Juan Ángel Conca és director i gerent d'EGEVASA, l'empresa pública d'aigües de la Diputació de València. Estudiant d'Història a la Universitat d'Alacant i graduat en Comunicació per la UOC, fa més de deu anys que està vinculat a la gestió pública.
Com et definiries?
Curiós. Soc un descobridor de la proximitat, m'agrada el que m'envolta. En l'àmbit laboral, en el pla personal, a la UOC o en aquesta ciutat —València, que no és la meva—, intento descobrir les coses que tinc a prop i fer-me-les meves. Soc curiós i generalista: no soc especialista en un tema concret, però soc molt inquiet. A la feina estic envoltat de professionals excel·lents de l'àmbit públic, l'enginyeria, l'economia, etc. La meva tasca és connectar-los a tots.
Aquesta capacitat de connectar defineix els historiadors i els periodistes?
Sí, tant en la història com en la comunicació s'analitza i se sistematitza. Em satisfà connectar dos mons, traslladar a una alcaldia la complexitat tècnica que permet que el sistema de captació d'aigua funcioni fins que surt per l'aixeta.
Com vas arribar al sector de l'aigua?
En un currículum s'hi posen la formació i l'experiència, però mai hi apareixen les oportunitats del destí. Va ser un fet insospitat; de petit, no m'hauria imaginat mai que em dedicaria a això. Quan treballava com a professor de màrqueting i comunicació a l'Escola Superior de Màrqueting d'Alacant, vaig conèixer persones que més tard em van proposar formar part de la Regidoria de Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament d'Alacant. I una feina em va portar a l'altra.
Va ser només una qüestió d'atzar?
Van ser les circumstàncies: ser al lloc propici per demostrar l'interès i la capacitat necessaris. Hi ha girs vitals que no et planteges, però la vocació per connectar, fer equip i tenir curiositat t'hi acaben portant. He descobert un món del qual estic completament enamorat.
L'aigua és especialment present a la zona geogràfica a la qual pertanys?
Sí, la gent d'Alacant tenim molt d'interès per l'aigua: som una zona semiàrida, ens situem a l'epicentre del canvi climàtic, i patim sequeres i pluges torrencials. És un privilegi poder treballar en un tema que té a veure amb el medi ambient, la fiscalitat, la gestió… Vaig passar quatre anys de molt d'aprenentatge com a cap de gabinet de la Conselleria de Transició Ecològica, i posteriorment a l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR). D'aquí, vaig passar a EGEVASA, l'empresa de gestió de l'aigua de la Diputació de València.
Fins a quin punt creus que la valentia ha tingut un paper important en la teva carrera professional?
Crec que en el moment de prendre decisions ha pesat més la il·lusió que la valentia. Al principi, tot sembla més assequible i assimilable del que en realitat és. Hi ha hagut moments en què m'he sentit un estrany. No obstant això, tenir l'oportunitat de treballar en equip amb grans professionals és un privilegi, i ho he volgut aprofitar. Amb el pas del temps, valoro més la valentia que vaig tenir per apreciar oportunitats.
Què és el més difícil de coordinar equips?
Trobar què li interessa a cada persona, detectar quin punt de connexió hi ha en cada personalitat i deixar-se acompanyar i aconsellar, sense oblidar que hi ha una jerarquia i una autoritat que haurien d'arribar a través del reconeixement. Cal conèixer la gent i respondre davant ells.
I el més complicat de treballar en la gestió pública?
El temps és limitat. La gestió pública depèn de processos electorals i vius amb una sensació d'urgència descomunal, perquè no saps de quant de temps disposes per dur a terme tot el que vols fer.
Què et resulta més reconfortant?
Una circumstància tan trista com la dana ha estat una prova de la capacitat i el compromís de la gent. M'ha mostrat que l'organització en què treballo està formada per persones molt implicades en l'entorn.
Com has viscut els canvis de ciutat?
Amb la curiositat i les ganes de conèixer que esmentava al principi. Els meus canvis no tenen res a veure amb aquests currículums que van de París a Nova York i Dubai: soc un descobridor i connector de la proximitat. He treballat a Villena, poble d'interior, de secà i castellanoparlant; també en ciutats costaneres turístiques, més grans i en algun cas valencianoparlants; en ciutats que a l'estiu creixen de manera descomunal, i a llocs que tenen una població estable tot l'any. Laboralment, m'ha servit molt més aquest periple pròxim que anar a Califòrnia, per exemple, a fer un màster sobre l'aigua.
“"El repte actual de la UOC és tornar-se a avançar-se respecte als canvis del futur"”
Per què continues vinculat a la UOC?
Quan em vaig matricular a la UOC, tenia certa pressa per tenir la titulació de Comunicació: va tenir una part molt utilitarista. L'emotivitat s'ha anat desenvolupant amb el temps. Vaig participar en un vídeo promocional de la Universitat en què vaig conèixer companys amb qui he establert un vincle. La UOC demostra que hi ha un lloc al món amb gent com jo, que vol continuar aprenent sense la necessitat de fer-ho de manera presencial.
Com definiries la nostra universitat?
És la universitat que s'assembla més als temps actuals, una universitat pionera i avantguardista pel que fa al que significa ser una societat interconnectada. És una universitat diferent, pionera, digital, que no segueix el ritme horari establert, i que ha sabut veure que hi ha molta gent disposada a tenir coneixements més enllà de la seva feina. El repte actual de la UOC és tornar-se a avançar respecte als canvis del futur.
Com desconnectes?
Sé amb el que no desconnecto. Estic tan aferrat a la realitat que la ficció no em crida l'atenció: ha de ser alguna cosa amb una base real. M'agraden molt els documentals. També desconnecto amb el programa First Dates, que miro des del menú a la carta. És un artefacte televisiu que em sol obrir una finestra a gent amb qui difícilment coincidiria: em funciona com una espècie d'estudi sociològic, encara que estigui esbiaixat.
Cap descobriment que hagis fet últimament?
És molt típic, però he descobert la ceràmica. Potser és la crisi dels quaranta, però em convida a reflexionar sobre el moment en què vam deixar de dibuixar i vam abandonar el vessant més creatiu i artístic. M'agrada haver recuperat aquesta connexió del cervell amb la feina manual i creativa, amb tot el que pots fer amb les mans.