«La meva tesi ha estat un gran viatge d'aprenentatge»

Foto: Sara Bosch  
03/12/2019
Sara Bosch Brinques
Mitchell Peters, investigador predoctoral de la UOC

 

Mitch està a punt d'acabar la seva estada com a estudiant de doctorat a la UOC. La flexibilitat del doctorat d'Educació i TIC (E-learning) li ha permès assolir tant objectius professionals com personals, com ara tenir el seu primer fill, Mateo.

 

En quin punt es troba la teva recerca?

Soc estudiant de doctorat a temps complet; ara faig l'últim any. És molt interessant observar com els estudiants poden connectar i integrar l'aprenentatge de l'ensenyament en línia per mitjà de diferents contextos i pràctiques a la seva vida. És un aspecte que no s'ha tractat amb exactitud en la literatura, sobretot des que aquestes oportunitats s'han generalitzat i s'han fet més habituals. En essència, la meva recerca se centra en l'ensenyament en línia, concretament en l'anàlisi de les experiències d'aprenentatge dels estudiants en l'ensenyament superior mitjançant l'estudi de múltiples llocs i casos.

De quins llocs es tracta?

He triat tres entorns d'investigació: la Universitat d'Edimburg al Regne Unit, la Universitat d'Illinois a Urbana Champaign als EUA, i ara, la Universitat Oberta de Catalunya.

Hi ha moltes universitats d'aquest tipus arreu del món. Per què has triat aquestes?

Perquè són exemples de programes de tecnologia educativa i digital totalment en línia. Són casos paradigmàtics per diverses raons: moltes de les pràctiques que fan servir són obertes i intenten connectar deliberadament les pràctiques professionals amb l'aprenentatge acadèmic. Amb aquests exemples, obtinc una visió àmplia del que passa avui dia pel que fa a les experiències dels estudiants en aquests programes.

Explica'ns quin és el teu perfil global com a educador.

Soc canadenc i fa molts anys que estudio, ensenyo i visc a l'estranger; aviat farà 10 anys que soc a Europa. Després de passar un temps a França i Portugal, em vaig acabar quedant a Espanya. Sempre m'ha fascinat el paper de la tecnologia i els mitjans digitals en l'ensenyament, sempre m'han interessat la nova comunicació i el seu impacte tant en l'aprenentatge formal com en l'informal.

Com a expert, ens podries dir quin és el futur de l'ensenyament superior en línia?

Cada cop hi haurà més estudiants que faran els seus estudis en línia i al llarg de la vida. L'aprenentatge al llarg de la vida és també un dels temes centrals del meu estudi. El model tradicional que consisteix a estudiar quan tens de 18 a 22 anys i prou és un model fallit, que ja no serveix. Serà un model d'aprenentatge més basat en cicles d'anada i tornada; els estudiants tornaran a l'ensenyament formal després d'haver treballat, i podran combinar ambdues coses amb la vida familiar. Aquest és el tipus de societat en què vivim ara. Cal actualitzar-se constantment, cal connectar l'aprenentatge amb la vida real en molts contextos, un aprenentatge basat en interessos, un aprenentatge en tots els àmbits de la vida combinat amb un aprenentatge al llarg de la vida.

Com vas acabar aquí?

Per moltes raons, tant professionals com personals. En primer lloc, vaig tenir l'oportunitat de venir a Barcelona i estudiar aquí amb una beca a temps complet. I, en segon lloc, la meva parella viu aquí i volia salvar la distància i a la llarga formar una família, que és el que acabo de fer aquí amb el nostre primer fill, en Mateo.

Quins avantatges té fer recerca a la UOC?

Òbviament, el fet de treballar en una universitat en línia té molts avantatges i més flexibilitat, com el fet de treballar des de casa, però també et dona la possibilitat de tenir una oficina i col·legues amb qui interactuar. Hi ha una comunitat d'investigadors molt activa entre els estudiants de doctorat, i també en el grup de recerca al qual pertanyo (EduLab: http://edulab.uoc.edu/ca/). La possibilitat de participar en seminaris, conferències, tallers, etc., en una barreja de treball individual i col·laboratiu, és el context ideal. Hi ha molt coneixement col·lectiu a la UOC, que es va fundar com una universitat innovadora, oberta i digital; per això el fet de treballar en una institució que no té el «bagatge» d'una universitat amb campus tradicional és un avantatge.

