«Del protocol, m'agrada que evita el caos, contribueix a fer que tot flueixi amb normalitat, que hi hagi una bona comunicació i enteniment»

Lucía Suárez és UOC Alumni. Està jubilada —tot i que no ho sembla—, és vicepresidenta tercera i delegada territorial de l'Associació Espanyola de Protocol (AEP) a Canàries, forma part de l'Observatori Professional de Protocol i Esdeveniments, i de l'Observatori Cultural Domingo Pérez Minik, dedicat a l'art i la cultura en tots els àmbits. 

- Com et definiries? 

Una dona en constant aprenentatge. Sempre he tingut la voluntat de créixer personalment i he entès que podia aconseguir-ho a través del coneixement. 

- Quan et vas adonar que volies dedicar la teva vida professional al protocol? 

Va ser gairebé per casualitat. Feia catorze anys que treballava a l'Administració fent una feina rutinària que no m'apassionava i es va presentar l'oportunitat de fer funcions de protocol en una altra conselleria. A partir d'aquí, vaig veure clar que m'havia de formar. Havia estudiat Psicopedagogia a la UOC, que pot semblar que no té cap relació amb el protocol, però és tot el contrari. Qualsevol formació que obtens al llarg de la vida és un valor afegit, sempre és útil per aplicar-la a altres àmbits.

- Què vas estudiar per actualitzar els teus coneixements? 

Vaig començar amb un postgrau de Relacions Institucionals, vaig seguir amb el màster de Protocol i Relacions Institucionals i, en acabar-lo, vaig cursar el grau de Protocol i Organització d'Esdeveniments. 

- Com vas viure aquesta oportunitat professional? 

Com un alè d'aire fresc. A més, estava molt relacionada amb la meva manera d'afrontar la vida, necessitava un canvi i, quan va arribar l'oportunitat, vaig tenir clar que l'havia d'aprofitar. 

- Què t'agrada del protocol i les relacions públiques? 

És una cosa que, encara que no ho percebem, ens envolta en el nostre dia a dia. Quan ens relacionem amb altres persones, posem en pràctica el protocol. M'agrada que evita el caos, contribueix a fer que tot flueixi amb normalitat, que hi hagi una bona comunicació i enteniment, i facilita les coses en cada moment.

- Ha canviat molt aquesta disciplina en els darrers anys? 

Depèn del professional que estigui exercint, però, com tot, ha evolucionat. Considero que el protocol és una disciplina que ha de ser flexible i adaptar-se als temps. Amb la pandèmia van arribar canvis dràstics i, a poc a poc, va anar tornant la normalitat amb actes presencials. Crec que, d'aquests canvis, n'ha quedat la part bona. Ara aprofitem més la tecnologia en el desenvolupament dels actes, per exemple. Encara que estem en un moment polític complex per a l'aplicació del protocol. 

- Per què? 

Hi ha qui intenta que el protocol sigui allà per satisfer les necessitats del polític, però hem de mantenir-nos al marge de la política i fer la nostra feina de manera professional, que no té res a veure amb les tendències. 

- Al marge de les qüestions polítiques, és un bon moment per al protocol?

Sí, perquè se li està donant més importància, sobretot en l'àmbit empresarial. Cada vegada hi ha més organitzacions, clubs i associacions que s'interessen per fer formació. La societat també és més exigent, vol que se la tracti millor. Aquesta perspectiva evidencia que hi ha una major preocupació pel protocol, que clarament forma part de la nostra vida. 

- Quina va ser la teva relació professional amb el protocol?

Van ser catorze anys molt satisfactoris. Anar a la feina era com estar ociosa, res a veure amb l'experiència professional anterior. Ara estic jubilada, però continuo vinculada al protocol, gaudeixo com a delegada territorial de l'AEP organitzant activitats per als socis. 

- Et planteges tornar a estudiar? 

M'he estat formant tota la meva vida, però tinc una trajectòria física complexa i ara m'he de cuidar. El que tinc clar és que, si ho fes, tornaria a la UOC per la seva qualitat i per com funciona. De fet, quan algú em demana consell, sempre li recomano la UOC. 

- En el seu moment, per què et vas decidir per la UOC?

Era una universitat bastant nova, feia cinc anys que estava en marxa i pràcticament no es coneixia. Amics i coneguts em deien que què feia. L'any 2000, la UOC va començar en castellà i vaig aprofitar l'oportunitat. Em va agradar la possibilitat d'estudiar a casa meva, la qualitat de l'aprenentatge, el tracte pròxim i l'horitzontalitat, tenir la possibilitat de relacionar-me de manera senzilla i molt de tu a tu amb el professorat. No m'hauria pogut imaginar mai que conversaria amb el rector de la meva universitat. A la UOC tot era possible. Vaig haver de treballar molt per tirar endavant les meves matèries. Llavors era més complex, tots els exàmens eren presencials i aquí t'ho jugaves tot. 

- Què tal la vida de jubilada? 

Fantàstica! El protocol és una professió estressant que et converteix en una perfeccionista de grau extrem i això es gira en contra teva. Estic gaudint molt d'aquesta nova etapa reduint els nivells d'estrès. Aprofito que disposo de més temps per a mi i alhora segueixo connectada a aquesta professió, que m'apassiona, a través de la meva vinculació amb l'Associació Espanyola de Protocol a Canàries. 

- Com desconnectes? 

Tinc algunes eines, camino, llegeixo, faig ioga i meditació.

- Algun descobriment que hagis fet últimament?

M'ha sorprès que poc que ens coneixem a nosaltres mateixos i l'oportunitat que ens dona la meditació de fer-ho. Cada dia dedico un temps a aquest hàbit, que em proporciona calma i m'ajuda a aquietar ment i cos.