«A vegades, la persona no sap que està malalta per la feina»

Jaume de Montserrat, subdirector general de Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya, ha participat en la V Jornada acadèmica de presentació i reconeixement dels millors treballs finals del màster de Prevenció de riscos laborals. De Montserrat explica en aquesta entrevista quines són les prioritats de l'Estratègia de Salut Laboral 2014-2020 que l'Administració catalana elabora actualment amb els agents socials. Destaca la creixent importància dels trastorns de salut mental relacionats amb la feina i afirma que cal incidir en la identificació i la prevenció d'aquests trastorns.

Jaume de Montserrat, subdirector general de Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya, ha participat en la V Jornada acadèmica de presentació i reconeixement dels millors treballs finals del màster de Prevenció de riscos laborals. De Montserrat explica en aquesta entrevista quines són les prioritats de l'Estratègia de Salut Laboral 2014-2020 que l'Administració catalana elabora actualment amb els agents socials. Destaca la creixent importància dels trastorns de salut mental relacionats amb la feina i afirma que cal incidir en la identificació i la prevenció d'aquests trastorns.

Continuen essent els riscos clàssics: l'exposició a moviments repetitius i les postures forçades. Per exemple, una caixera de supermercat que gira constantment el tronc per fer passar els paquets. També hi ha l'exposició al soroll, als agents químics ?incloent-hi els cancerígens. Amb tot, amb l'avenç de la tecnologia en el sector industrial, el risc d'accident clàssic va disminuint. Finalment, hi ha factors de risc psicosocials, que estan vinculats a l'organització del treball. L'índex de sinistralitat fa referència als accidents de treball, tot i que la sinistralitat també pot ser causada per malalties laborals, que són més difícils de calcular. Des de fa uns vuit o nou anys, l'índex ha anat baixant. Hem passat de quasi 5.000 accidents per 100.000 treballadors l'any a 2.900. Són xifres relatives, ja que tenim present que hi ha menys gent que treballa a causa de la crisi. És una evolució favorable, la qual hauríem de mirar que no s'aturés. Segurament, les causes són nombroses, no les sabem bé. Els instruments que tenim per a analitzar-ho no són tan perfectes com ens agradaria. Probablement, la normativa i l'activitat preventiva de les empreses fan el seu efecte. Però també hi té alguna cosa a veure el fet que la crisi ha destruït llocs de treball d'una manera no uniforme; és a dir, s'han perdut més llocs de treball a la construcció i la indústria, sectors en què el risc d'accident és més alt. També hi poden haver contribuït les millores tecnològiques i de processos d'alguns llocs de treball de risc. Finalment, en els últims anys, a causa de la crisi, podria ser que es treballi amb menys intensitat, cosa que fa que hi hagi menys accidents. Considerem que és molt important la participació dels empresaris i dels treballadors en l'elaboració de les nostres polítiques. En el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, òrgan de diàleg social a Catalunya, estem treballant l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral, que marcarà les grans apostes en matèria de seguretat i salut laboral fins al 2020. Preveiem tancar-la cap a final d'any. Els grans eixos són:

• Millorar la implicació de la petita i mitjana empresa. És la que ocupa més treballadors, però la seva mida dificulta la gestió dels riscos laborals. Cal buscar estratègies per a convèncer les pimes i donar-los eines per a facilitar que compleixin la normativa.
• Millorar els sistemes d'informació sobre els accidents de treball i, especialment, sobre les malalties laborals. Mentre que és fàcil d'identificar un accident que s'ha esdevingut a la feina, no ho és pel que fa a les malalties. Per exemple, un treballador potser no pot dormir per una situació d'estrès vinculada a la feina i no ho identifica com una malaltia laboral. A vegades, la mateixa persona, ni el sanitari que l'atén, no sap que està malalta per la feina. Cal millorar la detecció de les malalties vinculades a la feina, incloent-hi els trastorns de salut mental. Si no, acaben essent un món silenciós.
• Millorar els sistemes d'informació d'exposició a factors de risc i a condicions de treball anòmales. És a dir, no ens podem limitar a calcular quanta gent té càncer, sinó que hem de veure quanta gent treballa amb substàncies cancerígenes. Actualment treballem en un mapa d'exposició a agents cancerígens i en un mapa d'exposició a pesticides. També és prioritari actuar sobre trastorns musculoesquelètics.

N'hi pot haver en qualsevol sector: la construcció, la indústria, el tèxtil, l'agricultura (recordem que el sol també és cancerigen)... Aquest segon semestre tindrem acabat el mapa d'exposició a agents cancerígens, que serà el segon més complet d'Europa després del de Finlàndia, que hem agafat com a model. Els trastorns musculoesquelètics. Tot i que no hi ha un percentatge clar, són la primera causa d'accident, de malaltia laboral i de malaltia comuna. La segona causa són els trastorns de salut mental (ansietat, depressió), però la Seguretat Social no els reconeix com a trastorns derivats de la feina i, per tant, no en podem saber el nombre. Pels estudis que hi ha, sabem que hi ha una alta exposició a factors de risc psicosocials (relacionats amb l'estrès), que s'acaben expressant en forma de trastorns de salut mental. Són la segona causa de pèrdua de jornades de treball, és a dir, un problema de treball important. La Seguretat Social està enfocada a reconèixer accidents de treball; de fet, va néixer perquè els treballadors que tenien accidents no es quedessin desemparats. Un accident laboral és fàcil de veure i de relacionar amb la causa. Però si una persona està deprimida per la feina, és més difícil d'identificar-ho i demostrar-ho. Per això, la major part d'aquestes malalties se solen reconèixer per via judicial o sense que s'identifiquin com a malalties laborals. En tot cas, hem de millorar-ne la prevenció. Identificant el risc abans que passi i aplicant mesures. Per exemple, tenim un lloc de treball que és caòtic, el cap no sap manar, hi ha un gran nombre de factors de risc psicosocials en joc i el treballador acaba estressat i, vés a saber, deprimit. Com es resol? Primer, reconeixent que hi ha un problema d'organització i, després, ordenant l'empresa, fent prevenció. Per tant, la prevenció dels danys a la salut passa per reconèixer que hi ha el risc i per aplicar les tècniques de prevenció. Sempre cal parlar amb els treballadors, que són els que coneixen més bé el seu lloc de treball, i tenir en compte la seva opinió. Els autònoms són una cinquena part de la població laboral. És una situació paradoxal, perquè l'autònom és responsable de la pròpia feina. Les estratègies per a millorar la seva seguretat i la seva salut passen per conscienciar-los i ajudar-los a implicar-s'hi. Seria una situació similar a com vam aconseguir, mitjançant l'impuls de la cultura preventiva, conscienciar els conductors per a disminuir els accidents de cotxe. Són un instrument clau. Actualment, són un element corrector o complementari per a millorar les condicions de treball. Però en el futur, la formació serà present ja des del moment en què, formats en les etapes educatives corresponents, els emprenedors dissenyin les seves empreses, els directius les gestionin i els treballadors hi treballin, incorporant-hi la prevenció d'una manera natural. El màster de la UOC, igual que qualsevol màster en aquesta matèria, ha de formar bons professionals i reflexionar permanentment sobre les necessitats de formació i prevenció de les empreses. El món de l'empresa és dinàmic, i el de la prevenció, també: la UOC ha d'estar molt atenta a les noves necessitats.