Així sona la inclusió: el paper de la música en la transformació social

La música és potser el llenguatge més universal que utilitzem els humans, i, com a tal, té un gran nombre de funcions: expressives, comunicatives, de celebració col·lectiva i d'identificació grupal o comunitària, entre d'altres. Però, a mesura que la cultura es va imposant com un dret més —des de la Declaració Universal dels Drets Humans adoptada el 1948, els principals documents del dret internacional sobre drets humans han fet referència a la cultura—, la música i tots els béns culturals estan passant d'una consideració estrictament tradicional, estètica i d'entreteniment a entendre's com un bé que ajuda el desenvolupament de les societats.

Amb la voluntat de continuar reflexionant sobre el paper transformador de la música per a la cohesió i la inclusió social, el diàleg intercultural i la prevenció de conflictes, el pròxim dijous, 26 d'octubre, tindrà lloc la jornada Música i transformació social, impulsada per la Càtedra Pau Casals de Música i Defensa de la Pau i dels Drets Humans. La càtedra és una iniciativa de la Fundació Pau Casals i la Fundació UOC que promou la recerca, el coneixement, la difusió i el debat contemporanis sobre la dimensió musical i humanística de Pau Casals i el seu llegat, així com els valors que va defensar al llarg de la seva vida.

Una eina transformadora

¿La música pot expressar la voluntat d'un poble d'aconseguir una societat més justa i igualitària? Durant les dècades de 1950 i 1960, en ple moviment pels drets civils als Estats Units, la música no només va proporcionar inspiració, sinó també una força unificadora per al moviment, amplificant-ne el missatge i establint-se com a motor de canvi. Enmig d'un període d'intensa segregació racial i desigualtat, els afroamericans i els seus aliats van utilitzar la música per recaptar suport, conscienciar i transmetre les emocions i experiències dels afectats pel racisme sistèmic. Una cançó icònica del moviment va ser "We shall overcome", una composició que a principis del segle XX es va concebre com una cançó gòspel més, però que més tard es va convertir en un poderós himne del moviment. Es va interpretar en innombrables concentracions, protestes i concentracions. La seva lletra transmetia un missatge d'esperança, resiliència i unitat. La simplicitat lírica de la cançó, combinada amb una melodia commovedora, la feien accessible a un ventall ampli de persones.

Això és només un exemple històric del poder transformador d'un art, la música, que ens acompanya dia a dia i en múltiples causes. "La música incorpora una sèrie de singularitats que la fan idònia per crear condicions facilitadores de trobada, presa de contacte, coneixement i reconeixement mutu entre persones que poden provenir d'espais molt impermeables entre ells", explica Ester Bonal, professora de música i directora de Xamfrà. "Permet saltar barreres lingüístiques i apel·la directament al gaudi, a les sensacions i a les emocions… Però cal una voluntat explícita de posar la música al servei de les persones per tal que pugui contribuir a la construcció de societats més comprensives i amables", aclareix.

Parlem de música com a mecanisme de transformació social "quan aquest dret cultural s'estén i es generalitza tant per l'acció dels poders i les polítiques públiques com per l'acció del teixit associatiu, i, naturalment, per l'acció dels músics com a actors socials", apunta Joan Fuster, codirector de la Càtedra Pau Casals de Música i Defensa de la Pau i dels Drets Humans i director dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.

Pau Casals deia que la música pot expressar el bo i millor de les persones i considerava que aquest art "era un vehicle de construcció de dignitat i autoestima sens perjudici de l'origen, la condició o el nivell econòmic i social", destaca Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals. Per aquesta raó, al món hi ha tota mena d'iniciatives que són instruments molt interessants de cohesió i inclusió social. N'és un exemple la iniciativa internacional ConArte. A prop de casa nostra, l'associació Riborquestra, el projecte Vozes o Xamfrà, centre de música i escena del Raval, són alguns dels molts exemples inspiradors. A Llatinoamèrica, la Fundación Batuta (Colòmbia) és també una iniciativa ben reeixida.

