

   nit a la ciutat

Entre el 4 % i el 6 % dels homes a l'Espanya assegura haver consumit prostitució l'últim any (foto: Osman Rana / unsplash.com)

22/12/2022
Juan F. Samaniego

La plataformització de la prostitució ha provocat una reorganització de les pràctiques, els espais i els temps


La reconfiguració de la prostitució a les plataformes digitals ha tingut una gran conseqüència: la invisibilització

Internet canvia les maneres de relacionar-nos. Sentim aquesta afirmació habitualment, però sovint ens costa adonar-nos de fins a quin punt ho fa. En l'última dècada, la xarxa s'ha convertit en el lloc central de l'intercanvi de mercaderies i serveis sexuals. Així, doncs, com s'ha reconfigurat la pràctica i el consum de la prostitució en l'univers digital? I quin ha estat l'impacte de la plataformització recent en la indústria del sexe?

Aquestes són algunes de les moltes preguntes que s'intenten respondre en un estudi en què ha participat Rubén Rodríguez Casañ, investigador del grup Global Literary Studies Research Lab (GlobaLS), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i dels Estudis d'Arts i Humanitats, així com estudiant de doctorat del programa de Tecnologies de la Informació i de Xarxes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ha analitzat prop de 450.000 anuncis i 21.000 ressenyes de demandants de prostitució per donar suport al marc sociològic plantejat. 

La plataformització de la prostitució

Aportar xifres absolutes del nombre de demandants, dels proxenetes, de les persones en situació de prostitució o dels diners que es mouen en la indústria del sexe és complicat. L'estudi assenyala que, en l'actualitat, entre el 4 % i el 6 % dels homes adults a l'Estat espanyol assegura haver consumit prostitució en els darrers 12 mesos, la qual cosa llança una xifra d'entre 700.000 i 1,1 milions d'homes consumidors de prostitució. A més, estima que entorn de 100.000 persones, majoritàriament dones, estan en situació de prostitució al país, tot i que recalca que fer una estimació concreta és difícil. 

Aquestes xifres sembla que gairebé no han variat en l'última dècada, malgrat que l'oferta i l'organització de la indústria del sexe s'han reconfigurat per complet a conseqüència de la digitalització. Segons l'estudi, internet ha generat aquests cinc grans canvis en l'oferta i el consum de prostitució a l'Estat espanyol.

 

1. Reorganització de les pràctiques, els espais i els temps

La primera gran conclusió de l'estudi és que la utilització de tecnologies digitals ha traslladat bona part de la pràctica de la prostitució dels clubs de cambreres i de striptease a altres espais com els habitatges dels consumidors, els pisos de les anunciants, hotels, locals d'agències o centres de massatges eròtics. Això ha obligat les persones en situació de prostitució a incorporar nous llenguatges i un nou màrqueting sexual de presentació amb tota mena de detalls perquè el demandant pugui refinar la cerca a partir d'aspectes físics, ofertes, proximitat, procedència, serveis oferts i fins i tot accés a aparcament o copa gratuïts. 

A més, encara que la prostitució a peu de carrer i en clubs persisteix, cada vegada és més habitual que els contactes es produeixin de manera digital i la trobada física s'adapti a les necessitats del demandant en espai i temps, dispersant-se pel teixit urbà i concentrant-se, sobretot, en pisos.  L'informe considera que a l'Estat espanyol hi ha entre 4.900 i 5.300 d'aquests apartaments.

"Hem vist com l'activitat es distribueix cada vegada més en funció de la proximitat i la disponibilitat en el moment i al lloc en els quals els demandants fan la cerca", explica el científic de dades Rubén Rodríguez Casañ. "Als anys noranta, hi havia barris específics a les ciutats dedicats a la prostitució. A través d'un seguit de polítiques públiques, aquesta pràctica es va fer fora de les ciutats i es va assentar el model dels clubs de cambreres alineats a les autopistes a les perifèries de les ciutats. Avui, el model dels clubs perd pes i, a conseqüència d'això, els horaris també canvien. Mentre que els clubs estan més enfocats a una consumició grupal de divendres i dissabtes en horari de nit, als pisos es dona més durant la jornada laboral, de dilluns a divendres".

