Pepe Agell, graduat en Ciències Empresarials per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha fet tots els papers de l'auca en el món de l'emprenedoria. Des que una assignatura en un màster li va obrir aquesta porta, aquest català ha estat el primer empleat d'una empresa emergent i el fundador i director general d'una altra a Silicon Valley, i actualment, de nou a Barcelona, és inversor. Agell està convençut que tots naixem sent emprenedors en potència, i valora com a clau la cultura d'empresa i l'equip per tirar endavant una de les feines més difícils que coneix. De tot això, del seu recorregut, dels valors de l'emprenedor, de les claus per emprendre i de cap on va el futur, en va parlar amb la Comissió de Coordinació Estratègica de la UOC el passat mes de maig.
Com comença el recorregut acadèmic d'aquest emprenedor?
Vaig estudiar Enginyeria Industrial a la UPC. Però soc una mica desertor de l'enginyeria: m'agrada acadèmicament, però sempre he estat més una persona de negocis i de crear equips. Em van donar l'oportunitat de fer un pla de doble titulació en Ciències Empresarials a la UOC. Vaig cursar totes dues titulacions, una presencial i l'altra en línia. En acabar Industrials, em van donar una beca UNITECH, que em va permetre anar-me'n a fer un màster a Zúric. Allà va ser on vaig tenir la meva primera assignatura d'emprenedoria: va ser la que em va obrir la mirada cap a Silicon Valley. A finals del 2007, la meva parella i jo vam anar als Estats Units amb una mà al davant i l'altra al darrere, sense visat ni feina, amb la idea de començar la meva carrera professional en el món de les empreses emergents.
En el Pepe professional d'avui, hi queda alguna cosa del seu pas per la UOC?
En tinc un record positiu. Em feia la sensació que, si estirava molt, hi havia molt: materials, recursos, articles… Va desenvolupar la meva voluntat. Aprovar no era difícil, sobretot venint d'on venia. En aquell moment, tenia la sensació que estudiava coses molt òbvies en màrqueting –les quatre P–, en recursos humans –la gestió de la comunicació, etc.–, però després he anat recordant aquests conceptes amb la pràctica. S'han d'haver estudiat. Cal escoltar-los, perquè te'ls trobaràs.
En el meu cas, érem un grup a Industrials que fèiem el doble grau, i recordo moltes converses i debats en les pràctiques que havíem de lliurar… Malgrat ser una experiència virtual, en el meu cas també va tenir un punt presencial.
Primera parada un cop graduat, els Estats Units. Va ser difícil?
Vaig anar a l'àrea de la badia de San Francisco. Per a mi, tot va passar ràpid: a principis del 2008 ja havia trobat feina com a primer empleat d'una empresa emergent fundada per europeus que tenia l'equip de desenvolupament a Barcelona. Em vaig posar a obrir negoci amb el CEO als Estats Units, a buscar clients i inversors. Va ser una aventura increïble: em va obrir portes, vaig crear la meva xarxa de contactes i, a més, com que va ser una empresa que després es va vendre, vaig guanyar una mica de diners amb les meves accions. Vaig viure el cercle sencer. Als Estats Units, sense importar el títol o el càrrec, tothom té participació en l'empresa. És la millor manera d'alinear el teu èxit personal amb el de la companyia. Aquesta primera aventura va durar dos anys.
Amb aquesta experiència a la motxilla, et senties preparat per fer el salt?
Als Estats Units no hi vaig anar sol, hi vaig anar amb la meva xicota, la María Alegre, que avui és la meva dona. Tots aquests inicis els vam fer junts. En arribar, ella va entrar en un petit estudi de jocs mòbils. Eren els inicis de l'App Store. Treballant va conèixer Sean Fannan, que es convertiria en el nostre soci. Aquesta empresa es va vendre a Disney, va haver-hi canvis en la manera de treballar i tots tres vam començar a donar voltes a algunes idees que teníem al cap. El 2011 vam iniciar Chartboost, una plataforma publicitària. Vam veure l'oportunitat: en aquell moment, les aplicacions començaven a florir, tenien milions d'usuaris al mes… Pensa que abans no hi havia tanta gent connectada a internet i, per descomptat, no tanta tenia un iPhone. En els inicis, la publicitat que necessitaven les aplicacions estava molt mal feta, l'experiència d'usuari era terrible, no hi havia control ni es coneixien els termes de relació entre anunciant i el que posava l'anunci a la seva pàgina, per exemple. Vam decidir centrar-nos en el món dels jocs, amb anuncis molt bonics que gairebé semblaven recomanacions d'un usuari a un altre. Vam cuidar les coses: mai et tocava l'anunci enmig d'una partida, vam implementar la transparència de termes i la idea que menys anuncis i ben posats generen una experiència millor i més eficiència.