La Fundación Batuta contribueix, des de la formació musical, al desenvolupament integral i la millora de la qualitat de vida d'infants, adolescents i joves en zones vulnerables. La presidenta d'aquesta fundació, María Claudia Parias, exemplifica la seva tasca en el cas d'Ángel Isaac Angulo Montealegre, un adolescent provinent d'un poble molt pobre de la selva tropical colombiana, i que als 14 anys deia que el seu somni era convertir-se en músic professional per treure de la pobresa extrema la seva família i per poder viatjar pel món i oferir concerts a diferents ciutats desenvolupades. "Gràcies a les gestions de Batuta i la seva capacitat per construir aliances internacionals, l'Ángel va estar un mes a Itàlia on va participar en una orquestra juvenil internacional i va poder assistir a tallers d'aprofundiment en la pràctica del seu instrument. Els seus companys d'aventura li van regalar un violí molt fi i, quan va tornar al seu poble, va ser rebut com un heroi nacional, com un futbolista de fama mundial. Avui en dia, l'Ángel és estudiant de tercer semestre al Conservatori de Música de la Universitat del Cauca, al sud-occident de Colòmbia", explica Parias. "En aquest cas, la música va actuar com una eina de dignificació, de construcció d'un projecte de vida sòlid i de mobilitat social ascendent per a persones que, arran de les conseqüències del conflicte i les causes estructurals, tenen poques oportunitats d'assolir la vida que volen viure", conclou.

Els reptes pendents

Així doncs, i coneixent-ne els beneficis, quins són els reptes pendents i les línies d'actuació possibles pel que fa a l'ús de la música per a aquests objectius? "Un dels primers reptes que tenim és definir a què ens estem referint quan parlem de música i de transformació social", apunta Nicolàs Barbieri, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i especialista en drets culturals i polítiques culturals, perquè, com destaca, "no tota la pràctica musical és socialment transformadora". "És important evitar l'ús ambigu d'aquestes idees, que han donat lloc a la instrumentalització de la música per a la reproducció de desigualtats." A la jornada sobre el tema que organitza la Càtedra Pau Casals, Barbieri modera una taula rodona sobre els nous horitzons quant a la música com a eina transformadora. "Volem entendre les tensions polítiques (en el sentit ampli de la paraula) que susciten alguns projectes musicals. Per exemple, com triem la metodologia d'aprenentatge musical que farem servir en el nostre projecte? Estem sent inclusius quan decidim el repertori, els gèneres o els rols que adopten les persones participants dels projectes? Quines relacions de poder es posen en joc en totes aquestes decisions?".

Per a María Claudia Parias, és fonamental que l'art, i en particular la música, sigui valorada pels governants i els governs "com una eina molt potent de transformació social i que comprenguin que ens pot fer molt més feliços i pròspers que altres assumptes com les guerres". Per això opina que la música ha de ser una matèria obligatòria des de l'escola primària i al llarg de la formació integral dels nens, nenes, adolescents i joves del món; que cal augmentar la mobilitat dels músics professionals i no professionals entre els països del món, assegurant que la diversitat de continguts també circuli, i demana "garantir diverses maneres d'accedir a la música per a totes les persones", entre altres mesures concretes.

La inscripció a la jornada "Música i transformació social" és gratuïta. Tindrà lloc el 26 d'octubre a partir de les 9.00 hores al Pati Manning del CERC (c/ de Montalegre, 7, Barcelona). S'hi pot assistir tot el dia o només durant alguna de les taules rodones/tallers, i hi participaran María Claudia Parias, presidenta de la Fundación Nacional Batuta de Colòmbia; Marina Garcés, filòsofa, assagista i professora de la UOC; Jose Luís Rivero, CEO i director artístic a l'Auditori de Tenerife; Núria Sempere, directora de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC); Hugo Cruz, creador, programador cultural i investigador, i Pablo González, director fundador del projecte Vozes, entre d'altres. Es pot consultar tota la informació sobre l'esdeveniment a l'enllaç següent. Les persones inscrites gaudiran també d'una experiència musical col·lectiva mitjançant un taller que faran l'Institut Diversitats i l'associació Riborquestra.