16/2/23 · Institucional

«Des de l'handbol reclamem més atenció mediàtica»

Marc Guàrdia (foto: UOC)

Marc Guàrdia (foto: UOC)

Marc Guàrdia , jugador professional d'handbol i estudiant del grau de Relacions Internacionals de la UOC

 

Marc Guàrdia (Granollers, Barcelona, 1995) és un dels esportistes professionals que estudien a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És porter del club Fraikin BM. Granollers, el segon millor equip de la taula de classificació de la Lliga Plenitude ASOBAL d'handbol, i actualment lidera el TOP 10 Parades de la Lliga. A més, ara amb el seu equip competeix per primer cop per arribar a vuitens de final de la Lliga Europea. Graduat en Negocis i Màrqueting Internacionals per l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI-UPF) i estudiant del grau de Relacions Internacionals de la UOC, Guàrdia explica a l'entrevista la poca visibilitat que té als mitjans l'esport que practica i com el seu club de Granollers està fomentant la igualtat d'oportunitats, professionalitzant també l'estructura dels equips femenins.

 

Marc Guàrdia (Granollers, Barcelona, 1995) és un dels esportistes professionals que estudien a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És porter del club Fraikin BM. Granollers, el segon millor equip de la taula de classificació de la Lliga Plenitude ASOBAL d'handbol, i actualment lidera el TOP 10 Parades de la Lliga. A més, ara amb el seu equip competeix per primer cop per arribar a vuitens de final de la Lliga Europea. Graduat en Negocis i Màrqueting Internacionals per l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI-UPF) i estudiant del grau de Relacions Internacionals de la UOC, Guàrdia explica a l'entrevista la poca visibilitat que té als mitjans l'esport que practica i com el seu club de Granollers està fomentant la igualtat d'oportunitats, professionalitzant també l'estructura dels equips femenins.

Per què vas decidir endinsar-te en el món de l'handbol?

Abans de l'handbol feia bàsquet, però vaig adonar-me que no era la meva passió i vaig voler canviar d'esport. En aquell moment tenia onze anys i, tot i que sabia què era l'handbol, no l'havia vist mai en pràctica. Amb tot, hi havia uns amics de la meva escola que hi jugaven i el meu pare em va dir que aquest esport a Granollers ha sigut sempre molt important. Com que volia ser porter d'algun esport, independentment de quin fos, finalment vam decidir provar-ho en handbol. El resultat va ser que em va encantar i, com que m'hi he dedicat des dels onze anys fins ara, puc dir sens dubte que és l'esport de la meva vida.

Creus que l'handbol té prou repercussió i suport per la Federació i pels mitjans de comunicació?

Penso que per part de la Federació, sí. La Federació Espanyola d'Handbol està fent tot el que pot dins del pressupost que té per visibilitzar l'esport. Per part dels mitjans de comunicació, considero que no. Així com les queixes que hi ha en relació al futbol femení, i amb tota la raó, nosaltres, en el món de l'handbol, també tenim les nostres. Per exemple, ara hi ha hagut el mundial i Espanya ha rebut una medalla de bronze, però no és un esdeveniment que surti a les portades dels diaris ni tampoc com a primera notícia a cap dels mitjans. Així doncs, des del món de l'handbol reclamem més atenció perquè, en la meva opinió, el futbol masculí concretament és el que sempre abasta totes les portades.

"Ara hi ha hagut el mundial d'handbol i Espanya ha guanyat la medalla de bronze, però no ha sortit a les portades ni com a primera notícia a cap dels diaris"

Per què vas decidir començar els teus estudis de Relacions Internacionals amb la UOC? Tens intenció d'associar-los amb l'esport que practiques en un futur?

El món, dins l'àmbit internacional, és el que més m'agrada. Vaig fer una primera carrera a la Universitat Pompeu Fabra en el sector dels negocis i l'economia encarats al món internacional. És una àrea que em va agradar, però, en aquell moment, vaig considerar que les relacions internacionals serien més adients per mi, ja que estic més interessat en els aspectes que envolten aquesta especialitat. A part, m'encanten els idiomes, així que era la combinació perfecta.

La veritat és que no tinc una intenció gaire clara de relacionar els meus estudis amb l'esport que practico, però qui sap. Al final, al món de l'esport també hi ha la Federació Internacional d'Handbol o la Federació Europea d'Handbol, en què les relacions internacionals són clau. Per tant, podria acabar dins d'aquest sector, però realment el que m'interessa és la geopolítica i la resolució de conflictes, així que, en principi, la meva intenció és encaminar-me cap a aquesta especialitat.

Com ha sigut la teva experiència a l'hora de compaginar els estudis amb les competicions d'handbol?

Amb la UOC ha sigut molt còmode. La gestió que pot fer a la UOC amb la vida esportiva és molt agradable perquè, a part que pots agafar les assignatures que s'adaptin més al teu dia a dia, et permet estudiar i destinar el temps en allò a què et dediques, en el meu cas a l'handbol, i centrar-te en la UOC quan vols i quan pots. Així doncs, m'està sent relativament fàcil, tot i que has d'allargar els teus estudis perquè no pots fer-los en la durada base. Tanmateix, és accessible, els materials són molt comprensibles i el tutor és allà per tot el que vols. Estic molt content.

Quins són els teus objectius a curt i llarg termini?

De moment, els meus objectius principals són acabar la carrera, que és el més important, i, si puc, continuar jugant a l'handbol. En aquest sentit, a llarg termini, intentar triomfar o arribar el màxim amunt possible dins del món de l'handbol mentre em continuo formant, sigui amb un postgrau o amb un màster de relacions internacionals. Però, sobretot, tinc la intenció de continuar-me formant mentre treballo com a jugador professional d'handbol.

Creus que formar-te sent esportista professional és important?

Des del meu punt de vista, és un aspecte molt important perquè, al final, el món de l'handbol no és el món del futbol. És a dir, en el món del futbol si arribes molt amunt pots aconseguir tenir molts diners estalviats perquè en un futur no tinguis cap problema. En el de l'handbol és molt diferent: quan se t'acaba la vida esportiva t'has de posar a treballar com sigui. I posar-se a treballar quan arribes a una certa edat i no tens formació és molt difícil, a menys que, en aquest cas, segueixis en el món de l'handbol com a entrenador o coordinador, per exemple. D'aquesta manera, penso que formar-se és absolutament essencial i ho recomanaria a tothom, tant per a qui és professional però sap que no arribarà gaire lluny, com per al millor de tots. Mai se sap on et pot portar la vida i no només es pot donar el cas que no rendeixis, sinó que una lesió et pot arruïnar la carrera esportiva. Per això, opino que tenir un coixí darrere en forma d'educació acadèmica és vital.

"Tenir un coixí darrere en forma d'educació acadèmica és vital"

Fins ara les dones esportistes no han tingut gaire cabuda en la societat, ni tan sols en els mitjans de comunicació. Creus que això ha canviat?

Crec que hi està havent un intent de canvi. Penso que des del Barça sí que s'ha apostat pel femení, aprofitant que ha estat durant molts anys el millor equip del món. També penso que només s'ha apostat fort en certs moments, com ara en els partits de quarts de final de la Champions i en les semifinals de la Champions de l'any passat, que es van jugar al Camp Nou i es va omplir l'estadi. Així doncs, trobo que sí, que actualment ha canviat aquesta situació, però que no s'hi ha donat prou tirada i que falta una regularitat en aquest sentit. Tot i que està molt bé donar focus en moments puntuals, considero que se li ha de donar una continuïtat: no pot ser que se li doni tanta importància a aquests dos partits però, pel que fa a la resta de la Lliga, ningú s'assabenti de què fa el Barça, ni tan sols quan hi ha un clàssic Barça-Madrid.

Penses que l'equip femení d'handbol, el KH-7 BM. Granollers, té el mateix suport i reconeixement que l'equip masculí? Per què?

En l'àmbit de la lliga, pel que fa a la lliga espanyola d'handbol masculí i la lliga d'handbol femení, els sous de cadascú no tenen res a veure i és on s'ha de continuar fent un canvi.

En l'àmbit de club, l'equip femení actualment té el mateix suport, quant a la promoció de xarxes socials o al ressò mediàtic, que l'equip masculí. D'aquesta manera, penso que estan fent un esforç molt important. Ara ha entrat una nova junta, que vol renovar i professionalitzar els dos equips, ja que en el masculí tenim una estructura molt més integrada i molt més sòlida que en el femení. En aquest sentit, l'equip femení vol professionalitzar això des de les categories infantil, cadet i juvenil, entrenant i aplicant un protocol amb les noies per tal de formar jugadores que puguin arribar al primer equip.

"Es vol professionalitzar l'equip femení, dotar-lo també d'una estructura més integrada i més sòlida, com en el masculí"

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional