La doble cara del roaming gratis

Espanya és un país que rep tradicionalment molts més turistes dels que surten a altres països. Segons aquests experts, aquest fet pot provocar, per exemple, que a pobles costaners, on es multiplica la població durant l'estiu, hi hagi complicacions en la connexió a internet. «L'increment de necessitats de servei per afluència de turistes pot provocar la saturació de l'operador local i reduir notablement la qualitat del servei als clients, els mateixos que sufraguen amb els seus contractes el desplegament de la infraestructura en aquella zona», expliquen Morán i Monzo.

Fins aquest moment els operadors facturaven pel roaming, i amb això podien fer front a les inversions necessàries per a dotar aquestes zones d'una infraestructura que cobrís els pics de consum. Però amb la seva eliminació, segons l'informe de Juniper Research (2015), els ingressos de les companyies telefòniques cauran un 28% a Europa el 2017, i per consegüent, «és lògic pensar que el sector deixi d'invertir en aquestes localitzacions perquè no tindran capacitat de recuperar la inversió», expliquen.

Així, la pregunta que sorgeix és: els ciutadans espanyols haurien de pagar el tràfic que consumeixen els turistes? Davant d'aquest escenari, per als professors de la UOC seria comprensible que les entitats reguladores poguessin aplicar excepcionalment polítiques de compensació entre operadors, «sempre que demostressin que són necessàries i revertissin en la millora de la xarxa». D'altra banda, seria previsible que, com que desapareix el roaming, «les companyies optessin per apujar les tarifes amb l'objectiu de mantenir el mateix servei de qualitat».

Canvi de tendències a mitjà termini

El 2017 la facturació de les operadores per roaming vindrà fonamentalment dels viatges que els europeus facin a Amèrica del Nord, la Xina i altres països de l'Àsia oriental. La caiguda d'ingressos per la seva eliminació dins d'Europa fa difícil pensar, diuen Morán i Monzo, que no tindrà conseqüències també a mitjà termini de cara a l'usuari, no solament en una pujada de preu i en el ritme d'inversions, sinó també en promocions com el finançament de terminals (smartphones).

No obstant això, la supressió del roaming «pot produir un canvi de tendència en el comportament de l'usuari, fins ara habituat a desconnectar el servei en viatjar a altres països», remarquen. És a dir, l'usuari s'acabarà acostumant al trànsit sense roaming per Europa, i quan entri a països amb recàrrec de tarifa, com els EUA, haurà de pensar de nou a desconnectar les dades si no les necessita i no vol un recàrrec extra.

Els professors pensen, a banda, que la supressió del roaming afavorirà un major ús del mòbil de les persones que viatgin a diferents països d'Europa. En aquest sentit, el responsable de l'estudi Juniper, Nitin Bhas, apunta que en lloc d'apujar les tarifes domèstiques i la dels països de fora de la UE, les operadores haurien d'afavorir un major ús del mòbil. Hauran de treballar de manera més estreta amb els proveïdors i agregadors de contingut amb l'objectiu d'incorporar extres i serveis que aportin valor als usuaris.

Roaming, un pas més per a la neutralitat a la xarxa

Internet és un bé preuat que ja s'equipara a un servei bàsic com pot ser l'electricitat, l'aigua o el telèfon. Per això hi ha el principi de neutralitat a la xarxa, «per a garantir un trànsit a la xarxa amb les mateixes condicions per a tothom», aclareix Robert Clarisó, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. Els EUA i Europa fan passos per blindar aquesta neutralitat: els primers, per exemple, amb la recent victòria legal per a un accés a una internet de gran velocitat per a tothom, i la segona, amb l'eliminació definitiva del roaming el 2017.

La regulació d'aquest principi és diferent entre aquestes zones: «els EUA, un mercat en general més liberal, donen més flexibilitat a les empreses, mentre que a Europa la majoria d'indústries estan més regulades», diu Clarisó. A Europa, les companyies de telecomunicacions voldrien poder definir serveis personalitzats (és a dir, discriminar el trànsit), però la normativa de la UE està alineada amb la defensa d'aquesta neutralitat i persegueix que les operadores no obstaculitzin el trànsit a la xarxa per cap motiu (volum, origen, destinació o contingut de les dades, etc.).