«L'atenció psicosocial evita reingressos i redueix la sobrecàrrega tant del personal com del sistema sanitari»

 

Les urgències d'un hospital són el començament de l'atenció sanitària immediata. En aquest servei es fa un triatge en què no solament s'avaluen les malalties, les patologies i els problemes de salut dels pacients, sinó que també es tenen en compte les seves circumstàncies socials i emocionals, entre altres aspectes. D'aquesta atenció psicosocial al pacient se n'encarrega el treball social sanitari, una professió fonamental que, atesa la falta d'implantació generalitzada als centres sanitaris, encara és una gran desconeguda per a la societat. 

Anna Albero Miró, treballadora social sanitària del torn de nit del Servei d'Urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona, amb més de vint anys d'experiència, i professora col·laboradora i tutora del màster universitari de Treball Social Sanitari dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, aposta per la implantació d'aquesta figura, especialment en el servei d'urgències hospitalari i en horaris de tarda i nit. "Hi ha moments molt complexos en què a la situació clínica s'hi afegeix una situació d'indefensió o problemàtica social, i les persones han de rebre un acompanyament professional perquè l'atenció sigui completa", detalla Albero, sobre la necessitat del treball social sanitari en aquests primers moments.

 

Les urgències d'un hospital són el començament de l'atenció sanitària immediata. En aquest servei es fa un triatge en què no solament s'avaluen les malalties, les patologies i els problemes de salut dels pacients, sinó que també es tenen en compte les seves circumstàncies socials i emocionals, entre altres aspectes. D'aquesta atenció psicosocial al pacient se n'encarrega el treball social sanitari, una professió fonamental que, atesa la falta d'implantació generalitzada als centres sanitaris, encara és una gran desconeguda per a la societat. 

Anna Albero Miró, treballadora social sanitària del torn de nit del Servei d'Urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona, amb més de vint anys d'experiència, i professora col·laboradora i tutora del màster universitari de Treball Social Sanitari dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, aposta per la implantació d'aquesta figura, especialment en el servei d'urgències hospitalari i en horaris de tarda i nit. "Hi ha moments molt complexos en què a la situació clínica s'hi afegeix una situació d'indefensió o problemàtica social, i les persones han de rebre un acompanyament professional perquè l'atenció sigui completa", detalla Albero, sobre la necessitat del treball social sanitari en aquests primers moments.

El treball social sanitari es basa en les atencions que es duen a terme en l'àmbit sanitari, des d'una visió psicosocial, a persones amb un problema de salut i unes circumstàncies individuals que els poden provocar una dependència física o un malestar emocional. Les persones som éssers vius, però també psicosocials i espirituals. La irrupció d'una malaltia pot causar dependència o malestar emocional al pacient i al seu entorn. Així, des del treball social sanitari, s'intenten descobrir les febleses i les fortaleses dels pacients per treballar amb ells i potenciar-les. La gent acostuma a pensar que els nostres usuaris de referència són els col·lectius vulnerables (gent gran, menors i persones en risc d'exclusió social), però tothom és susceptible de necessitar una intervenció en l'àmbit del treball social sanitari en algun moment de la vida: per exemple, qui hagi perdut un familiar o hagi tingut coneixement d'una patologia complicada i se senti superat per aquest fet. 

Fem una gran varietat d'intervencions: des de situacions ínfimes fins a casos extremadament greus. Hi ha casos que poden semblar nimietats, però que són importants per al pacient. Per exemple, hi ha molta gent que està molt unida a les mascotes, i el fet que es quedin soles mentre ells són a urgències o estan hospitalitzats els pot provocar un malestar tan gran que pot interferir en la seva assistència. Com a norma general, en el cas de les urgències, els treballadors socials sanitaris atenem tota mena de casos, com ara agressions sexuals, violència de gènere, accidents de trànsit, morts sobtades, etc. Una de les tasques que fem és localitzar familiars i donar suport al personal (per exemple, en la comunicació de males notícies). En aquests casos més greus, l'acompanyament és essencial, ja que hi ha molts familiars que no saben afrontar la situació. Intentem que almenys ells es preocupin de gestionar les seves emocions mentre nosaltres els acompanyem i els donem suport en els tràmits i en totes les circumstàncies que vagin sorgint.

A les urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona, el treball social sanitari és un servei de 24 hores al dia, ja que, des que es va fundar, l'hospital és un centre sanitari de beneficència. Com a norma general, intervenim sempre en qualsevol emergència, per protocol o a petició tant dels professionals com dels pacients o familiars. En resum, el treballador social sanitari fa la intervenció de cada cas per valorar les necessitats del pacient. Aquestes circumstàncies no han de ser necessàriament econòmiques: també poden ser temes com l'adequació de l'habitatge a les particularitats actuals del pacient o la disposició de suport familiar, per exemple. Amb la pandèmia, s'ha remarcat la importància de la nostra feina. Moltes vegades oferíem acompanyament telefònic, però aquesta trucada era fonamental per a la qualitat de l'atenció i del servei.

Tot i que d'entrada pot semblar que no hi ha cap risc, és evident que sí que hi és: tot el que no es gestiona mitjançant el treball social sanitari, amb el temps, acaba sortint i perjudicant el pacient o els familiars. És cert que a urgències el més important és atendre l'emergència clínica, de manera que, a vegades, tot el que no té a veure amb això es deixa una mica de banda. No obstant això, si no es gestiona aquesta part psicosocial, és molt probable que moltes d'aquestes persones tornin a venir i a necessitar atenció sanitària. En aquest sentit, una bona intervenció psicosocial evita ingressos i costos, i contribueix a reduir el malestar de les persones, tant dels familiars i pacients com dels professionals sanitaris. A més, a vegades, els mateixos familiars se senten desbordats per la situació. En detectar aquesta necessitat, iniciem el procés d'intervenció social i seguiment necessari.

L'Hospital Clínic de Barcelona és l'hospital referent de la ciutat de Barcelona per als casos d'agressió sexual en persones més grans de setze anys. Es tracta d'una mena d'atenció que suposa gestions molt complexes, ja que hi intervenen molts àmbits professionals, com ara ginecologia o cirurgia, infermeria, medicina forense, cossos policials… Tots aquests actors estan coordinats pel treballador social. Molts d'aquests casos ocorren en l'àmbit de l'oci nocturn —de manera que, a més, s'hi afegeixen tòxics com l'alcohol o les drogues—, i aquestes intervencions es poden allargar en el temps per poder oferir una atenció adequada. Per desgràcia, a mesura que passen els anys, van creixent les estadístiques i augmenten els casos que atenem.

A les urgències, el treball social ofereix una atenció professional individualitzada en les situacions en què, per la immediatesa, no es pot fer un diagnòstic social per emmarcar el cas. El que fem és donar una resposta a una necessitat i després orientem en la dinàmica del servei. Atès que les urgències són un lloc de pas, fem la nostra intervenció i després derivem el cas a qui correspongui per donar-li continuïtat, tant dins de l'hospital com fora, als centres d'atenció primària. Generalment, les nostres intervencions es basen en un model de crisi i es caracteritzen per la immediatesa, la incertesa i el coneixement de la xarxa de recursos.

Antigament, l'Hospital Clínic de Barcelona era un hospital de beneficència, i el treball social sanitari era el que s'encarregava de l'accés d'aquests pacients a l'assistència. Això podia passar a qualsevol hora del dia, de manera que històricament la cobertura s'ofereix les 24 hores del dia, els 365 dies a l'any. Pel fet de poder intervenir en tots els processos del servei, la nostra tasca com a treballadors socials sanitaris s'ha consolidat dins l'equip de l'hospital. És més, fins i tot ens passa a l'inrevés: professionals que saben com treballem al centre demanen que s'implementi el treball social sanitari en altres hospitals. Al cap i a la fi, aquests detalls del servei són els que marquen la diferència: milloren l'atenció al pacient i ens permeten fer una intervenció de qualitat als usuaris, perquè tothom pot necessitar l'atenció d'un treballador social en un moment donat.

La falta de desenvolupament dels serveis de treball social sanitari es deu principalment a un tema econòmic. No obstant això, situacions com la pandèmia han posat de manifest la necessitat d'implementar aquesta mena d'atencions tant de manera presencial com de manera telefònica. És més, són els mateixos companys i professionals sanitaris els que reclamen aquest servei quan descobreixen quines funcions té.

En el cas de les urgències, per exemple, com que es tracta d'un servei de pas, s'espera que aquest pacient no torni a ser atès. És a dir, volem saber que està bé i que no necessitarà cap altra intervenció d'urgència. Les urgències són moments clau en què molts pacients se senten totalment indefensos i han de rebre un acompanyament perquè l'atenció sigui completa. Per tant, la necessitat del treball social sanitari acaba caient pel seu propi pes, ja que la falta d'intervencions acaba carregant el personal. És més, en molts serveis s'ha incrementat l'horari d'atencions dels treballadors socials sanitaris. De la mateixa manera, pel fet de tenir més presència durant més temps, s'augmenta el nombre de protocols i atencions en què intervenen.

Des que es van posar en marxa, aquests estudis han servit per establir les bases del treball social sanitari, àmbit en què moltes persones treballaven des de feia molt temps. Així doncs, han permès establir una base teòrica per a aquests professionals. El món sanitari és molt complex, i cal una formació específica com la que ofereix aquest màster. A més, com que es tracta d'un màster oficial, aquesta formació permet accedir a un doctorat de l'àmbit sanitari, circumstància que fins ara no es donava. 

Actualment soc professora col·laboradora i una de les tutores del màster universitari de Treball Social Sanitari dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.