24/4/17 · Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

Què passa amb les dades i fotos que pengem a les xarxes?

Som conscients del que comporta penjar una foto o qualsevol contingut a internet? Què passa amb les nostres dades que circulen per la xarxa? Pensem en les conseqüències que pot tenir un acte tan senzill i a l'abast de tanta gent?
Foto: Patrick Tomasso / Unsplash

Foto: Patrick Tomasso / Unsplash

Poca gent llegeix les condicions d'ús que imposen les xarxes socials per a poder tenir accés al servei. Són textos llargs i feixucs i tenim tendència a acceptar les condicions sense mirar-les gaire o gens. Mònica Vilasau, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política, adverteix que és «una pràctica molt convenient», però que resulta difícil pel fet que moltes vegades fem servir dispositius que no permeten una lectura fàcil i amable.

La conseqüència de no llegir les condicions és que no sabem les implicacions que tenen les accions que fem a les xarxes, que cada vegada tenen més usuaris. Segons l'informe sobre l'ús de xarxes socials de l'IAB (2016), a Espanya vuit de cada deu internautes d'entre 16 i 55 anys fan servir les xarxes socials, cosa que representa més de 15 milions d'usuaris. L'estudi constata que les xarxes preferides són Facebook, YouTube, Twitter i Instagram i que el 36% dels usuaris pengen i comparteixen continguts.


El propietari és la xarxa

«Hem de ser curosos a l'hora de penjar fotos o altres continguts a internet» avisa Raquel Xalabarder, catedràtica de Propietat Intel·lectual i també professora dels Estudis de Dret de la UOC. Cal distingir si són espais més o menys tancats que permetin cert control —com ara Facebook— o en canvi són espais totalment oberts, com un web, Twitter o Instagram, en què el que penges és públic i es pot fer viral més ràpidament.

Sigui un espai més obert o més tancat, quan pengem una foto o un enregistrament d'imatges o de veu cedim la propietat intel·lectual? «En les condicions d'ús, el que fan aquestes plataformes és obtenir a favor seu una llicència de tots els drets de propietat intel·lectual de tots els continguts que pengem» confirma Xalabarder.

I per què ho fan? «Si volem pensar bé, ho fan perquè, si no hi hagués aquesta cessió de drets, l'eina no podria funcionar». I és que cada vegada que algú repiula, cada vegada que algú fa un comentari o comparteix un apunt, fa un acte d'explotació i, per tant, si Facebook no tingués la nostra autorització, no es podrien fer aquestes accions i el sistema no funcionaria com a xarxa social. «A l'efecte de propietat intel·lectual, compartir comporta dos actes d'explotació: la reproducció i la comunicació pública; i, per tant, si no cedeixes com a mínim aquests dos drets, la xarxa no funciona» explica Xalabarder.


Ús de fotos i dades

Un cop cedits els drets intel·lectuals, però, aquestes plataformes podrien fer moltes més coses amb les nostres imatges, com ara vendre-les, posar-les en una base de dades, obtenir-ne algun rendiment econòmic... De moment, no se sap que ho facin, sobretot perquè no els interessa, segons Xalabarder, i a més podrien tenir problemes amb els drets d'imatge, que sovint no tenim en compte. I és que aquesta experta en propietat intel·lectual recorda que una cosa és que fem un foto i com a autor tinguem dret a penjar-la, però una altra cosa és que això no implica que la persona que surt a la foto hagi consentit que la pengem a la xarxa.

Amb les dades personals que introduïm en una xarxa social, una aplicació o una pàgina web, passa si fa no fa el mateix. Vilasau alerta que un cop introduïdes «en perdem el control», tot i que cada vegada ho fem més. Segons dades de l'Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologías de información y comunicación en los hogares (2016) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 75% dels usuaris d'internet durant l'últim any ha subministrat alguna mena d'informació personal: el 66% ha donat dades personals (nom, data de naixement...), el 65% ha introduït dades de contacte (adreça, número de telèfon...) i el 45% ha donat dades de pagament.

Vilasau explica que en les condicions d'ús és on s'hauria d'informar sobre qui té accés a tota aquesta mena d'informació, però «això no impedeix que en algun cas se'n faci ús posteriorment i que es cedeixi a altres persones, encara que sigui vulnerant la legislació». És més, cal tenir en compte la possibilitat d'accessos a la informació no consentits, per atacs informàtics, per exemple.

Precisament Raquel Xalabarder és del parer que el risc no ve tant de la plataforma, perquè serien els primers a perdre-hi, com més aviat de hackers. A més a més, afegeix, encara que les plataformes arribessin al punt de vendre les fotos o treure'n rendiment, per exemple, «els usuaris acabarien exercint els drets que ens protegeixen com a consumidors».

Actualment s'espera que tres de les plataformes amb més usuaris, Facebook, Twitter i Google+, canviïn precisament les condicions d'ús perquè no s'ajusten a la normativa europea de protecció de consumidors. Hi ha clàusules dels contractes presumiblement abusives perquè comporten un desequilibri molt gran entre els drets i les obligacions de les dues parts, com ara que es puguin modificar les condicions d'ús unilateralment, cosa que la llei europea no permet.

Sigui com sigui, «la certesa que ningú no faci un mal ús de les teves dades no la té ningú», assegura Vilasau, tot i que reconeix que hi ha canals més segurs que altres: per exemple, determinades extranets d'entitats financeres o determinats comerços que donen més garantia de fiabilitat. «L'única possibilitat d'una certa garantia de control seria que l'interessat xifrés les dades amb tècniques de xifratge segur», conclou.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits