«No hi ha cultura sense creadors, però tampoc creadors sense una difusió màxima»

Luis Collado és el director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal. Com a portaveu del gegant digital, Collado va participar en el III Seminari Els Reptes de l'Edició Digital, que va tenir lloc el 25 de setembre a Barcelona, organitzat per la UOC amb la col·laboració de l'Obra Social «la Caixa». El projecte Google Books, que es va posar en marxa el 2004, ofereix unes xifres de vertigen: 30 milions de llibres digitalitzats provinents d'un centenar de països, en més de 400 llengües, de més de 4.500 editors i autors i de 42 biblioteques d'arreu del món, entre les quals hi ha la Biblioteca de Catalunya. Collado ens parla d'aquest projecte i de l'actual revolució digital, en què Google té un paper capdavanter.

Luis Collado és el director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal. Com a portaveu del gegant digital, Collado va participar en el III Seminari Els Reptes de l'Edició Digital, que va tenir lloc el 25 de setembre a Barcelona, organitzat per la UOC amb la col·laboració de l'Obra Social «la Caixa». El projecte Google Books, que es va posar en marxa el 2004, ofereix unes xifres de vertigen: 30 milions de llibres digitalitzats provinents d'un centenar de països, en més de 400 llengües, de més de 4.500 editors i autors i de 42 biblioteques d'arreu del món, entre les quals hi ha la Biblioteca de Catalunya. Collado ens parla d'aquest projecte i de l'actual revolució digital, en què Google té un paper capdavanter.

Tot aquest projecte va ser rupturista des del primer moment. Es va iniciar amb la transformació vers el món digital que es va viure en general i que va començar fa molt pocs anys. Aquesta transformació va arribar al món del llibre i vam posar en marxa el projecte Google Books. Vam començar a digitalitzar llibres i això va trencar els esquemes tradicionals. La polèmica que es va generar és una reacció lògica, però també s'ha d'entendre que la tecnologia i les possibilitats digitals també es desenvolupen. Per tant, entenem que és lògic que hi hagi sempre aquest debat sobre el nostre projecte, però també cal tenir en compte que nosaltres creiem que aquest projecte aporta alguna cosa útil a la societat, a la ciutadania. Això no significa, però, que sigui un projecte perfecte i que no hi pugui haver punts de fricció que hem de solucionar. Això ja va passar una altra vegada, però fa molt de temps i no ens en recordem. Hem estat molts segles sense que hi hagués cap gran canvi nou. La primera transformació va tenir lloc quan es va inventar la impremta. Els monjos, que eren els únics que tenien el coneixement, el saber, en els manuscrits i els còdexs allà dalt al monestir, al turó, veien la impremta com un invent del dimoni. Des d'aquell moment fins gairebé avui ?la irrupció del món digital, d'internet...?, tot ha continuat sense canvis. I, és clar, no recordem que això ja va existir i no reconeixem que som en un nou moment de transformació. Cal que tothom assumeixi que ens hem d'afegir a l'onada digital i a les possibilitats i als beneficis que ens aporta a tots. Jo penso que són drets que es troben al mateix nivell. Lògicament, la cultura no tindria sentit si no hi hagués creadors darrere, si no hi hagués editors i productors que en fomentessin la difusió i sense l'acostament als usuaris i els consumidors potencials. Per tant, cal buscar un punt d'equilibri. No hi ha cultura sense creadors i, per descomptat, tampoc no hi ha creadors sense una difusió màxima de la cultura, perquè el que interessa més a un creador, a l'autor d'una obra, és ser conegut, és que la seva obra es consumeixi, que es llegeixi i que sigui vista per molta gent. Per tant, un punt d'equilibri seria l'opció més desitjable. És clar. El dret a rebre una compensació econòmica també és absolutament lícit i lògic, però també cal tenir en compte dues coses: en primer lloc, una compensació econòmica s'ha de rebre quan hi ha una explotació comercial, és a dir, quan les obres generen beneficis; i, en segon lloc, l'autor també té dret a renunciar a ser recompensat econòmicament per la difusió de la seva obra. D'aquesta manera, hi ha més drets que només el que tan sols reconeix la compensació econòmica. Així, doncs, tornem altra vegada al mateix lloc: un punt d'equilibri seria la cosa més adequada. Davant d'això, jo faria una pregunta: per què no hi ha més entitats públiques o privades, més institucions i més organismes, que innovin i que pensin més enllà, com fa Google? Tothom ho pot fer, però per tirar-ho endavant se n'han de tenir ganes i cal disposar d'una certa capacitat econòmica. Ja comença a haver-hi la digitalització de llibres, ja hi ha projectes internacionals o locals i això és perfecte, això és bo. Com més projectes hi hagi, més desenvolupament hi haurà. No es tracta que competeixin entre ells, sinó que la innovació, al cap i a la fi, també creix quan hi ha més projectes. Això provoca que es pensi a anar més enllà, en com es pot millorar el que ja hi ha. Per tant, això seria bo per al desenvolupament tecnològic, per al desenvolupament de la nostra societat, perquè s'innovi d'una manera més contínua. A mi m'agradaria veure, sobretot, projectes que ja es coneixen, però m'agradaria veure'ls socialment estesos. Un d'aquests projectes és el cotxe sense conductor. Pensem, sobretot els enginyers, que és un producte que tindrà molts avantatges per a la nostra societat. El projecte s'ha ideat, inicialment, per a saber com es pot evitar el màxim nombre possible d'accidents i com es pot facilitar la vida dins d'un cotxe a totes les persones que sempre en depenem. El segon projecte és Google Glass, que consisteix en l'accés a internet mitjançant unes ulleres. De fet, es tracta de tot el que significa tenir accés a internet per mitjà d'objectes, és a dir, del fet que unes ulleres, un rellotge o una samarreta també portin incorporada internet i que, per tant, ens ofereixin unes possibilitats que, ara mateix, són totalment desconegudes per a nosaltres. Efectivament. Al final, Google se sent, perquè és una companyia clau dins l'àmbit d'internet, una mica responsable del desenvolupament digital, i també se sent una mica responsable de facilitar que el món digital sigui una solució i una oportunitat per a moltes empreses, per a molts ciutadans i, en definitiva, per a molts usuaris. Per descomptat, Google és una empresa i té les seves fórmules de negoci i de guanyar diners; però, al final, com més es desenvolupi l'àmbit digital i internet, això no tan sols serà millor per a Google, sinó que serà millor per a la nostra societat. I aquesta és la raó per la qual sempre estem pensant en nous projectes innovadors que transformin la societat, que obrin el camí a molts emprenedors, a molts desenvolupadors, a molts joves, perquè el món digital es converteixi en una oportunitat de futur per a tots ells.