«La societat necessita respostes i espera trobar-les en la ciència»

 

Una situació com la que vivim posa a prova la capacitat de resiliència que tenim les persones, però també les organitzacions i la societat en general. És el moment de posar en pràctica iniciatives per al bé comú, amb un alt valor afegit per a la societat. La vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, Marta Aymerich, doctora en Medicina i Cirurgia per la UAB i màster en Salut Pública per la Universitat Harvard, explica en aquesta entrevista com la institució s'està adaptant a la situació de crisi provocada per la pandèmia i reivindica el paper cabdal que estan assumint el coneixement i la recerca per entendre i fer front al nou context de crisi.

 

 

Una situació com la que vivim posa a prova la capacitat de resiliència que tenim les persones, però també les organitzacions i la societat en general. És el moment de posar en pràctica iniciatives per al bé comú, amb un alt valor afegit per a la societat. La vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, Marta Aymerich, doctora en Medicina i Cirurgia per la UAB i màster en Salut Pública per la Universitat Harvard, explica en aquesta entrevista com la institució s'està adaptant a la situació de crisi provocada per la pandèmia i reivindica el paper cabdal que estan assumint el coneixement i la recerca per entendre i fer front al nou context de crisi.

 

He vist una universitat que s'ha sabut organitzar des del primer moment per respondre a la situació que ha generat la pandèmia. Des de bon començament s'ha fet prevaldre la seguretat de les persones i s'ha garantit el funcionament correcte de l'activitat. Es va establir un comitè de crisi al més alt nivell que s'ha reunit diàriament primer i a dies alterns actualment. Certament, la cultura del teletreball i la responsabilitat dels professionals de la UOC han estat clau. De seguida es va dissenyar un apartat específic, i en primer pla, al web per informar sobre la pandèmia i sobre què fa la UOC per fer-hi front.

S'han hagut de prendre decisions en relació amb les pràctiques, l'avaluació i altres aspectes docents que han requerit molta feina i molt compromís per part de moltes persones. El compromís també s'ha fet molt palès en els investigadors i les investigadores, que han proposat fins a una quinzena de projectes de recerca en convocatòries urgents per aportar coneixement sobre el SARS-CoV-2 i la COVID-19. És molt destacable també com el professorat s'ha bolcat a respondre els mitjans de comunicació i ha explicat des de com gestionar més bé el confinament fins als efectes econòmics d'aquesta aturada per a la societat. Alhora, s'han organitzat en un temps rècord diverses iniciatives per posar l'expertesa de docència en línia de la UOC al servei de la comunitat docent, com ara tots els seminaris web (webinars) de la iniciativa «Docència no presencial d'emergència».

La societat necessita respostes i espera trobar-les en la ciència, malgrat que no les tingui o les tingui només parcialment, perquè la ciència avança per mitjà de formular hipòtesis i refutar-les, fent evolucionar així el coneixement (el que avui és el més cert possible pot ser refutat demà). Com a UOC, en aquest context tenim l'oportunitat de ser l'espai d'escrutini de nous indrets intel·lectuals, on es pot preguntar i preguntar-se. Podem ser un espai obert a tothom que facilita el diàleg, la creació i l'intercanvi de coneixement.

La UOC pot aportar el coneixement sobre el qual s'ha especialitzat, el de la interacció entre l'activitat humana i la tecnologia. En concret: a) pot contribuir a analitzar la situació derivada de la crisi des de diverses disciplines i amb la interacció entre elles, especialment de les tecnològiques amb les socials (interdisciplinarietat); b) pot fer promoció (advocacy) del coneixement obert i de les bones pràctiques per a l'accés obert als resultats i les dades de la recerca; c) pot aportar el coneixement en ciència de dades per a l'estudi de fenòmens canviants, com ara el seguiment d'una crisi, i per a la presa de decisions en general; d) pot aportar la recerca en salut digital en l'àmbit de la intel·ligència artificial en imatges mèdiques, en el disseny i l'avaluació d'aplicacions de salut i telemedicina, i en el disseny del comportament individual i col·lectiu; i e) també pot aportar el coneixement derivat de la recerca translacional en aprenentatge en línia (e-learning).

Tant de bo el coneixement adquirit amb aquesta pandèmia i la importància que la societat ha sabut donar a la ciència hagin vingut per quedar-se.

Sembla que aquesta crisi implicarà incorporar les variables d'incertesa, elasticitat i capacitat d'adaptació als processos de planificació. Per això, el talent, el treball multidisciplinari i global, la recerca i l'ecosistema d'innovació, i també la cocreació són elements clau sobre els quals podem construir les propostes de futur de la Universitat.