«Les dones estan més exposades al COVID-19 perquè ocupen feines de primera línia, com les de cura de persones»

 Lídia Arroyo

La investigadora analitza l'impacte del coronavirus a Catalunya en clau de gènere amb dades del sistema sanitari (foto: Lídia Arroyo)

17/12/2020
Teresa Bau
Lídia Arroyo, investigadora del grup de Gènere i TIC de l'IN3 de la UOC

 

Lídia Arroyo és investigadora del grup de recerca Gènere i TIC: Investigant el Gènere a la Societat Xarxa (GenTIC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. El seu nou projecte de recerca indaga sobre com les desigualtats de gènere en el mercat de treball influeixen en la prevalença del COVID-19 entre les dones. El fet que les dones —principalment les d'un nivell socioeconòmic baix— siguin majoritàriament les encarregades dels treballs de cura —que impliquen contacte físic— pot explicar la influència del gènere en la prevalença de la malaltia.

El projecte de Lídia Arroyo ha estat un dels seleccionats per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i podrà tenir accés a les dades del sistema sanitari català. Dels quinze projectes seleccionats, només tres —entre els quals hi ha el d'Arroyo— analitzen el COVID-19 des de les ciències socials, i aquest és l'únic que ho fa amb perspectiva de gènere de manera transversal. 

Quins són els objectius del teu projecte de recerca?

L'objectiu principal és aportar coneixement sobre l'efecte de les desigualtats de gènere en el mercat de treball —en particular, de la segregació ocupacional— en la prevalença del COVID-19. Es crearà un portal de dades obertes per poder disposar d'informació de valor que sigui pública, accessible i interpretable. 

Quin tipus de dades del sistema sanitari analitzareu?

Analitzarem les dades del programa PADRIS (Programa d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut) de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut. Es tracta d'un programa d'un valor científic elevat, atès que recull dades massives sanitàries generades pel sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Sense tenir encara resultats de la recerca, com penses que la pandèmia ha afectat les dones? En quins aspectes han sortit més perjudicades que els homes?

Com han mostrat estudis previs en malalties infeccioses semblants —que també es transmeten per interacció social—, tant les desigualtats de gènere estructurals com la normativa de gènere binària que regula les pràctiques socials de dones i homes fan que l'exposició a les malalties infeccioses sigui diferent segons el gènere. I, tal com han mostrat els estudis, en el cas del virus que causa el COVID-19, la concentració de dones en ocupacions de primera línia —principalment les vinculades a la cura de les persones— fa que la seva exposició al virus sigui més elevada.

Hi haurà conseqüències a llarg termini per a les dones? Com veus el 2021 en aquest aspecte?

La recerca aportarà coneixement sobre les competències professionals i la prevenció de riscos laborals amb una perspectiva de gènere. Veiem que en els treballs vinculats a la cura hi ha elements que tenen a veure amb les normatives de gènere i amb competències com la proximitat (emocional i física), que té un impacte en la salut de les dones. Aquestes competències estan relacionades amb la qualitat del servei de cura, però queden invisibilitzades, tant simbòlicament com en la remuneració que reben les persones que les aporten, que són majoritàriament dones. 

Quines mesures s'haurien de prendre per evitar que les dones surtin més malparades de la crisi que ha desencadenat el COVID-19?

Serà important redefinir la qualitat dels serveis de cura i identificar les competències professionals i les seves implicacions —com la proximitat— que no han estat valorades pel mercat de treball, però que són les que generaven la qualitat del servei. Per tant, caldrà, en primer lloc, identificar-les, valorar-les i remunerar-les. Això també implica una revisió de la prevenció dels riscos laborals, amb la incorporació d'una perspectiva de gènere.

Penses que hi ha prou projectes de recerca amb perspectiva de gènere?

Tots els projectes haurien d'incloure la perspectiva de gènere per dur a terme una recerca no esbiaixada i amb rigor científic. Tenir en compte la perspectiva de gènere no és fer recerca sobre les dones, sinó que té a veure amb el fet d'assegurar que els resultats de la recerca no s'enfoquin només a una part de la població, que la recerca no es redueixi a qüestions que només són rellevants des d'una perspectiva androcèntrica i deixi de banda les problemàtiques, les desigualtats i les realitats que viuen les persones que no responen al model de subjecte masculí, heterosexual, occidental i de classe mitjana o alta de la ciència positivista. 

En el vostre projecte també hi participa Iniciativa Barcelona Open Data. Quines implicacions té aquesta participació?

La col·laboració amb Iniciativa Barcelona Open Data implica un pas endavant en la transferència de coneixement del projecte. Aquesta iniciativa és part del teixit associatiu de dades obertes i ens fa repensar el projecte des de la fase de disseny: com es poden treballar les dades i el coneixement per fer possible que siguin al màxim d'oberts i accessibles a la ciutadania. Aquesta col·laboració, juntament amb les sinergies amb el projecte internacional GenPORT, farà possible la creació d'un portal de coneixement obert sobre les desigualtats de gènere en el mercat de treball i la seva relació amb la incidència del COVID-19. En aquests moments, des del portal obert i col·laboratiu GenPORT, ja es pot accedir i contribuir a la construcció del #COVIDGenderArchive, en què tothom que vulgui pot consultar i aportar recursos sobre gènere i COVID-19.