Signar els drets d'imatge de fills, sí o no?

A Espanya, el 89 % de les famílies comparteixen prop d'una vegada al mes continguts dels seus fills a Facebook, Instagram o TikTok, segons l'informe EU Kids Online elaborat el 2019. Però què passa quan no són els pares directament els qui comparteixen aquestes imatges o vídeos? Pot un col·legi, una acadèmia o una empresa que es dedica a organitzar campaments d'estiu difondre fotos del seu alumnat a les xarxes? I si són altres pares els qui difonen imatges a canals com ara WhatsApp a les quals, a més dels seus fills, apareixen altres nens i nenes? Si els pares cedeixen els drets d'imatge dels seus fills a una escola, aquesta pot vendre les imatges a tercers?

Eduard Blasi, professor del postgrau de Protecció de Dades de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i divulgador al canal Techandlaw.lab, respon a aquestes i altres preguntes sobre els drets d'imatge dels menors:

Es necessita sempre un consentiment per publicar imatges de menors?

Com explica Eduard Blasi, sí, es necessita. Però el tipus de consentiment necessari depèn de l'edat del menor. Les edats dels menors es graduen segons la sensibilitat, i tant les autoritats de control espanyoles com les europees preveuen diferents casos. "No totes les dades de menors tenen el mateix grau de protecció. Per exemple, a Espanya, les dades de menors que encara no han complert catorze anys tenen una protecció especial." En aquest cas, l'autorització ha de venir dels pares, mares o tutors (idealment de tots dos, si són dos progenitors). 

A partir dels catorze anys és quan a Espanya s'entén que la sensibilitat és una mica menor, i pot ser el mateix menor qui pot autoritzar el tractament i, si és el cas, la difusió de les seves pròpies imatges. 

A partir dels divuit anys s'equipara a la resta dels adults, i es relaxa, en part, la manera d'obtenir el consentiment. Si bé per obtenir un consentiment vàlid s'ha d'informar de manera clara sobre les finalitats, ja no necessàriament s'ha de fer de manera senzilla i adaptada a l'edat. A més, tampoc s'han d'extremar cauteles, com ara difuminar o recollir consentiment, si la seva imatge apareix de manera accessòria a la informació gràfica d'un esdeveniment públic o relacionat amb un succés.

I si són altres pares els qui difonen imatges a canals com ara WhatsApp a les quals, a més dels seus fills, apareixen altres nens i nenes?

Si un pare o mare acudeix a l'obra de teatre d'una escola, per exemple, i fotografia el seu fill però a la imatge també surten altres nens i nenes, no fa falta demanar l'autorització dels altres pares si l'ús d'aquesta imatge és de caràcter domèstic o personal, sempre que la mateixa escola no prohibeixi fer fotografies o prevegi alguna mesura especial. "En principi, en termes generals i d'acord amb la normativa de protecció de dades, el pare o mare que simplement fa una foto estaria actuant dins del marc d'activitat d'esfera personal o domèstica", indica el professor de la UOC. 

No obstant això, en el cas que es divulguessin o publiquessin aquestes imatges, compartint les fotografies o vídeos amb altres persones, sigui a xarxes socials o en altres canals, en la mesura en què s'excediria d'aquesta esfera personal o domèstica, sí que caldria l'autorització prèvia a la difusió. I en aquest cas s'inclouen també els grups de WhatsApp. En cas contrari, es podria incórrer en una infracció. Fins i tot la mateixa escola ha de demanar autorització si vol enviar aquestes fotos a un grup de pares i mares, ja que és possible que no tots estiguin d'acord que es comparteixin les fotos. "L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) considera que la missatgeria instantània és un mitjà de difusió social, i les conseqüències són les mateixes que si les compartíssim en qualsevol altra xarxa social sense consentiment", adverteix l'expert.

N'hi ha prou amb pixelar la imatge, si no tenim permís per publicar una foto d'un menor?

Eduard Blasi recorda un cas en el qual l'AEPD va actuar contra una acadèmia que havia compartit una sèrie d'imatges d'alumnes a través d'una aplicació de missatgeria com WhatsApp. "Els havien posat stickers, però no acabaven d'anonimitzar els rostres, i el pare d'una de les alumnes ho va denunciar perquè va reconèixer perfectament la seva filla i li va incomodar", recorda. En aquell cas, l'AEPD va considerar que els stickers no eren suficients i va determinar una sanció. Per això no n'hi ha prou, moltes vegades, amb pixelar, sinó que "cal pixelar o difuminar correctament i anonimitzar bé perquè el menor no sigui en absolut recognoscible. Si el pixelat no és correcte, és prudent recollir el consentiment."

Si els pares cedeixen els drets d'imatge dels seus fills a una escola o empresa, aquesta pot vendre les imatges a tercers?

La resposta és que no, tret que estigui especificat de manera explícita al document de cessió de drets, perquè la cessió no comporta implícitament el posterior lucre o transmissió a tercers. En general, en la cessió de drets es descriu detalladament el tipus d'imatge de la qual se cedeixen els drets, a qui se li cedeixen els drets, el temps pel qual s'utilitzarà la imatge i l'àmbit geogràfic, i se'n solen concretar o limitar també els usos. En qualsevol cas, resulta indispensable que es detallin els llocs web i les plataformes en què podrà aparèixer la imatge.

Quan es pot denunciar?

Sempre que es difongui una imatge del menor a través de qualsevol canal sense el consentiment dels pares, mares o tutors si la persona és menor de catorze anys o sense el consentiment del mateix menor en cas que tingui entre catorze i divuit anys. Com explica el professor de la UOC, les plataformes ja compten amb mitjans per poder denunciar ràpidament des de la mateixa plataforma i fer que es retiri una fotografia. La responsabilitat és de l'empresa o el particular que ha pujat la imatge.

"De totes maneres, s'acostuma a contactar amb el particular o l'empresa que ha pujat la imatge, i solen ser ells els qui la retiren. Però en el cas que no hi hagi una resposta o s'obtingui una resposta negativa, es pot denunciar davant l'AEPD", recomana Eduard Blasi.