La UOC publica un llibre blanc sobre competències en educació digital per reduir les desigualtats

Aconseguim una feina en una plataforma digital de repartiment a domicili, però, sabem com és el seu model de negoci, quins són els nostres drets o quin ús fan de les nostres dades? Obrim un perfil en una xarxa social nova en la qual cada vegada hi ha més persones com nosaltres, però, sabem on és el límit entre el que és privat i el que és públic o quina informació recopila la plataforma sobre els nostres hàbits o els nostres gustos? La digitalització domina bona part del nostre dia a dia i del context social en què ens movem, però la gran majoria de les polítiques socials i educatives encara no l'afronten de manera crítica.

Amb aquesta premissa, el llibre blanc Competències en educació social digital orientades a una ciutadania digital i la participació juvenil, desenvolupat pel grup de recerca GAME, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, advoca per una alfabetització digital crítica, que posi el focus en la promoció de valors com la intervenció política, les cures, la consciència crítica i l'emancipació, augmentant l'impacte cívic i social de les iniciatives alfabetitzadores.

"Tradicionalment, l'educació en mitjans s'ha enfocat sobretot a temes orientats a la inserció laboral dels usuaris", explica Daniel Aranda, investigador principal del grup GAME. "Tanmateix, l'objectiu principal de l'educació és promoure una consciència crítica, afegeix. Per tant, si el que fem és educar en valors o usos de mitjans digitals orientats a la inserció laboral exclusivament, no promourem ciutadans crítics", afegeix.

Per impulsar aquest canvi en l'educació digital, el llibre blanc proposa un mapa general amb què abordar una nova proposta de competències digitals, un mapa dividit en tres dimensions: les desigualtats, les habilitats i els coneixements.

Les desigualtats de la digitalització

El procés de digitalització ha anat acompanyat, des dels inicis, de promeses de democratització i obertura. Tot i això, la direcció en què ha avançat ha contribuït més aviat a l'exclusió social i a reforçar estructures i relacions de poder en termes de desigualtats de classe, gènere o ètnia. Eines com la intel·ligència artificial, l'anàlisi de dades massives o les mateixes xarxes socials, totes amb gran poder disruptiu, no han fet sinó perpetuar els biaixos existents a les nostres societats.

Per abordar les desigualtats i exclusions de la digitalització, el llibre blanc proposa incloure en l'educació social digital les competències següents:

• Comprendre les diferents dimensions de la bretxa digital i la relació amb els conceptes d'inclusió i exclusió.

• Desenvolupar un enfocament que tingui en compte les estructures i les relacions de poder que influeixen en la inclusió i l'exclusió sociodigital.

• Conèixer les limitacions i les possibilitats de les tecnologies digitals per a l'empoderament.

• Entendre la rellevància del principi de neutralitat de la xarxa en la promoció d'un entorn digital que sigui entès com un bé públic.

• Comprendre la identitat digital i les diferents expressions que té.

• Desenvolupar estratègies per identificar i combatre el discurs d'odi a les plataformes digitals.

• Implementar estratègies per identificar i combatre el ciberassetjament.

• Entendre l'aplicació de les polítiques públiques sobre l'entorn digital.

Les habilitats per a una digitalització crítica

L'adquisició d'habilitats digitals tradicionalment ha estat un dels pilars de l'educació digital. L'ús de navegadors, programes d'ofimàtica o correu electrònic són habilitats bàsiques per navegar en un món cada cop més digitalitzat. "En aquest apartat, oferim un espai on la ciutadania es pot introduir en el món digital a través de diferents eines segures i obertes, eines que respectin les dades i que permetin que la gent les pugui utilitzar de manera lliure", assenyala Daniel Aranda. Així, recomanen eines i programari com, per exemple:

• Firefox per navegar per internet.

• DuckDuckGo, Startpage i Searx per cercar contingut.

• Proton i Autistici per crear comptes de correu electrònic.

• LibreOffice i OpenOffice per a ofimàtica.

• Jitsi Meet per a les trucades de vídeo i les reunions en remot.

• Signal i Telegram per a la missatgeria.

• Data Detox Kit de Tactical Tech per aturar els problemes de desinformació.

• Decidim per participar en processos de presa de decisions en entorns digitals.

Els coneixements per comprendre la realitat digital

"Les institucions educatives han de fer un pas endavant i explicar què significa la cultura digital, el context històric i polític en què es funden les empreses tecnològiques, com funcionen la propietat intel·lectual, les llibertats d'informació o les economies de plataforma i de les dades, i l'impacte ecològic de la digitalització, des dels materials que es fan servir per fabricar un telèfon intel·ligent fins a la petjada de carboni que emet enviar un correu electrònic", conclou Daniel Aranda.

Entre altres aspectes, el llibre blanc destaca la importància d'abordar el context històric i polític d'internet i les tecnologies digitals, comprendre el concepte de sobirania tecnològica, desenvolupar una perspectiva crítica sobre la privadesa i l'anonimat a la xarxa, entendre l'impacte de l'entorn digital en la cultura, especialment el desenvolupament d'iniciatives que contribueixen a la cultura lliure, comprendre l'impacte de les tecnologies digitals en l'àmbit polític, analitzar l'impacte de la digitalització en l'economia i, particularment, en l'ocupació i aprofundir en l'impacte ecològic de les tecnologies digitals.

"Des de la perspectiva de l'educació social, a partir dels contextos socials en què viuen les persones a qui estem oferint alguna mena de dinàmica sociocultural, es posen en marxa activitats que puguin fer possible que s'emancipin", afegeix Daniel Aranda, A més a més, conclou que "com que és evident que aquesta gent es troba també en un context cada vegada més digitalitzat, la digitalització ha d'estar molt més present en l'educació social".

Aquesta publicació contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 4, Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, i 10, Reduir la desigualtat.

 

Referència

Aranda, D., Fernández-de-Castro, P ., Martínez, S. (2022). Llibre Blanc: competències en educació social digital orientades a una ciutadania digital i la participació juvenil. http://hdl.handle.net/10609/147080

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.