«Les desigualtats de gènere penetren ràpidament en les noves tecnologies; no les podem passar per alt»

Ambdues coses són possibles, segons l'ús que se'n faci. Per a les dones, l'educació a distància sempre ha estat atractiva com una manera d'estudiar, ja que ofereix flexibilitat perquè puguin estudiar i alhora satisfer les altres necessitats de la seva vida, com ara la feina i les tasques domèstiques. Les necessitats de les dones sovint les obliguen a quedar-se a casa, de manera que les tecnologies que les ajuden a estudiar des de casa els donen accés a l'aprenentatge. Els darrers cinquanta anys, les tecnologies tradicionals d'impressió, mitjans de comunicació, telèfon i serveis postals han tingut molt d'èxit en l'educació a distància arreu del món. Quan s'introdueixen les TIC en l'aprenentatge, ajuden, per exemple, a reduir la sensació d'aïllament que experimenten algunes dones, però, en general i a tots els països on s'ha mesurat, les dones tenen menys accés a l'equipament i al suport tècnic de les TIC que els homes. A més, tenen menys seguretat en l'ús de les tecnologies, de manera que tendeixen a utilitzar les TIC menys que els homes.

A les llars on només hi ha un equip, la prioritat d'ús sol ser per a l'home, el pare o els fills i, en segon lloc, per a la dona o la mare. És probable que els nens tinguin prioritat per davant de la mare a l'hora de fer ús de l'equip per a estudiar. Si hi ha més d'un equip a la casa, sovint la dona hereta el més vell.

Sí. Fa uns vint anys que s'investiga la seguretat en l'ús de les TIC que tenen els estudiants i els nens en edat escolar. La recerca mostra sistemàticament que les nenes se senten menys segures a l'hora d'utilitzar les TIC que els nens, fins i tot quan es mesura el seu grau de competència. Fa uns quants anys vam fer una investigació al Regne Unit i a la Xina, i la mateixa situació es repetia en els estudiants universitaris xinesos i britànics, tot i que cada nacionalitat és més competent en un camp o en un altre a causa dels coneixements informàtics que inclou el pla d'estudis de cada país. Les estudiants se sentien menys segures amb la seva competència que els estudiants del mateix país.

Les enquestes mostren que hi ha diferències de gènere en l'ús de les aplicacions més habituals. Per exemple, en una enquesta de l'Eurostat del 2009 es preguntava a les dones i els homes si feien servir el correu electrònic, si llegien diaris i revistes en línia, si feien operacions bancàries per Internet o si buscaven feina a través de la web. A gairebé tots els països de la UE, feien aquestes tasques més homes que dones, tret de la cerca de feina.

És molt similar en una sèrie d'àmbits. Les tecnologies sovint són diferents; per exemple, l'ús de tecnologies mòbils més barates o d'equipament compartit. Però les desigualtats de gènere es faran paleses en l'accés i l'ús de les TIC, llevat que es contrarestin amb polítiques i projectes específics. Per exemple, el lliurament de telèfons mòbils a les dones per a estimular els micronegocis ha tingut molt d'èxit en molts aspectes, encara que en un document del 2009 del Banc Mundial s'explica que en alguns països l'ús dels telèfons mòbils per part de les dones ha provocat problemes de gènere, com el fet que els marits es posaven gelosos i sospitaven de les persones amb qui es comunicaven les dones i exigien que s'inspeccionessin totes les seves trucades. És fàcil imaginar-se com això pot ser un problema en l'educació.

Sí, i aquest és un aspecte que m'interessa molt. A les universitats, ara veiem els alumnes com a creadors de coneixement i els animem a utilitzar eines com ara blogs i wikis per a publicar contingut. No obstant això, si ens fixem en el contingut de la web, quan podem identificar els autors amb experiència, són més sovint homes que no dones, sobretot quan la seva experiència és sobre la mateixa internet. El març d'enguany, el Pew Research Centre va dur a terme un estudi seguint el mètode Delphi amb prop de mil experts en el desenvolupament d'internet, els quals representaven un gran nombre d'universitats dels EUA. A aquests experts es van presentar diverses prediccions sobre la repercussió que internet tindria en les institucions socials més importants. Un aspecte interessant d'aquesta enquesta és la manca d'anàlisi de gènere dels enquestats o dels temes. L'informe no dóna un desglossament per gènere dels enquestats, tot i que ofereix una anàlisi de les seves institucions de procedència i del temps que fa que utilitzen internet. No obstant això, es pot captar la naturalesa masculina de les persones experimentades en l'àmbit d'internet a la introducció d'aquest document, on es mencionen 33 noms d'experts per donar una idea de l'abast i l'autoritat de l'experiència dels participants: només 5 (és a dir, un 15%) eren dones.

Els blogs són especialment interessants perquè són un dels pocs àmbits de la creació de continguts web 2.0 que es consideren especialment accessibles a l'estil de treballar i d'escriure de les dones. L'escriptura de diaris s'ha descrit com un gènere de les dones, en contrast amb l'escriptura científica (que juntament amb altres aspectes de la pràctica científica s'ha classificat com un gènere masculí), tradicionalment produïda per homes i associada a la racionalitat i l'objectivitat més que a la reflexió. Poden els blogs proporcionar l'eina per a produir el que Hélène Cixous anomena écriture femenine: l'acte d'escriure que crea no només nous coneixements de gènere, sinó un nou «femení», una nova manera d'utilitzar el llenguatge per a crear un coneixement diferent sobre el món? Els investigadors han dut a terme una anàlisi textual d'alguns milers de blogs amb una eina automàtica anomenada Gender Genie, que classifica els textos com a «masculins» o «femenins» segons les característiques de l'estil. El text classificat com a estil femení es considera més interactiu i l'estil masculí es considera més informatiu. Les dones bloguistes tenen un estil que suggereix que estan més implicades interpersonalment amb el seu contingut i els seus lectors, mentre que els bloguistes masculins tenen un estil més informatiu i sovint creen els anomenats blogs agregadors, blogs que utilitzen canals RSS d'altres llocs i esdevenen un «portal» per a determinats llocs. Malgrat aquestes possibilitats perquè les dones creïn coneixement a través dels blogs mitjançant un gènere que els pot resultar més còmode que d'altres, la majoria de blogs més ben classificats entre els principals 100 blogs de Technorati continuen essent d'homes. Si la web segueix el principi de Pareto, el 20% dels llocs obtenen el 80% de les visites i aquest 20% correspon als llocs més populars escrits per homes; aleshores tenim un món de coneixement en línia creat per un gènere, probablement també en l'única cultura principal i en un grup lingüístic.

Malauradament, a molts països desenvolupats, actualment hi ha menys dones que estudien per ser professionals de les TIC que en el passat. Les dones són una petita part dels graduats en informàtica i TIC. Al Regne Unit, entre el 2004 i el 2008, el nombre de dones graduades en informàtica va baixar de 26.700 a 14.700 i la proporció de dones graduades en TIC es va reduir del 23,8% al 19,4%. El 2008, les dones eren només el 14,4% de tots els professionals en TIC del Regne Unit. Les TIC continuen essent una de les ocupacions més dominades pels homes. Per tant, pel que fa a usuaris i productors de TIC, els homes són més actius que les dones. Això és el que hem de tenir en compte quan incorporem les TIC als nostres sistemes educatius. Les diferències i les desigualtats de gènere representen un gran repte i comencen a penetrar molt ràpidament en les noves tecnologies i els sistemes. No les podem passar per alt.