Assignatura Online d'Acció socioeducativa i diversitat funcional

Com podreu anar llegint al llarg de l'assignatura, farem una revisió crítica del terme «tradicional» de discapacitat. Especialment ho farem a partir de les idees que han fonamentat autors com ara Romañach i Lobato (2005).

Amb altres grups d'estudiants somiàvem que hi havia possibilitats de pensar de manera diferent. Ens hi ajudaven algunes idees que a finals de curs havíem comentat amb estudiants «crítics» amb les polítiques socials de la discapacitat. Pensàvem si seria possible escriure discapacitat d'una altra manera. Ens sortia més o menys així: Dis-K@pacitat. No estem segurs de si només ha estat un somni d'estiu o la necessitat i les ganes de compartir amb vosaltres una altra mirada de la discapacitat, que al final ha pres forma, manllevant l'expressió de Javier Romañach de diversitat funcional. En tot cas, us volíem convidar a entrar en el «món» de la discapacitat d'una altra manera, amb unes altres actituds, i potser descobrir-nos com a subjectes discapacitants (o alhora amb discapacitats). Perquè, en definitiva, on es troba la diferència? Qui la construeix? És sòlida?

Des de diferents perspectives, i a mesura que la societat ha anat avançant, els models explicatius de la discapacitat (fonamentats sobretot en concepcions biomèdiques) han anat donant pas a altres explicacions fonamentades en concepcions socials. És així com neix el que s'ha anomenat el model social de la discapacitat. Justament a recer d'aquest model (que també podria ser considerat un moviment social), els professionals del camp de l'acció social (entre els quals s'ubiquen el treballador social i l'educador social) troben fonaments i explicacions per a dur a terme un treball d'acompanyament social i educatiu de les persones amb discapacitat. No es tracta ja només de produir «subjectes dòcils», sinó de possibilitar que les persones que presenten un seguit de dificultats i necessitats especials puguin autodeterminar les seves vides. Però aquest canvi d'orientació i enfocament fa que necessàriament el professional es deixi d'amagar darrere de la suposada màscara que l'oculta.

Aquesta assignatura s'emmarca en aquest model explicatiu i aposta per plantejar un conjunt de propostes d'acompanyament social i educatiu des del respecte i la participació de les persones amb discapacitat. Entre d'altres, proposem la pràctica d'impensar la discapacitat. Repensar (o impensar) la discapacitat exigeix desconstruir les pràctiques socials que portem a terme amb les persones que formen part d'un diagnòstic (que les envolta i se les empassa), d'una categoria, d'una classificació, etc., i, sobretot, «desmuntar» els nostres arquetips de professionals (amb les màscares, les tecnologies i les teories) que ens fan sentir segurs, però especialment normals.

No volem defugir, en el context d'aquesta assignatura, la idea que la qüestió central del camp de la diversitat funcional és que les persones amb discapacitat han estat (i ho segueixen estant) «marginades». Tal com plantejava Len Barton el 1998, «ser discapacitat suposa experimentar la discriminació, la vulnerabilitat i els assalts abusius a la pròpia identitat i estima» (1998, pàg. 24).

Els diferents mòduls que configuren l'assignatura neixen dels treballs conjunts dels dos autors; de les inesgotables converses que al llarg dels anys hem mantingut; de la nostra passió i obsessió per desmantellar les construccions negatives i malignes de la discapacitat; del nostre treball socioeducatiu d'acompanyament a persones adultes amb diversitat funcional, i de les classes i seminaris impartits a educadors socials, psicopedagogs, treballadors socials, treballadors familiars i professionals en actiu. El nostre darrer treball (Alterando la discapacidad. Manifiesto a favor de las personas, 2010) ens ha servit per a exposar sintèticament moltes de les nostres idees. A les pàgines d'aquesta assignatura trobareu tota una altra perspectiva ben diferent; diferent per l'amplitud dels temes exposats i per la seva varietat.

Com podreu veure, l'assignatura pretendrà interpel·lar-nos personalment des del primer moment. Aquest fet està justificat per la creença en un model d'educador social que abans d'«investigar» els altres es mira primerament a si mateix.