El 2021 vas sortir de Chartboost. En una empresa emergent, deu anys donen per a molt…
Vam passar per tot: vam trobar un nínxol de mercat molt ràpid i vam passar de zero a cent milions en menys de tres anys. Vam aixecar molt capital, un fons dels més importants de Silicon Valley, Sequoia Capital. Vam viure l'hipercreixement: ens vam expandir internacionalment i vam obrir oficines a Barcelona, Tòquio, Pequín o Amsterdam, però també va haver-hi moments d'estancament i declivi. Vam arribar a ser 150 treballadors, però, en un moment donat, vam haver d'acomiadar el 40 % dels treballadors. Un any abans de la pandèmia vam començar a créixer de nou, vam tornar a ser rendibles. A més, la pandèmia, en el nostre sector, va ajudar. El 2021 va sortir l'oportunitat de vendre la companyia a l'empresa de jocs Zynga, que era un client, una empresa top de jocs mòbils.
Què entenies per ser emprenedor quan estudiaves? I ara?
En aquell moment, sense haver-ho viscut, em vaig quedar amb la part creadora d'aquesta aventura. Imagina't el llenç en blanc: una cosa que avui no existeix, existirà perquè l'hauràs fet tu; no espero que em diguin el que he de fer, jo ho determino i ho faig. L'experiència m'ha ensenyat que sí, que hi ha una part creadora, però també una part executora, molt important, que requereix molta resiliència, i per a la majoria de les companyies això és una marató. Ara soc més assenyat: busco en l'emprenedor aquesta capacitat de resiliència o la de contractar, busco carisma i capacitat de lideratge.
Com et definiries com a emprenedor?
M'agrada executar. Soc un doer, m'agrada fer: m'omple d'energia. També m'omple l'equip: en els moments en què he tingut dubtes –com deu mil al dia–, necessito tirar de l'equip i rebre la seva lleialtat. M'agrada la part de visió i de client. Soc una persona que escolta el client: soc millor com a emprenedor fora de l'oficina que dins, estant en la necessitat, entenent i ideant la solució al problema real que tenen els clients.
Què vas aprendre dels bons i els mals moments en els teus deu anys d'emprenedor?
En tots dos moments, un aprenentatge clau és la importància de la cultura d'empresa. Ens ha salvat dels moments dolents: ens ha unit com a equip. Quan tot falla, és bo saber que "aquest és el nostre rumb, no sabem com hi arribarem, però ho solucionarem". Hi ha moltes maneres de fer cultura: algunes empreses tenen els seus valors en una paret o al coffee corner…, però realment viure'ls és una altra cosa. Per a mi, cultura és la manera en què es prenen decisions, en què s'actua…, és una cosa que es respira. En els moments bons, he après que, en la cultura, no tot tipus de talent encaixa. Quan ets l'empresa que ha aixecat fons amb Sequoia, a qui li va tot bé, se t'acosta molta gent, és fàcil contractar perquè estàs de moda. No tot encaixa.
El 2021 va ser un any de canvis.
Al maig de 2021 vam vendre Chartboost a l'empresa de jocs Zynga. Va ser una molt bona sortida per a la companyia. La meva dona ja feia tres anys que s'havia apartat del dia a dia executiu, i jo n'era el director general. Després de la muntanya russa de fer créixer Chartboost durant deu anys fins a la seva venda, estava cansat i vaig decidir prendre'm un temps per a mi i per a la meva família. Teníem tres fills. El pes de la família i les ganes d'estar amb ells em van ajudar a prendre aquesta decisió. A més, a finals de 2021 vam decidir mudar-nos a Barcelona.
Ho vas aconseguir? Descansar…
Aviat em vaig tornar a embolicar. Volia revertir en la societat espanyola. Vaig organitzar una competició perquè empreses emergents espanyoles, amb acompanyament i mentorització, poguessin fer el seu discurs davant d'inversors americans. Ho vaig fer sense ànim de lucre. Va ser un gran èxit: fins i tot Pau Gasol ens va inaugurar l'esdeveniment! Per tirar-ho endavant, vaig contactar amb la Mar Hershenson, una barcelonina que feia molt temps que era a Silicon Valley i amb qui tenia molt bona relació. La Mar és inversora i fundadora d'un fons, Pear VC, on he acabat treballant. Em va seduir per unir-me a l'equip i no va haver-hi descans… Soc l'únic soci que resideix fora dels Estats Units: busco oportunitats a Europa i dedico molt temps a fer costat als fundadors del nostre portafolis.
Ara sí que has tancat el cercle del món de l'emprenedoria.
Ara soc inversor. Inverteixo en empreses emergents de nova generació en una ronda de capital prellavor i llavor. Invertim en programari però de manera generalista: aplicacions a consumidor final, be to be, hem fet de cripto o biotech, molt transversals.
Quins cinc talents hauria de tenir un emprenedor o emprenedora perquè invertissis en el seu projecte?
Els inversors tenim el privilegi de somiar: invertim en el llarg termini, tenim la capacitat no de predir el futur, però sí d'invertir en coses que seran en el nostre futur… És increïble!
El primer talent que valoro és la curiositat i molta consciència del mercat en què estàs.
Per a mi, emprendre és la feina més difícil que hi ha. El segon talent és que sigui molt atrevida: que se senti còmoda en el risc i la incertesa.
El tercer talent és que tingui gran confiança en si mateixa i en l'equip. El que farà és molt difícil, però a més molta gent li dirà que no o que el que fa no val la pena. La rebutjaran.
Carisma, lideratge i capacitat d'escolta per atreure i retenir talent.
La capacitat d'adaptació i la resiliència són extremadament importants.
Ets inversor en primera ronda. Quin consell donaries a un emprenedor en aquest moment?
Per a mi, el relat de marca, com expliques la teva història, és crític. Cal seduir la gent. És un coneixement que treballem poc. És important en buscar inversió, però també en contractar.
Així i tot, a vegades les peces no encaixen. No ets el que busquen. No és el moment.
Prepara't per al rebuig, que no significa fracàs. Jo sentia molt de respecte per l'inversor: no cal menysprear-lo, però hi ha un desequilibri que no m'agrada. Sembla que qui té la pasta té el poder: jo animo l'emprenedor a no deixar-se enlluernar pel fet que l'inversor tingui els diners. Pensa: això serà una relació de llarg recorregut, és molt important pensar amb quins inversors et ve de gust construir el projecte perquè tenen l'experiència en el mercat, perquè t'agrada com són capaços de crear la relació o per les preguntes que et fan. No t'enlluernis perquè vas darrere dels diners, i pensa qui són els millors companys de viatge.
L'emprenedor neix o es fa?
Richard Branson ho diu molt bé: tothom neix emprenedor i tothom té aquest potencial, però no tothom té l'oportunitat de ser-ho. Crec, encara que soni romàntic, que hi ha una sèrie d'aptituds que són molt importants, i segurament es poden treballar. De fet, en la xerrada que vaig tenir amb la Comissió Estratègica de la UOC, ho vaig comentar. És cert que hi ha dades que diuen que un 42 % dels emprenedors van tenir un negoci de petits, sembla que hi ha alguna cosa genètica, però nosaltres el que veiem és que es poden crear entorns que permetin desenvolupar actituds que et faran un bon emprenedor o et permetran multiplicar les teves possibilitats d'èxit. Es pot fer un emprenedor.
A les escoles i les universitats europees es fan emprenedors?
Crec que ens falta recorregut, encara que evidentment no estic tan ficat en la vida acadèmica. Hi ha assignatures que treballen l'emprenedoria, s'estudien casos…, sobretot en algunes escoles de negocis. Però al final, si ho compares amb universitats americanes on he estat…, a Europa queda camí per fer: sobretot, de connectar-nos amb fundadors, d'acostar-nos a inversors, de fer més persones que fan, equilibrar entre els pensadors i els que fan.
Diferències entre l'emprenedor estatunidenc i l'europeu que comença?
L'emprenedor europeu sol ser més gran, té més experiència professional, potser perdre la por al risc és més fàcil quan ja tens la teva xarxa de contactes o ja has fet coses… L'emprenedor americà pensa més en gran: hi ha un tema d'actitud, però també de grandària de mercat.
T'has posat a l'altre costat de la taula. Somies tornar a ser emprenedor?
El cuquet sempre hi és. Tinc ganes de tornar a aquella ambició, i, sobretot, hi ha una part important que té a veure amb sentir que allò és mèrit teu i que pot tenir molt d'impacte. Sent inversor, per molt que ajudis, ets una extensió de l'equip: l'èxit és seu. Quan ets emprenedor, el producte és la teva tecnologia, el que fas… Quan ets inversor, el producte ets tu, com un advocat o un consultor. És una dinàmica diferent: no sé si m'agrada ser sempre el producte. No hi ha millor sensació que el fet que el teu producte l'utilitzin a tot el món. Per a mi això no té preu. Ho trobo a faltar.
Cap on va aquest futur que els inversors voleu ajudar a construir?
El món és complex i és fàcil tenir por, perquè tot va tan ràpid… Si no posem una mica de consciència, podem acabar penedint-nos-en. Em sembla que hi ha una gran oportunitat perquè l'ésser humà deixi de fer coses que no afegeixen valor, coses que les màquines faran molt millor. Tenim potencial per reinventar-nos, focalitzar-nos i tornar al pensament i a l'humanisme, i fer-ho amb consciència sostenible i ecofriendly.
Crec en la IA per millorar el món. Primer es va fer servir com a acompanyant per fer millor les coses, d'aquí hem passat a reemplaçar-nos i al fet que la IA faci la feina en si… Semblava que la frontera era el treball emocional i estratègic, però aquesta frontera és cada vegada més difusa. Avui dia, algú que pateixi ansietat, depressió o qualsevol altre problema de salut mental, pot acudir a la IA i que, quan el seu terapeuta no estigui disponible, li proporcioni acompanyament. Totes aquestes innovacions les veig com una oportunitat, m'encanta el seu potencial, però em fan una mica de vertigen. Als meus fills els dic sovint que les feines que faran de grans encara no s'han inventat.