Pots compartir els alts i baixos del teu procés de doctorat?

Aquest procés ha estat un gran viatge d'aprenentatge. Comencem amb els aspectes bons: si ets un estudiant autònom i curiós, creixeràs com a investigador, com a col·laborador, com a col·lega. És important aprofitar tots els recursos i totes les oportunitats que hi ha aquí, com els cursos per a millorar certes habilitats.

I els no tan bons?

Alguns dels inconvenients són que, malgrat que es tracta d'un procés col·laboratiu, en una tesi també cal fer molta feina individual i en solitari. Per exemple, jo vaig tenir la sensació que no acabaria mai. Hi ha moments difícils en què realment t'has d'esforçar, ser persistent i passar penes i treballs pel que fa a la redacció, l'anàlisi, la interpretació de resultats... Però també fas passos endavant, moments en què arribes a resultats interessants, útils i valuosos, a alguna cosa que realment pots aportar a la comunitat científica. Aquests moments fan que el viatge valgui la pena.

La cançó més escoltada durant el viatge?

Uf! És difícil de dir perquè escolto molta música... Per exemple, Life Through The Veins de John Hopkins és una cançó que realment m'ajuda a tirar endavant. Quan treballo, escolto molta música instrumental, ambiental, clàssica, postclàssica, relaxant, que m'ajuda a concentrar-me, llegir, escriure i analitzar. També aprenc escoltant molts podcasts sobre ciència, tecnologia, entrevistes i narrativa.

Quin consell donaries a algú que està a punt de començar el teu mateix viatge?

Que trobi una comunitat amb la qual treballar. Fer un doctorat ha de ser un procés col·laboratiu. Que desenvolupi una rutina: és important per a mantenir-se centrat i organitzat. Que planifiqui per endavant i que entengui que el pla no es desenvoluparà sempre com volia, però que no passa res si té una estructura sòlida que li permeti assolir els objectius.

I quines són les habilitats necessàries per continuar avançant al llarg de tot el procés?

Fer un doctorat a temps complet és una oportunitat única i valuosa de centrar-se en la recerca al cent per cent. No hi ha gaires oportunitats, sobretot en el camp de l'ensenyament, de dedicar-se exclusivament a la recerca. De vegades es barregen la docència i la recerca; per això aquesta és una oportunitat única per a formar-se i obtenir les competències que avui es necessiten per a treballar en recerca digital. Cal aprofitar-ho i adquirir habilitats, com ara avaluar un problema de recerca amb preguntes i objectius per resoldre'l, i trobar solucions als problemes educatius als quals s'enfronta avui la societat en xarxa.

Què hi ha a l'altra banda?

Vols ser capaç d'arribar a l'altra banda amb la teva contribució i trobar un context professional on treballar en què hagi valgut la pena passar per aquest procés laboriós i difícil. Quan acabi, serà un gran alleujament per a mi saber que he superat els moments difícils i que he aconseguit alguna cosa de la qual em sento orgullós.

Parla'ns de la teva contribució.

Una contribució important que m'agradaria fer amb el meu treball és entendre com les universitats, particularment les universitats en línia, poden dissenyar plans d'estudi, estratègies i experiències d'aprenentatge per a estudiants que connecten l'estudi a diferents contextos de la seva vida. Més enllà de les aules acadèmiques, saber com les universitats aconsegueixen que l'aprenentatge sigui més significatiu, rellevant i actualitzat per a les pràctiques professionals dels estudiants en el món actual.

Quins plans tens per al futur?

Tinc moltes que arribi el futur i de començar noves etapes de la vida. M'agradaria continuar treballant en un context acadèmic, com a professor i investigador, combinant tots dos aspectes, ja que m'apassionen la recerca, la docència i l'ensenyament digitals, temes cada cop més rellevants. I vull continuar gaudint de flexibilitat en la vida laboral i seguir aquest procés d'aprenentatge al llarg de la vida, tant a la feina com en la vida personal.