«M'estimo més interpretar personatges que s'allunyin com més millor de la meva personalitat»

És una carrera molt enriquidora, tant des del punt de vista personal ?pels coneixements que et proporciona?, com professional ?perquè té moltes sortides interessants més enllà de la via judicial. A més, encara que sempre m'ha interessat l'economia, jo sóc de lletres. Així, doncs, com a contrapartida, em va semblar una opció molt bona. Vaig triar la UOC perquè la meva feina d'actriu m'obliga a estar molt temps fora de casa i a fer llargs viatges. Volia estudiar, però una universitat presencial no era una opció viable, ja que era impossible que anés a classe amb regularitat. El funcionament de la UOC s'ajusta molt a les meves necessitats: puc fer la carrera a distància i examinar-me cada semestre amb normalitat, però sense haver d'assistir a classe d'una manera contínua. Per a mi, la UOC és una opció que em brinda l'oportunitat d'estudiar a mida sense haver-me de cenyir a un horari universitari fix. Em permet organitzar-me compaginar la feina amb els estudis. Considero que sóc una actriu que és estudiant, tot i que per a mi els estudis són vitals i són una part imprescindible de la meva vida quotidiana. Ara, però, la feina és la prioritat. De fet, vaig començar en el gènere del terror per casualitat. La primera pel·lícula la vaig fer quan tenia vuit anys, es deia Romasanta i era de terror. Les altres es van encadenar d'una manera natural i sense la pretensió que fossin d'un gènere determinat, tot i que m'hi vaig acabar aficionant i m'encanta fer aquest tipus de pel·lícules. Però, a mesura que he anat creixent, he començat a buscar un altre tipus de projectes. M'estimo més interpretar personatges que s'allunyin com més millor de la meva personalitat. Per a mi aquesta és l'essència de la interpretació: encarnar una persona que no sigui com tu. Si no, faries de tu mateixa. Per això, sempre miro d'encarnar personatges que s'allunyin de mi no solament pel que fa a la personalitat sinó també pel que fa al físic. M'encanta, a l'hora de perfilar el personatge, treballar-ne l'aspecte i explorar coses com els tics que té, com porta els cabells, com es vesteix, com mira, com interactua amb els altres... Per descomptat que sí que hi ha una gran connexió psicològica entre totes dues. Per a interpretar Ofelia, a onze anys, en una edat en què no és gaire habitual tenir prou coneixements per a poder crear un personatge basat en observacions externes, vaig fer servir en gran part les meves pròpies experiències i fins i tot els meus propis sentiments per a establir una connexió emocional amb Ofelia i poder arribar a entendre el moment pel qual passava. El moment d'interpretar m'encanta: crear i encarnar un personatge; i això es produeix durant el rodatge. Així, doncs, el que m'agrada més del cinema són els rodatges, però també les promocions, perquè em permeten viatjar i conèixer gent de tot el món. Les festes. A vegades són divertides, però altres vegades es converteixen en obligacions. Sí, però penso que encara no és el moment de fer-ne. La televisió sol comportar un compromís a llarg termini, i sigui per estudis o per altres projectes, mai no he trobat el moment. El cinema em permet treballar durant períodes concrets i això em dóna la llibertat de comprometre'm amb altres treballs o altres plans. La indústria de l'entreteniment i en particular la del cinema pateixen molt la crisi que Espanya viu actualment. El finançament dels projectes s'ha reduït pel que fa al nombre i la quantitat. Fa uns quants anys es feien més de cent vint pel·lícules espanyoles a l'any, però avui no arribem ni a la meitat. Costa molt aixecar projectes cinematogràfics i n'hi ha molts que es queden pel camí. Esperem que amb el temps la situació millori i surtin a la llum tots els projectes aparcats per a poder proporcionar feina a tants professionals excel·lents, des del punt de vista tant tècnic com artístic, de la nostra indústria del cinema.