«L'art pot ajudar-nos a connectar de nou, amb nosaltres, amb l'entorn, amb l'alteritat»

 

Es podria pensar que l'art i la conscienciació mediambiental tenen poca cosa en comú. Res més lluny de la realitat, com ens demostra la doctora en Ciències Ambientals Maria Heras, experta en l'aplicació de metodologies artístiques per a la conscienciació mediambiental. En el marc del Dia Mundial del Medi Ambient, que enguany té com a objectiu retornar a la vida els nostres ecosistemes, ens explica quin paper pot jugar l'art en la protecció dels ecosistemes. La problemàtica no podia ser de més actualitat si es té en compte que la COVID-19 no és més que la conseqüència de la intromissió de l'home en la naturalesa. .

 

Es podria pensar que l'art i la conscienciació mediambiental tenen poca cosa en comú. Res més lluny de la realitat, com ens demostra la doctora en Ciències Ambientals Maria Heras, experta en l'aplicació de metodologies artístiques per a la conscienciació mediambiental. En el marc del Dia Mundial del Medi Ambient, que enguany té com a objectiu retornar a la vida els nostres ecosistemes, ens explica quin paper pot jugar l'art en la protecció dels ecosistemes. La problemàtica no podia ser de més actualitat si es té en compte que la COVID-19 no és més que la conseqüència de la intromissió de l'home en la naturalesa. .

Els ecosistemes són la base de la vida a la Terra: sense ells no hi ha aire net per respirar, aigua per beure, aliment per menjar, energia amb la qual moure'ns, escalfar-nos, etc. Els ecosistemes són la base de cicles naturals que són invisibles per a nosaltres, però imprescindibles per a la vida (com el cicle del nitrogen o del carboni). Per tant, més que retornar-los la vida, hem de deixar de destruir-los. O, en altres paraules, deixar d'alterar els seus processos i funcions bàsiques com ho estem fent ara.

Un primer pas és prendre consciència de la relació entre el sistema econòmic i la destrucció ambiental i exigir responsabilitats a qui correspongui. Per això, l'organització ciutadana i l'articulació col·lectiva són fonamentals (poder associar-nos amb altres persones i col·lectius, per denunciar les problemàtiques, assenyalar responsabilitats, defensar alternatives, etc.). També en el nostre dia a dia tenim cert marge amb els estils de vida que cada persona assumeix. Des de la manera d'alimentar-nos, de vestir-nos, de desplaçar-nos, de consumir... podem defensar relacions més justes i un ús més responsable dels recursos.

Els més joves estan més conscienciats que nosaltres. Saben bé que són la generació que patirà de primera mà la generalització dels impactes socioambientals (que ja fa anys que es produeixen, però que normalment afecten poblacions més vulnerables i invisibles, com les del sud del planeta). Crec que, d'una banda, necessitem escoltar més aquesta generació, que ve forta i té molt més sentit de la urgència que les generacions anteriors; i, de l'altra, necessitem generar ponts entre col·lectius amb anys de trajectòria, incidència i lluita ambiental i aquests nous moviments que emergeixen, per poder assegurar que se segueix construint sobre una base sòlida.

L'art és un catalitzador d'experiències, una manera d'abordar el món que ens permet abaixar la velocitat i afinar la nostra percepció, usant tots els nostres sentits (el tacte, el gust, l'olfacte, l'oïda, la vista...). L'art es construeix sobre qualitats com l'experiència viscuda, la imaginació, les sensacions del cos o l'emoció, que ens permeten integrar estímuls més enllà de la racionalitat i viure la complexitat sense reduir-la. En una crisi multidimensional com l'actual (ecològica, social, cultural) això és fonamental. L'art pot ajudar-nos a connectar de nou (amb nosaltres, amb l'entorn, amb l'alteritat), a fer-nos preguntes diferents, canviar la nostra mirada, a repensar les nostres maneres d'estar i ser al món, de relacionar-nos.

Hi ha exemples molt inspiradors, tant en l'àmbit educatiu com activista. En l'activista, veiem campanyes de conscienciació que utilitzen de manera força transgressora la performance de carrer i les arts visuals, no només per cridar l'atenció, sinó també per crear noves metàfores i vocabularis que representin millor la crisi actual i possibles vies de canvi. La campanya Stay Grounded ('queda't a terra') n'és un bon exemple. També altres moviments com The Artivist Network o els grups de treball artístic de Extinction Rebellion.

Des del grup TURBA de l'IN3-UOC estem treballant en una línia de cocreació i participació ciutadana amb projectes de diàleg entre diferents sabers i disciplines, com pot ser el diàleg entre l'art i la ciència (en el pla educatiu i activista), la ciència ciutadana o la investigació-acció participativa (en aquest cas, investigació amb comunitats i col·lectius afectats per problemàtiques socioambientals). Un exemple és el projecte "Terra, Teca, Traca", de diàleg entre persones artistes, investigadores i agents de medi rural per reflexionar sobre la sobirania alimentària i el paper de l'alimentació en la crisi actual, a través de l'art.

El projecte "Terra, Teca, Traca" planteja set residències artístiques a diferents zones rurals de Catalunya en les quals actors dels àmbits de la pagesia, ramaderia i pesca interactuaran amb artistes i científics, treballant conjuntament en la producció d'una exposició itinerant i unes jornades de debat per reflexionar amb la ciutadania sobre el present i el futur del món rural i els sistemes agroalimentaris davant dels canvis ambientals globals. El seu objectiu final és generar un diàleg transgressor amb la ciutadania mitjançant l'art, que permeti obrir noves vies de sensibilització i conscienciació més radicals al voltant de la producció sostenible d'aliments i la seva importància a l'hora d'afrontar la crisi actual i els reptes ambientals globals.

L'alimentació és part de la nostra cultura, de la nostra salut, la nostra relació amb la terra, el nostre contacte amb els cicles vitals. Actualment, el sistema agroalimentari dominant és un sistema industrialitzat, molt intensiu en recursos (energia, matèries primeres, aigua, etc.) i globalitzat. Això comporta uns impactes econòmics, socials i ecològics molt greus, i crea desequilibris territorials i ecològics, dependències externes i una destrucció accelerada dels ecosistemes. A més a més, és un sistema molt vulnerable, ja que depèn en bona part de les importacions, del mercat exterior, de les grans empreses i d'una mà d'obra sobreexplotada. Defensar una alimentació més justa, local, respectuosa amb els cicles ecològics i sobirana és, per tant, una qüestió de supervivència i una aposta fonamental en la transició cap a societats més sostenibles.

Una alimentació més sostenible és una alimentació més conscient, arrelada al territori i a les estacions, als ritmes naturals, amb cadenes curtes i de venda directa, amb una diversificació de vies de comercialització i unes relacions més justes entre qui produeix i qui consumeix. És una alimentació que no és vista com un negoci, sinó com una forma de relacionar-se amb la terra, amb els ecosistemes (molts dels quals s'han generat a partir de la producció d'aliments), amb la nostra història, amb altres éssers vius: la cultura alimentària i les cures posades al centre per satisfer de forma més justa i conscient una necessitat fonamental com és alimentar-se.

 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC