«El 25 % de les embarassades experimenta algun tipus de malestar psíquic»

 

L'interès per totes les qüestions relacionades amb la salut mental és cada vegada més gran. Fins al punt que ja es comencen a abordar àrees que fins ara no s'havien tingut gaire en compte, com ara l'embaràs, el part i el postpart. A això es dedica la Unitat d'Obstetrícia Social i Salut Mental de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, un departament pioner que pretén abordar cada cas des d'un punt de vista clínic, però també fer-ne una valoració social. Elena Sánchez Echevarría és treballadora social sanitària d'aquesta unitat i també professora associada del màster universitari de Treball Social Sanitari, dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

 

L'interès per totes les qüestions relacionades amb la salut mental és cada vegada més gran. Fins al punt que ja es comencen a abordar àrees que fins ara no s'havien tingut gaire en compte, com ara l'embaràs, el part i el postpart. A això es dedica la Unitat d'Obstetrícia Social i Salut Mental de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, un departament pioner que pretén abordar cada cas des d'un punt de vista clínic, però també fer-ne una valoració social. Elena Sánchez Echevarría és treballadora social sanitària d'aquesta unitat i també professora associada del màster universitari de Treball Social Sanitari, dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

És una àrea molt nova dins de la psiquiatria. El seu objectiu és el tractament dels trastorns psiquiàtrics durant l'embaràs, el puerperi i la lactància. També és una nova especialitat per al treball social sanitari en la qual ara estem començant.

Segons dades de l'OMS, el 25 % de les embarassades experimenta algun tipus de malestar de caràcter psíquic i una de cada cinc mares patirà algun tipus de trastorn de salut mental durant l'embaràs i el primer any després del part. És important que les dones, a més del diagnòstic clínic, puguin obtenir una valoració social i un diagnòstic social sanitari.

Ens trobem amb problemes d'ansietat, depressió, consum d'alguna substància en l'embaràs i trastorns mentals severs: trastorn límit de la personalitat, trastorn bipolar o esquizofrènia, entre altres.

La falta d'acompanyament, detecció i tractament pot tenir conseqüències a llarg termini per a la dona, el bebè i la resta de la família.

Cada dia hi ha més unitats o especialistes en psiquiatria perinatal. Però, per a mi, el canvi principal és poder abordar també la situació social i oferir els suports necessaris tant a les dones com al bebè que ha nascut i a la família. L'abordatge social hauria de ser primordial i tots els equips haurien de tenir un treballador o treballadora social sanitari per tractar la part psicosocial de les dones i de la família que s'ha creat.

Amb el temps, ens anem adonant que l'atenció a les persones ha de ser holística. En el cas de la salut mental materna ha de ser una prioritat en totes les esferes perquè afecta tota la família. Els estudis ens diuen que el vincle entre la mare i el bebè és primordial en el desenvolupament del nen o de la nena. Si treballem des d'aquest punt de vista, estarem establint unes mesures de prevenció i podrem dir que, de mares sanes, bebès sans, i, de bebès sans, nens i nenes sanes, la qual cosa contribuirà a construir una societat més sana en general.

És fonamental que ens anticipem a determinades situacions que es poden donar en el moment del part. El part és un moment de gran canvi vital per a la dona i per això hem d'establir un treball coordinat amb els diferents equips i professionals del territori on viu la dona.

En cada equip de perinatal s'hauria de contemplar la figura del treballador o treballadora social sanitari, com ja he dit. No n'hi ha prou amb unes hores de treball social. La complexitat dels casos que a vegades tractem requereix de molta intervenció amb la dona i moltíssima coordinació interdisciplinària amb els serveis d'atenció primària de salut, els equips d'atenció a la infància, entitats del tercer sector, etcètera. Si volem intervenir des del model biopsicosocial, ha d'estar present el treball social sanitari.

El que tenim en compte en la Unitat són els factors clínics, socials i culturals que incideixen en el període de gestació i poden augmentar la possibilitat de patir un embaràs d'alt risc. Intentem treballar amb la dona abans del part i veure quines circumstàncies poden acabar creant problemes.

No existeix un perfil únic. Tractem un ventall de casos molt ampli entre els quals trobem embarassos en menors d'edat, víctimes de violència masclista, consum de tòxics, altres situacions de risc social o aquells casos en els quals la dona no ha rebut prou atenció mèdica durant la gestació amb menys de tres visites a l'especialista.

Hi ha menors d'edat que s'assabenten als sis mesos del seu embaràs. O dones que venen d'altres països buscant una nova vida i estan embarassades o ho descobreixen aquí, no disposen d'una xarxa social de suport i aquest fet suposa una ruptura important de les seves expectatives. Però també hi ha un altre tipus de cas: el de les dones a les quals durant l'embaràs se'ls detecta un problema cardíac en el futur bebè, són de fora de Barcelona, i a més del que suposa l'estrès del part i la possible operació, han de pensar en una logística per al temps que hauran de ser aquí. Aquests són només alguns exemples. Cadascun dels 270 casos que vam atendre el 2022 és diferent i té les seves pròpies característiques. 

Unitats de psiquiatria perinatal n'hi ha a altres hospitals. La nostra diferència és que treballem conjuntament obstetrícia, psiquiatria, psicologia, neonatologia i treball social sanitari. En obstetrícia sempre hi ha hagut treball social sanitari i en tots els hospitals es té en compte, però se sol fer a petició de l'equip mèdic. És a dir, es tracta d'una intervenció reactiva. La Unitat intenta que la intervenció sigui proactiva i que l'avís el pugui activar també el personal d'infermeria, la matrona i la resta de l'equip. Volem treballar la intervenció social abans del part mitjançant les consultes externes i volem que el treball social sanitari tingui la seva agenda pròpia.

El 2023 es compleixen deu anys des que es va posar en marxa, gràcies a Dolors Colom Masfret, i fins ara és l'únic màster oficial en aquesta disciplina, la qual cosa ha servit per establir les bases teòriques del treball social sanitari. Un altre aspecte important és que aquesta formació permet accedir als Estudis de Doctorat en Ciències de la Salut, una cosa que fins ara no es donava.

Pertanyo a la primera promoció que ens vam entusiasmar pel treball social sanitari gràcies al màster i fa cinc anys que col·laboro amb aquests estudis, primer com a professora col·laboradora i ara com a professora associada. Puc dir que es tracta d'un aprenentatge constant. Estar a la UOC et permet i t'exigeix un creixement professional permanent.