«Els governs africans s'han adonat dels avantatges de la recerca per al desenvolupament econòmic dels seus països»

La paraula que defineix més bé el moment és creixement. En els últims anys han nascut molts centres a l'Àfrica i han crescut els que ja hi havia. El nombre d'estudiants ha augmentat d'una manera extraordinària. Abans no hi havia hagut mai tanta demanda d'ensenyament superior. Només a Kenya, des del 2007, s'han creat uns quants centres nous. Hi ha molta demanda i el govern hi respon augmentant el nombre d'universitats. Som una gran universitat, amb setanta mil estudiants, i una filosofia molt clara: la responsabilitat social i l'ajuda a la comunitat del nostre entorn. Hem creat una divisió amb aquesta finalitat. I ajudem de maneres molt diverses. Sempre que construïm edificis per a la universitat contractem treballadors de l'entorn, i això té un impacte. Persones de la comunitat ens han dit que gràcies a aquestes polítiques s'ha reduït el crim a la zona. Un altre programa que desenvolupem consisteix a seleccionar nens i joves molt pobres d'aquesta comunitat per a formar-los gratuïtament en diversos oficis. Quan acaben la formació reben un diploma estatal, gràcies a un conveni que hem signat amb el ministeri, i alguns tornen a la seva comunitat i poden creen petits negocis. Gràcies a aquests programes, la gent veu la universitat com una cosa pròpia, com una institució que els ajuda. Sí, tenim una escola mèdica i allà ajudem membres de la comunitat, els aconsellem sobre temes bàsics de salut, els tractem de petites xacres i, en cas de malalties greus, els derivem a hospitals de la ciutat. Parlaré de Kenya, que és el cas que conec més bé. En el passat només els joves que reunien els requisits fixats pel govern i, per tant, eren becats podien accedir a la universitat. Però aquest sistema deixava molta gent fora encara que econòmicament es pogués permetre l'accés a la universitat. Fa cinc anys vam aconseguir que les universitats mateixes també poguessin acceptar estudiants si reunien els criteris especificats per cada centre. Aquesta nova norma ha servit per a doblar el nombre d'estudiants. Penso que ha estat una cosa positiva, i la gent està contenta del canvi. A més, gràcies a les beques del govern o els programes d'ajuda dels centres mateixos, la universitat no és excessivament cara. A la Universitat Kenyatta disposem de beques per als més necessitats i també ajudem estudiants que provenen d'àrees rurals. Absolutament. Els governs africans van canviant de mentalitat; s'han adonat dels avantatges de la recerca per al desenvolupament econòmic dels seus països. Hi ha augments progressius dels pressupostos destinats a recerca tant en universitats com en altres institucions. Kenya destina per a l'any vinent un 3% del producte interior brut a la recerca. Això no havia passat mai abans. Efectivament. No tenim salaris competitius. Són salaris bons als nostres països, però no es poden comparar amb el que es pot guanyar als Estats Units o a Sud-àfrica. Per aquest motiu perdem gent constantment; senzillament no els podem retenir. Per a evitar aquesta fugida, a la nostra universitat vam decidir posar una regla: tot estudiant becat per nosaltres que hagi cursat el doctorat a la Universitat Kenyatta està obligat a fer-hi classes durant tres anys abans de traslladar-se a un altre centre. Sí, un augment que té molt a veure amb el creixement d'estudiants. Hi ha molt d'interès en doctorats i, afortunadament, diferentment del que passava abans, aquest interès després es tradueix en inserció laboral per aquest creixement en el nombre d'universitats. Atreuen molt els doctorats de temes educatius, seguits dels doctorats de ciències, economia i negocis. Sí, això passa perquè tradicionalment un enginyer de qualsevol disciplina o un metge en tenien prou amb el seu títol per a treballar; no anaven més enllà perquè no necessitaven el doctorat. Per aquest motiu escassegen els perfiles de doctors d'aquestes disciplines que puguin supervisar. Sí, encara que són professionals excel·lents en els seus camps: molts s'han especialitzat en determinades matèries i tenen màsters. Són bons professors i estan per sobre del rang de doctor, perquè s'han especialitzat, però continuem necessitant doctors que tinguin la capacitat de supervisar apropiadament els doctorands. Sí, perquè si aconseguim arribar a un acord en la modalitat d'aquesta relació entre universitats, aspectes com els pagaments, el rol del supervisor, la dedicació que tindria, el mínim de reunions presencials, les seves obligacions i aquesta mena d'aspectes burocràtics, la supervisió en línia pot ser una de les solucions d'aquesta manca de supervisors. Estem acostumats a relacions físiques, però la tecnologia ens ha descobert que podem fer la majoria de coses sense una reunió presencial. Aquest mateix principi es pot aplicar a la supervisió de l'estudiant de doctorat. Cal trencar amb aquest pensament tradicional que diu que el supervisor ha de ser de la mateixa universitat, fins i tot del mateix departament. Jo penso que no és necessari. El que importa és que la supervisió sigui de qualitat, no el format en què es fa. Penso que el 80% de la supervisió avui dia pot ser virtual. Sí, el govern es troba en la necessitat de tenir més doctors a tot el país, entre altres coses, per a complir el programa de desenvolupament Kenya Vision 2030. Ells ens demanen més doctorats, però nosaltres responem que necessitem més recursos per a formar doctors. És probable que triïn tres universitats kenyanes, les que tenen més capacitat, i s'asseguin a discutir quants recursos es necessiten per a formar més doctors. Analitzarem de quina manera podem invertir aquests recursos, perquè un dels problemes principals és aquesta falta de supervisors. Sí, també creix i hi ha exemples d'institucions molt fortes, com la Universitat de Sud-àfrica (UNISA) o la Universitat Oberta de Tanzània. Però em sembla que la majoria s'estima més un sistema mixt presencial i en línia. La majoria d'estudiants de la Universitat Kenyatta són presencials, però tenim uns cinc mil estudiants a distància. Ara no hi ha cap universitat íntegrament en línia a Kenya, però hi ha una proposta sobre la taula del govern per a obrir la Universitat Oberta de Kenya, i sembla que serà un procés ràpid. A les ciutats no hi ha cap problema: n'hi ha un ús estès i massiu. A més, s'han creat ens per a vetllar per l'ús de les TIC, com la Xarxa d'Ensenyament de Kenya (Kenya Education Network, Kenet), que coordina l'ús de les TIC a les universitats. A les ciutats els estudiants tenen accés fàcil a ordinadors i bona connexió amb banda ampla. A la Universitat Kenyatta tenim tres mil ordinadors a disposició dels estudiants. Dit això, el gran problema el tenen les universitats d'àrees rurals, on l'accés a internet és molt precari. En aquestes àrees Kenet també hi treballa per millorar la situació. A les universitats kenyanes tenim una banda ampla que funciona excel·lentment, però paguem molts diners per tenir-la, si ho comparem amb el preu que es paga en altres països.