 

2. Més diversitat i noves formes d'explotació

D'acord amb l'estudi, la plataformització i el desenvolupament de la pràctica de la prostitució a internet també ha causat un augment de la diversitat en perfils i en serveis, amb l'especialització i la diferenciació consegüents. Però, sobretot, assenyala l'informe, el màrqueting digital mostra una nova actitud davant el cos de la dona, el qual cosifica encara més i converteix en una font complementària d'enriquiment per a nous actors, com ara els amos d'agències i de les mateixes plataformes.

"En l'informe, nosaltres plantegem la prostitució com una institució, és a dir, com un sistema de pautes de comportament regulades i estables en el temps. No hi ha prostitució sense terceres persones que hi intervenen, organitzen i es lucren", assenyala l'investigador de la UOC. "No obstant això, aquestes terceres persones desapareixen aparentment dels webs de contacte, ja que s'ofereix com una experiència més amb un sistema de valoracions o ressenyes. Per més que a internet es vulgui vendre com una relació entre dues persones lliures en igualtat de condicions, això no es compleix. Hem vist com les desigualtats de gènere, ètnia, edat i classe són evidents en aquesta activitat".

 

3. Anonimat i invisibilització

Els canvis en els espais, en els temps, en les pràctiques i en la forma d'organització de la prostitució de resultes de la digitalització han tingut una gran conseqüència: la invisibilització. "El que ens diuen els agents estratègics sobre el terreny, com la policia o les ONG, és que cada vegada és més complicat accedir a les dones en situació de prostitució. És difícil saber si estan vinculades a una agència, una organització de tràfic o un proxeneta", detalla Rodríguez Casañ. "La plataformització ha contribuït a ocultar tota la cadena de l'organització i sembla que la relació entre demandant i anunciant es dona en condicions d'igualtat".

 

4. Més normalització

Al seu torn, la gran conseqüència de la invisibilització i aquesta igualtat aparent en les relacions és l'augment de la normalització de la prostitució. D'acord amb l'informe, tot el que era inacceptable al carrer es presenta a internet amb un nou llenguatge edulcorat i està a l'abast amb pocs clics. Així, es produeix una dissociació en la percepció de les persones entre la prostitució al carrer (mal vista i perillosa) i la prostitució "invisible" (molt més tolerable), disfressada amb termes com escorts, sugarbabies o noies de companyia.

"Estem assistint a una mena de legalització de la pràctica", afegeix el científic de dades de la UOC. "La percepció de la prostitució és més positiva quan es veu menys, quan es fan servir termes per disfressar-la. A més, també hem detectat que els homes l'accepten més que les dones".

 

5. Nous riscos

En l'actualitat, hi ha un ampli debat sobre si aquesta plataformització ofereix més o menys seguretat, llibertat i independència a les dones en situació de prostitució. D'acord amb els autors de l'informe, encara que és cert que en concertar-se en línia s'eviten perills tradicionalment associats amb el carrer (arrest, violència o hostilitat), amb internet han aparegut també noves fonts de danys i riscos digitals, com el ciberassetjament, els atacs misògins i racistes a les xarxes o la dependència emocional a les males valoracions.

"Encara que visquem en societats més liberals, no es percep un descens significatiu en el consum de prostitució. El que busquen els demandants continua sent una qüestió de poder i de complir una sèrie de fantasies sexuals que no obtenen fora de l'univers de la prostitució. Pràctiques de risc com ara sexe oral sense protecció o el consum de drogues estan molt presents tant en les ressenyes dels prostituïdors com en l'oferta", conclou Rodríguez Casañ. "Hi ha una clara banalització del cos de la dona i de les mateixes pràctiques".

L'estudi de Rubén Rodríguez forma part del llibre La prostitució a la Comunitat Valenciana. Una mirada sociològica, coordinat per Antonio Ariño, professor i investigador de la Universitat de València.

 

Publicació relacionada

ARIÑO, Antonio.  La prostitución en la Comunitat Valenciana. Una mirada sociológica (2022). Generalitat Valenciana. Es pot consultar en aquest enllaç.

 

Aquesta recerca contribueix a diversos objectius de desenvolupament sostenible (ODS), com el número 5, d'igualtat de gènere, i el número 10, de reducció de les desigualtats.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Rubén Rodríguez Casañ

Rubén Rodríguez Casañ

Investigador del grup GlobaLS

Veure fitxa