Sofia Bustos, nutricionista, primera graduada a Llatinoamèrica del màster universitari de Salut Planetària de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i fundadora i directora de l'ONG Actuemos
- Com et definiries?
Apassionada per generar canvis transformadors.
- Des de sempre?
Sí, ho soc en diferents àrees, no només en la professional.
- Què va fer que et dediquessis a treballar per la promoció de sistemes alimentaris saludables i sostenibles?
Em vaig graduar a Xile i vaig emigrar als Estats Units. Estant allà, vaig descobrir tot el que es pot aconseguir millorant la nutrició de la població.
- Per què als Estats Units?
Llavors governava Barack Obama, i Michelle Obama impulsava millores en l'alimentació escolar. Jo vivia a la zona de Washington DC, treballava per a una ONG i vaig conèixer un grup de persones amb les mateixes idees i conviccions. Partíem de la idea de fer un canvi transformador en el sistema alimentari escolar, que fins aquell moment era poc saludable i una icona de mala nutrició.
- En què consistia la vostra proposta?
A modificar tots els menús escolars incorporant l'educació alimentària i una compra local que fos econòmicament sostenible per millorar les condicions de vida de les escoles públiques a Washington DC. Després de diversos anys i molta feina, el projecte va donar bons resultats. Es va implementar a la zona una llei que incorporava les compres a proveïdors locals i menús més saludables i sostenibles. Més enllà del menú saludable, es tenien en compte altres aspectes importants com la procedència dels productes o la petjada de carboni.
- Les famílies eren conscients de la importància d'una dieta sana?
No gaire, no veien la necessitat de canviar la dieta. Hi va haver una resistència alta als canvis, però la directora del centre en el qual treballava estava molt sensibilitzada i ens va donar espai per treballar amb les famílies. Porta temps, és educació i sensibilització. No es tracta només d'un canvi en l'alimentació, per això el treball interdisciplinari és tan important. Per la seva banda, els nens rebien bé els canvis.
- A partir d'aquí, què vas fer?
Vaig continuar treballant en aquests temes assessorant organismes internacionals a Sud-amèrica i promovent sistemes alimentaris més saludables i sostenibles. Amb l'ONG Actuemos estem treballant per replicar l'experiència de Washington DC a les escoles públiques de Xile.
- Com és l'alimentació a Xile?
És millor que als Estats Units, però hi ha bastantes oportunitats de millora, sobretot si s'hi incorporen els petits productors i la pesca tradicional. Xile no és una excepció, s'ha de familiaritzar amb la humanització de l'alimentació i agafar de la mà els conceptes que aborda el màster universitari de Salut Planetària de la UOC.
- Com vas arribar a la UOC?
Quan vaig decidir estudiar, el meu fill petit era un nadó. Em vaig postular a universitats estrangeres per a màsters presencials perquè a Xile no es desenvolupen aquests temes, però va arribar la pandèmia i em vaig quedar sense la possibilitat d'anar-hi amb una beca. No volia deixar passar l'energia d'estudiar i vaig buscar una alternativa virtual o semipresencial. Vaig arribar a la UOC buscant opcions que em permetessin compatibilitzar la meva vida laboral i personal des de Xile. No tenia referències, així que vaig preguntar a exalumnes com havia estat la seva experiència. Em van donar bones opinions i vaig decidir aventurar-m'hi.
- Què et va aportar el màster universitari de Salut Planetària de la UOC?
Vaig adquirir eines que he pogut incorporar a la meva feina i molta informació que desconeixia. Abans del màster, sentia que necessitava aprofundir en coneixements que anaven apareixent al llarg de la meva carrera professional. El màster m'ha permès endinsar-me en l'evidència del que explica la teoria.
- Com valores l'experiència?
Molt bé. Va ser més demandant i va requerir més estudi del que pensava, per això vaig trigar. Tinc dues feines i els meus fills.
- Què suposa un abordatge interdisciplinari de la nutrició?
Treballar de manera col·laborativa amb professionals d'altres sectors és nou i necessari. Acostumo a ser l'única nutricionista en els equips en què treballo en aquests temes. L'abordatge sol ser sectoritzat en agricultura amb agrònoms.
“"Els països amb més ingressos patim una doble càrrega de la malnutrició. En un mateix país hi conviuen persones sense accés a nutrients i persones amb accés a nutrients de mala qualitat"”
- La renda per càpita condiciona la nostra alimentació?
Com ens alimentem és una altra forma d'inequitat. Menjar saludable és més car, per això les persones en situació de vulnerabilitat són les que pitjor mengen. Hi ha molta pobresa amb obesitat i sobrepès perquè accedeixen a aliments de menor preu i pitjor qualitat, i consumeixen calories barates, que a diferència dels aliments més saludables, tenen tots els avantatges dels aliments processats: són barats, gustosos i de fàcil emmagatzematge i major durabilitat. Els països amb més ingressos ja no patim amb força la desnutrició; ara patim una doble càrrega de la malnutrició. En un mateix país hi conviuen persones sense accés a nutrients i persones amb accés a nutrients de mala qualitat.
- Què és la salut planetària?
No es refereix només a la salut física, també entén la vinculació de la salut amb el nostre entorn i el medi ambient.
- Ets optimista davant la possibilitat que la salut planetària sigui una realitat?
En essència, soc molt optimista, per això faig la feina que faig. Crec que és possible fer canvis que millorin la qualitat de vida de les persones, però no és una tasca fàcil. En la ignorància em sentia més protegida. A mesura que adquireixes més coneixements, t'adones que els desafiaments són més grans. El nostre univers està francament amenaçat pel canvi climàtic i el que els humans fem al planeta. Confio que les noves generacions aconsegueixin canvis més substancials que els que nosaltres aconseguim fer.
- Per què?
Els nous professionals de diferents sectors ja estan sensibilitzats sobre aquests temes. Hi estan més interessats i tenen més informació sobre la importància d'incidir en canvis més transformadors. No els deixo la responsabilitat només a ells, però crec que representen una força intel·lectual i humana que sí que aconseguirà més canvis.
- Com desconnectes?
El meu temps gira entorn de la feina i els fills. Desconnecto poc perquè m'entreté el que faig. Actuemos, l'ONG que vaig formar en tornar a Xile (2014), és com el meu tercer fill. Som una mena de think tank operacional que em permet gaudir d'una altra manera d'aquests problemes de la salut planetària. Som un grup interdisciplinari, ens reunim, discutim, prenem decisions i aconseguim fer coses pràctiques. Per això ens diem Actuemos i per això m'agrada.
- Algun descobriment que hagis fet últimament?
M'encanta el menjar. Vam descobrir un restaurant nou a Valparaíso, Tres Peces, on es pot menjar pesca responsable.