3/5/17 · Estudis d'Economia i Empresa

«La moneda social complementa l'euro; ni el substitueix, ni en busca la desaparició»

August Corrons , expert en monedes socials i complementàries

 

Del 10 al 14 de maig la UOC organitza la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries: Diners, Consciència i Valors per al Canvi Social, un congrés internacional que aplegarà experts en moneda complementària d'arreu del món i on s'explicaran diverses experiències d'ús de moneda social que s'estan desenvolupant al planeta. Un dels membres del comitè organitzador és August Corrons, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en monedes socials i complementàries, banca ètica i finançament alternatiu. Parlem amb ell sobre l'origen d'aquestes monedes, la seva viabilitat i algunes experiències reeixides en la seva implantació.

 

 

Del 10 al 14 de maig la UOC organitza la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries: Diners, Consciència i Valors per al Canvi Social, un congrés internacional que aplegarà experts en moneda complementària d'arreu del món i on s'explicaran diverses experiències d'ús de moneda social que s'estan desenvolupant al planeta. Un dels membres del comitè organitzador és August Corrons, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en monedes socials i complementàries, banca ètica i finançament alternatiu. Parlem amb ell sobre l'origen d'aquestes monedes, la seva viabilitat i algunes experiències reeixides en la seva implantació.

 

Què és la moneda social i com funciona?

El diner té tres funcions: és una unitat d'intercanvi, serveix per a valorar el preu de les coses i permet acumular. L'euro o el dòlar compleixen aquestes funcions, però les monedes socials, només les dues primeres: quantifiquen el valor de les coses i són una unitat d'intercanvi. En definitiva: no tenen l'objectiu d'acumular o especular. Són una unitat d'intercanvi sense haver de recórrer al bescanvi. No té cap sentit estalviar aquestes monedes perquè no generen interès; el seu objectiu és que el diner vagi de la mà de la producció, no de l'especulació.

Es parla de moneda social, alternativa, complementària o local. Quines diferències hi ha?

Diguem que són i no són el mateix. Personalment m'agrada utilitzar el concepte de complementària perquè engloba la resta d'objectius. No pretén substituir l'euro, com el seu nom indica, sinó que el complementa. On no arriba l'euro pels motius que sigui, es pot utilitzar aquest tipus de moneda, que facilita els intercanvis.

Els col·lectius que aposten per aquest tipus de monedes sovint estan integrats per persones amb consciència social. Hi ha una certa militància?

Sens dubte, la gent que està vinculada a aquesta manera de fer té un nivell de consciència diferent; ni millor, ni pitjor. L'euro fomenta l'acumulació, la competitivitat, la rivalitat i l'individualisme, mentre que la moneda complementària fomenta valors més cooperatius, col·laboratius, de cohesió, de treballar per a millorar la vida col·lectiva.

Fa la sensació que molta gent desconeix que existeixen aquestes alternatives...

La gent et mira amb cara estranya quan li parles d'un diner que no és l'euro; tot el que està fora del marc mental de l'euro sembla que és cosa de quatre hippies o alternatius que volen sortir del sistema. És per desconeixement. La gent no s'atura a reflexionar sobre els diners en abstracte, sobre com es generen o qui decideix crear massa monetària. És un tema que troba tan complex que li està bé tot; és una actitud molt conservadora, poc oberta al canvi.

L'intercanvi de béns i serveis i l'ús de moneda són accions humanes molt primitives. Quan trobem l'origen de la moneda complementària tal com l'entenem avui, en una societat plenament capitalista?

Qualsevol intercanvi és una moneda; tot tipus de diner hauria de ser social, servir la societat. El diner com a tal ha existit des que existeix el bescanvi. Les monedes socials enfocades més enllà de l'economia clàssica tenen una primera onada als anys vint del segle XX. El 1934 neix una moneda social a Suïssa, el WIR, que encara perdura. Als anys vuitanta hi ha una segona fornada important, tant a l'Amèrica del Sud com a arreu del món: van sorgint grups de bescanvi i bancs de temps i des d'aleshores no han fet altra cosa que créixer noves monedes gràcies, en part, a la tecnologia. La xarxa juga molt a favor d'aquests grups d'intercanvi.

Es pot arribar a concebre el pagament d'un sou en moneda social? Tenim exemples reeixits en ciutats europees?

Hi ha iniciatives fomentades des d'ajuntaments, com a Bristol (Anglaterra), on l'alcalde mateix i els funcionaris cobren part del seu sou en aquest tipus de moneda. A Santa Coloma de Gramenet està arrencant una moneda local i es preveu que en el futur també es proposi al funcionariat cobrar part del seu sou en aquesta moneda. Per a una ciutat és interessant que el diner circuli a la mateixa ciutat, que no surti fora, que el mateix territori sigui més ric. Des d'aquest punt de vista les monedes locals no deixen de ser com una mena de targeta de fidelització perquè la gent torni a consumir, però a escala municipal. Barcelona està treballant en el seu propi projecte, del qual encara es coneixen pocs detalls.

Quina lectura fa el poder econòmic tradicional d'aquestes iniciatives?

El Banc d'Espanya va dir que aquest tipus de moneda era «indesitjable». Els bancs tenen el monopoli del diner, i qualsevol alternativa que sorgeixi o intenti trencar el seu monopoli és llegida com una amenaça. Ara són iniciatives incipients i petites, amb una repercussió molt baixa. Però si arriben a quallar, potser sí que començaran a ser vistes com un perill. Amb tot, l'objectiu d'aquestes monedes és complementar l'euro; no se'n persegueix -i seria irreal- cap substitució.

Existeix algun mapa on el ciutadà trobi totes aquestes iniciatives de moneda complementària i s'hi pugui adherir o participar d'alguna manera?

Sí, però és difícil que estigui sempre actualitzat, perquè són iniciatives amb uns cicles de vida relativament curts. Hi ha un moment en què se saturen o s'estanquen i moltes altres desapareixen. Perquè una moneda complementària sigui sostenible no cal tenir tant en compte el nombre d'usuaris com el de béns i serveis que hi ha per a intercanviar. Un milió de persones que fan pàgines web i volen posar a disposició aquest servei no podrien preveure l'opció d'una moneda, per molts que siguin, però si anem a un volum més baix de persones que ofereixen diferents béns o serveis, aleshores sí que es pot començar a plantejar.

L'economia col·laborativa ha generat monstres com Uber i Airbnb. Com analitzes aquests fenòmens?

A parer meu, utilitzen el concepte d'economia col·laborativa per a vendre, però no ho són perquè persegueixen el lucre com a tal, i l'economia col·laborativa real és col·laboració sense aquest afany de lucre.

Entre el 10 i el 14 de maig la UOC organitza un congrés internacional sobre moneda social i complementària. Serà una bona manera de posar aquestes iniciatives sobre la taula...

Sí, considerem que cal més divulgació i s'hi està treballant des de diferents organismes. Des de la UOC volem donar a conèixer que hi ha recerca, que hi ha pràctica entorn d'aquest fenomen. L'enfocament del congrés és internacional, amb la participació de persones que venen de l'àmbit de la recerca i la universitat i també de gent més activista. Posarem en comú diferents experiències i teories per a traslladar-les a la societat i demostrar que hi ha una ciència darrere de les monedes alternatives. Hi participaran al voltant de tres-centes persones d'arreu del món. Fins i tot ens explicaran alguna experiència per Skype des de comunitats que, malauradament, no es poden permetre el desplaçament.

 

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits