Susana Prado , directora a Catalunya d'Inetum
Des de petita va voler estudiar informàtica i ho va viure d'una manera ben natural. La sorpresa va arribar el primer dia de facultat. Va mirar al seu voltant i només hi va veure dues dones enfront d'uns vuitanta homes. Ara Susana Prado és directora a Catalunya d'Inetum —abans IECISA— i fa classes a la mateixa Universitat Rovira i Virgili de Tarragona en què va estudiar. Reconeix que fins fa poc el percentatge de dones no havia canviat gaire a les aules, però ara sí que hi comença a notar la diferència.
El 9 de novembre va participar en la taula rodona en línia organitzada pels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i titulada «(Post)pandèmia: canvis socials necessaris versus oportunitats per a l'equitat de gènere a la societat digital».
Des de petita va voler estudiar informàtica i ho va viure d'una manera ben natural. La sorpresa va arribar el primer dia de facultat. Va mirar al seu voltant i només hi va veure dues dones enfront d'uns vuitanta homes. Ara Susana Prado és directora a Catalunya d'Inetum —abans IECISA— i fa classes a la mateixa Universitat Rovira i Virgili de Tarragona en què va estudiar. Reconeix que fins fa poc el percentatge de dones no havia canviat gaire a les aules, però ara sí que hi comença a notar la diferència.
El 9 de novembre va participar en la taula rodona en línia organitzada pels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i titulada «(Post)pandèmia: canvis socials necessaris versus oportunitats per a l'equitat de gènere a la societat digital».
La tecnologia ha tingut un paper fonamental durant la pandèmia. Ens ha permès treballar o estudiar des de casa, ens ha entretingut... Com s'ha viscut dins el sector?
El sector tecnològic estava preparat i s'havia adaptat al teletreball abans, però no amb els volums que es plantegen actualment, del 90 % o del 100 % de les plantilles teletreballant. És evident que la COVID-19 ha accelerat alguns processos i ha portat la virtualitat al màxim. Pot resultar estressant, però ens hi hem d'adaptar.
Com valoreu l'impacte de la pandèmia des del punt de vista de la igualtat de gènere?
Alguns estudis de l'ONU i altres organismes quantifiquen l'impacte i parlen d'un fort retrocés. És com si haguéssim tornat enrere mig segle en igualtat de gènere, i no ens ho podem permetre.
Quins penseu que en són els motius?
Les dones històricament, i per motius culturals, s'han dedicat més a la família i a les cures. A més, estan menys consolidades en els seus llocs de treball, amb més jornades reduïdes, menys salari i menys nivell de responsabilitat. Així que, quan en una família algú es planteja una renúncia, el més freqüent és que acabi essent la dona, cosa que agreuja encara més la desigualtat de gènere actualment existent.
El sector tecnològic ha creat ocupació durant la pandèmia, mentre molts altres en destruïen. Ha contribuït això a la incorporació de més dones?
És cert que el sector tecnològic ha crescut, però el problema perquè hi accedeixin més dones és previ. Són feines que requereixen una formació i per això hem d'augmentar el nombre de dones que es decantin per estudis STEM. Tot i que jo faig classes a la universitat i enguany he tingut més noies, 7 de 51. Abans eren 2 o 3.
La pandèmia ha augmentat el nombre de dones que es decanten per estudis STEM?
No, és una cosa anterior. Fa molts anys que insistim en la necessitat d'un sector tecnològic paritari, amb igualtat de gènere i presència del talent femení. Hi ha moltes iniciatives per explicar a les joves que la tecnologia és divertida i transversal, que és el futur i no hi entén de sexe. Costa, però es comença a normalitzar i comencen a arribar més noies. Ho hem de continuar impulsant.
Què fallava abans?
