«Fer formació en línia ens permet conrear el talent a qualsevol indret del món»

 

Josep A. Planell és el rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des del 2013. Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona i doctor en Ciència dels Materials per la Universitat de Londres, aborda en aquesta conversa els reptes que ha d'afrontar la UOC. La pandèmia, que ha posat la formació en línia a l'ordre del dia, pot canviar el panorama de l'educació superior, que des de fa anys també aposta per la internacionalització. Conscient d'aquests canvis, Planell, amb una trajectòria científica que el situa com l'investigador més citat en publicacions acadèmiques en la seva especialitat a l'Estat, insisteix també a refermar la simbiosi d'altres trets significatius de la UOC: la comunió entre ciència, tecnologia i creativitat.

 

Josep A. Planell és el rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des del 2013. Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona i doctor en Ciència dels Materials per la Universitat de Londres, aborda en aquesta conversa els reptes que ha d'afrontar la UOC. La pandèmia, que ha posat la formació en línia a l'ordre del dia, pot canviar el panorama de l'educació superior, que des de fa anys també aposta per la internacionalització. Conscient d'aquests canvis, Planell, amb una trajectòria científica que el situa com l'investigador més citat en publicacions acadèmiques en la seva especialitat a l'Estat, insisteix també a refermar la simbiosi d'altres trets significatius de la UOC: la comunió entre ciència, tecnologia i creativitat.

L'emergència sanitària va obligar tothom a adaptar-se a l'entorn en línia com va poder. S'ha fet un gran esforç i s'ha d'agrair, però és cert que la majoria d'universitats no estan dissenyades ni preparades per fer el salt, avui en dia, a fer només formació en línia. Arran de la COVID-19, és possible que algunes universitats presencials vulguin transformar-se i oferir més formació online en un futur i que aquest canvi de paradigma afecti en certa manera la UOC. Però també hem de tenir en compte que la majoria d'universitats s'adrecen a un perfil d'estudiant que no és el nostre. Fem formació al llarg de la vida, no estem pas només centrats en la franja d'entre 18 i 23 anys.

A més, l'evolució de la UOC al llarg d'aquests 25 anys, tant des del punt de vista tecnològic com en termes del seu model pedagògic, de la seva governança, dels criteris que configuren la qualitat de la docència en línia i, sens dubte, de la recerca i la generació de coneixement, sobretot en àrees d'interacció entre tecnologia i ciències humanes, l'ha convertit en model i referent per a l'educació en línia.

Estem davant una gran oportunitat, perquè la UOC permet que persones de tot arreu es puguin formar. Hi ha moltes famílies que viuen en pobles i que no es poden permetre enviar els fills a una ciutat amb universitat. Per això, és fonamental que les universitats en línia puguem ajudar qualsevol persona a formar-se des de qualsevol indret. Formar-se sense haver de sortir d'un territori fomenta que els coneixements i les iniciatives professionals puguin quedar-s'hi per enriquir-lo. Aquesta qüestió requereix inversions en tecnologia i infraestructura: les administracions han de garantir que la connexió a internet arribi a tot arreu, amb qualitat i de manera accessible per a tothom, i han de fomentar aquesta nova ruralitat.

Hem de tenir en compte que, pel fet que internet és ubic, la universitat pot ser global. Això no solament vol dir posseir una dimensió internacional, sinó també formar ciutadans globals de manera inclusiva i respectant la diversitat, i amb una forta voluntat d'impacte social. Aquest és, de fet, un vector estratègic que constitueix l'essència de la UOC. Això significa promoure l'aprenentatge globalment i fomentar la interculturalitat —a les aules, mitjançant els materials didàctics—, a més de treballar perquè les competències que adquireixin els estudiants —digitals, organitzatives, de treball col·lectiu— facilitin la formació de ciutadans globals, preparats per als reptes del segle xxi.

És cert. La lluita contra l'emergència sanitària s'ha fet des de la ciència. Ens ha donat les vacunes i la situació està millorant. Però no n'hi ha prou, perquè la pandèmia no és només una emergència sanitària, sinó que ha afectat tots els aspectes de la nostra vida. Només cal veure les afectacions en la salut mental que sorgeixen arran de la COVID-19. Fins i tot hi ha qui compara el que està passant amb una guerra, almenys per les tensions que està generant en la ciutadania. Ha estat un abans i un després, i la ciència és un dels elements que ens ha d'ajudar a entendre què passa. En un moment d'auge de les fake news, la ciència té el deure d'implantar criteris de racionalitat i nosaltres, com a universitat, hem d'ajudar a fer que sigui possible.

L'any 2000, quan s'inaugura l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) sobre la base de la interacció entre la tecnologia i la societat, es va plantar una llavor que ha anat donant fruits. El primer i el més evident va ser el vincle entre la tecnologia i l'educació, amb l'eLearn Center. Més endavant va ser el vincle entre la tecnologia i la salut, amb l'eHealth Center. I actualment estirem un tercer fil, que és el de la relació entre la tecnologia i la creativitat. És per això que impulsem aquest hub que uneix l'art, la ciència i la tecnologia, ja que pensem que pot ser un projecte transformador per a la mateixa Universitat i un catalitzador de canvis per a la ciutat de Barcelona i per al país. Aquesta visió de futur demana una aposta clara de la nostra universitat per invertir en tecnologia, hi dedicarem el 10 % del nostre pressupost: al 2013 van ser 8 milions d'euros i al 2022 seran 15 milions.

És una fita importantíssima. Tindrem un segell de qualitat que ens referma com a actors importants en la tasca de conrear una educació universitària de qualitat. A més, també és una carta de presentació imprescindible per a la relació amb els països de Llatinoamèrica. Estem duent a terme una política de globalització que ens duu a col·laborar no només amb institucions acadèmiques, sinó també amb administracions públiques. I aquest segell és imprescindible per presentar-se davant d'aquestes administracions.

Sempre ens pregunten si som públics o privats. La llei de creació de la UOC la reconeix com a privada, perquè parteix d'una fundació privada, però al preàmbul del text es reconeix que la Universitat la crea la Generalitat de Catalunya per garantir que hi hagi educació universitària a distància, en català i d'accés públic. I, de fet, segons aquesta llei, s'estableix que el preu de la matrícula de la UOC es defineix d'acord amb el decret de preus que cada any actualitza la Generalitat. I, per poder complir amb aquests preus, la UOC rep subvencions. Tenir un mandat públic i ser una fundació privada exigeix un equilibri complicat, en un país tan binari com el nostre. Però els sistemes de governança pública a través de fundacions —ja siguin públiques o privades— existeixen i estan estesos a països com Àustria, els Països Baixos o Portugal. No ens estem inventant res.

És també una gran fita que ens ha costat molt d'assolir. La reivindicació de la UOC d'impartir Magisteri ve de molt abans que jo em convertís en rector. Finalment, va arribar un moment en què creixia tant el nombre d'estudiants que es matriculaven a universitats en línia de fora de Catalunya per cursar Magisteri que el Departament d'Educació va veure clar que la UOC havia d'oferir aquest grau.

Per mi, poder oferir per fi Magisteri a la UOC va molt més enllà. Formant mestres de manera diferent, amb competències digitals fortes, contribuirem a lluitar contra el gran biaix de gènere que pateixen els programes de formació superior de les anomenades STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Si tenim mestres ben formades en tecnologia, tindrem més noies en el futur que apostin per estudiar carreres tecnològiques.

Durant aquests anys hem crescut perquè teníem un mandat de la Generalitat de créixer i fer-nos viables en un context de crisi. La docència és escalable, sí, però també és cert que té un límit. I aquest límit l'hem començat a patir del curs passat, ja que hem hagut de tancar algunes aules perquè la disponibilitat del personal docent no és infinita. Així que haurem d'analitzar, juntament amb la Generalitat, on és aquest límit. Aquest serà un gran debat perquè, si la UOC és oberta, no hauria de tenir numerus clausus. Haurem de posar notes de tall? Això també voldria dir que no som oberts.  

La missió de la UOC, com dèiem abans, és garantir una educació a distància amb accés públic. Se'ns plantegen una sèrie de preguntes molt interessants que, al final, radiquen a debatre sobre si podem créixer més. En alguns àmbits segur que sí. Hem de saber trobar aquells graus i estudis que ens facin absolutament distintius, per la qualitat de la nostra docència i per la nostra singularitat respecte d'altres universitats.

En primer lloc, en el seu model pedagògic. A la UOC s'aprèn fent, fem realitat l'avaluació per competències. Hem evitat traslladar a l'online la mateixa dinàmica del model presencial, amb professors que imparteixen classes a través d'una pantalla. Una altra singularitat és la nostra governança, de mandat públic amb gestió privada, sustentada en la transversalitat de la gestió acadèmica. També ens distingeix la recerca que fem i els àmbits en els quals la fem. I, a més, destacaria la vocació que la Universitat sigui un node de coneixement. Tenim la missió de difondre'l i valoritzar-lo. El coneixement fa temps que no és solament a les aules, sinó que és als hospitals, als museus, a les empreses... Arreu. Per tant, la nostra tasca és ser activadors i dinamitzadors d'aquest coneixement i posar-lo a disposició de la ciutadania.

Aquesta internacionalització va ser objecte de molts debats interns. Però crec que el nostre model està funcionant molt bé perquè entenem que la manera de globalitzar-nos i d'entrar a altres països ha de ser amb les administracions locals de cada país, sobretot quan parlem d'un àmbit tan regulat com el de l'educació superior. L'èxit que tenim es veu amb el nombre creixent d'estudiants internacionals, que avui arriba als 12.500. D'aquests, un terç són persones estrangeres que estudien a la UOC des de fora de l'Estat, la major part llatinoamericanes. Un altre terç són persones estrangeres, també majoritàriament llatinoamericanes, que viuen a Espanya. I un últim terç tenen nacionalitat espanyola i viuen i estudien des de fora de l'Estat. La vocació de servei públic i el model no presencial fa que puguem conrear el talent de les persones segons les seves necessitats, siguin on siguin.

Estic convençut que la missió de la nostra universitat, que és formar persones al llarg de la vida, es mantindrà plenament vigent a la UOC del futur. Les universitats del segle xxi, i en particular la nostra, hauran d'assegurar la formació de les persones en funció de cada moment vital i professional. I, com sempre ha fet la UOC, amb les tecnologies de cada moment. I això caldrà fer-ho amb uns preus públics per poder assegurar-ne l'impacte social.