Si el teu fill sap fer servir una forquilla, ja pot aprendre robòtica

Els centres educatius ofereixens, entre les activitats de dins o fora de l'horari escolar, l'ensenyament de la robòtica. "Hi ha els qui afirmen que és una moda, però la programació ja fa molts anys que és present a les escoles", afirma Carlos Casado, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. Des que va aparèixer Scratch el 2007, "el nombre d'escoles que ensenyen a programar els alumnes ha anat creixent any rere any". Aquest entorn de programació és, com consta en l'informe Programació, robòtica i pensament computacional a l'aula: situació a Espanya i proposta normativa, elaborat per l'Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat (INTEF), el més utilitzat pels professors, i la UOC comparteix els materials formatius d'aquest entorn en obert. 

Des de quan es pot aprendre robòtica i programació?

Per a Casado, "des del moment que un infant comença a entendre com es fa servir una forquilla o com es renten les mans, ja pot entendre com funciona un robot". Per tant, afegeix, la robòtica es pot integrar en l'educació des d'una edat molt primerenca: 3 o 4 anys. Es pot introduir els infants en la programació i la robòtica de maneres diferents: "Hi ha robots molt senzills, ideals per ensenyar conceptes bàsics de matemàtiques i espacials". Aquests robots són les Beebots, molt utilitzades entre el segon curs d'educació infantil i segon de primària. Amb els nens i nenes una mica més grans se sol fer servir Scratch i també l'entorn Lego. "Hi ha diferents maneres d'acostar-se a la robòtica, i estan molt determinades per l'edat", indica Carlos Casado, que aclareix: "Quan parlem de robòtica, bàsicament parlem d'ensenyar els nens i les nenes a programar".

Enguany s'està implantant en els col·legis el Pla codi escola 4.0 dirigit a reforçar la competència digital a infantil, primària i ESO. Aquest pla s'alinea amb les conclusions de. Aquest pla s'alinea amb les conclusions de l'informe de la Unió Europea (UE) Anàlisi del pensament computacional en l'ensenyament obligatori, que considera el pensament computacional una habilitat fonamental per a la vida al segle xxi i coincideix en la necessitat d'incorporar-lo als centres d'ensenyament. "Aprendre a programar ajuda a treballar aquest tipus de pensament", indica Casado. "Es considera que la programació ajuda a practicar en la descomposició i la resolució de problemes i també a pensar de manera abstracta, fomenta la creativitat, la col·laboració i el treball en grup".

Ja no n'hi ha prou amb ser natiu digital

Tots els nens del primer món són natius digitals, per la qual cosa això aviat deixarà de ser una habilitat extra en un futur escenari de cerca d'ocupació. La robòtica va un pas més enllà. "Per posar un símil", comenta Carlos Casado, "parlar de natius digitals és com anomenar natius motoritzats les generacions que van créixer quan ja existien els cotxes: no és el mateix fer-ne servir un que saber com funciona". Amb la tecnologia passa una cosa semblant: "És cert que els natius digitals saben fer servir molts aparells electrònics, però són pocs els que entenen què hi ha darrere, o que tenen si més no un coneixement aproximat de com funcionen". Aprendre robòtica i programació "no els converteix en programadors, però els ajuda a veure la tecnologia d'una altra manera, i a saber què poden fer o a qui s'han d'adreçar si tenen cap problema".

Un altre indicador de la importància d'aquest aprenentatge és que "hi ha molt d'interès per part d'escoles i centres d'entorns desfavorits en el fet que nens i nenes aprenguin a programar", explica Carlos Casado. "Ho veuen com una manera de trencar la bretxa social: consideren que donar-los a conèixer les possibilitats de la tecnologia és obrir-los una porta al futur". En aquesta línia treballa Ajuda en Acció, que a través del seu projecte MAK3RS en aquest perfil d'escoles busca reduir la bretxa digital entre els diferents estrats socioeconòmics, a més d'eliminar l'absentisme escolar i fomentar la vocació per les professions TIC.

La formació en tecnologies, segons els seus responsables, ajuda aquest col·lectiu en risc d'exclusió a trencar el cercle de pobresa en què viuen no sols ells, sinó també les seves famílies. Tal com indica el professor de la UOC, des d'Ajuda en Acció consideren que desenvolupar aquestes competències contribueix a potenciar el lideratge, la capacitat per treballar en equip i la resolució de problemes. Casado també destaca la necessitat d'impulsar la incorporació de les dones en l'àmbit de la tecnologia: "La robòtica acosta la tecnologia als infants des del punt de vista dels creadors. Desgraciadament, solem plantejar-la com una cosa masculina, quan les nenes tenen la mateixa facilitat que els nens a l'hora d'enfrontar-se a problemes tecnològics", explica, i afegeix: "És més fàcil triar una carrera tecnològica quan saps el que significa realment".

L'interès per la robòtica en pares i fills obeeix a motius diferents, com assenyala Casado. "L'atracció dels infants envers la construcció i la idealització dels robots que es veuen al cinema o la televisió" són el que en primera instància anima els més petits a submergir-se en la robòtica, mentre que les famílies "estan convençudes que la tecnologia és el futur i creuen que és bo per als seus fills que s'hi familiaritzin".

En línia amb aquesta convicció, el professor destaca que "hi ha un discurs que es repeteix sobre la gran necessitat de personal en les indústries tecnològiques". El dèficit de professionals TIC estimava en més de 120.000 les vacants per a llocs tecnològics el maig del 2022 al nostre país, segons l'informe Radiografia de les vacants en el sector tecnològic 2022. D'acord amb els objectius de la Dècada Digital Europea, a l'Estat espanyol el nombre de professionals del sector TIC s’ha d'haver triplicat el 2030 per aconseguir els compromisos de Brussel·les (dels una mica més de 700.000 actuals a 2,1 milions). "Les famílies no són impermeables a aquests missatges: són conscients de la importància de la tecnologia".