La meva filla ha acabat enguany batxillerat i havia de triar una carrera. La pandèmia ens ha fet participar en moltes sessions en línia amb les universitats, i no venem bé l'àmbit tecnològic. El fem molt poc atractiu per a les dones. Hem d'explicar l'impacte d'aquesta tecnologia en la societat i la seva aplicabilitat a la vida real, en el món sanitari, el turístic, el del retail…
En quin sentit?
El que ens mou i ens motiva a les dones no és la tecnologia per se, sinó veure que això que fem té un impacte i un retorn global. Cal explicar la capacitat transformadora que té la tecnologia, i cal deixar de pensar que la tecnologia és estar programant tot el dia. També ho és, és clar, i hi ha gent a qui li agrada molt, però no és solament això.
Suposo que aquesta tasca ara és especialment important, amb tot l'èmfasi que es vol posar en la digitalització i les inversions dels fons europeus.
Sí. Totes les empreses estem tenint moltes converses per veure com s'inverteixen els fons i com apliquem la digitalització per fer una societat millor. Perquè la pandèmia, a més, ha demostrat que tot el que estava digitalitzat ha patit un impacte menor.
Hi ha bretxa salarial en el sector tecnològic?
El problema principal és la manca de dones, però també hi ha bretxa salarial, perquè s'arrosseguen situacions del passat i no sempre és fàcil canviar-les. Ara totes les empreses són molt conscients de la necessitat de la igualtat, i quan contracten algú, tenen més sensibilitat en aquest sentit i intenten no establir diferències salarials de partida.
La presència de dones en llocs directius és menor que en altres sectors?
És menor perquè la presència de dones en les bases és més escassa i, per tant, la possibilitat d'evolució cap a òrgans de direcció és més reduïda, però reflecteix percentatges equivalents a altres sectors.
Què us plantegeu fer?
Per augmentar la presència femenina en empreses tecnològiques i promoure'n el desenvolupament professional cap a llocs directius, s'ha desenvolupat un manifest. Vol evitar els biaixos inconscients, tant en la publicació de les places com en temes salarials o quan es produeixen promocions internes. Aquesta és la clau: fer que la dona vulgui fer aquest pas endavant i facilitar la comunicació interna.
Com considereu que el sector tecnològic pot contribuir a crear més igualtat en la societat?
El sector tecnològic és clau per aconseguir una societat més igualitària per la capacitat que ofereix de conciliació, d'organització més efectiva del temps, d'escurçar distàncies per la desvinculació dels espais físics... Ens posa en un context molt més igualitari a tots i ho hem d'aprofitar.
Penseu que el sector tecnològic ha contribuït en el passat a augmentar les desigualtats per aquesta manca de dones?
El sector tecnològic té diferències de gènere més grans per aquesta falta de presència femenina des de la base, però s'ha limitat a reflectir el que passa a escala global. Tenim molt camí per recórrer.
Hi ha una consciència real dins el sector de la seva importància a l'hora de crear una societat més igualitària?
Tots els que formem part del sector tecnològic som conscients de la capacitat transformadora que implica la digitalització i entenem que podem ajudar els sectors més vulnerables per intentar reinventar-los. Perquè una part de la societat ho està passant francament malament.
Heu notat cap canvi en aquest sentit arran de la pandèmia?
La pandèmia ha canviat la perspectiva del que és important. Ens ha demostrat que tots som molt vulnerables, de manera que les tasques relacionades amb les cures, que abans eren poc valorades, es comencen a considerar de primera necessitat. La pandèmia ha posat també de manifest la necessitat d'invertir en tot el que té a veure amb recerca i innovació.
Recorrent al títol del seminari web (webinar), quins penseu que són aquests canvis socials necessaris que pot introduir la pandèmia?
Espero que ens ajudi a adonar-nos de la necessitat que tenim de treballar de manera molt més col·laborativa, flexible i igualitària. Penso que és el moment d'actuar i de fer una societat molt més equilibrada i sense tantes diferències.
Contacte de premsa
-
Redacció