Sents un pessigolleig al clatell quan sents xiuxiuejar? Un formigueig et recorre l'esquena si contemples moviments molt pausats? Doncs ets una de les persones capaces de notar els efectes de l'ASMR, una resposta sensorial plaent davant de certs estímuls i que la ciència encara està investigant.
ASMR són les sigles en anglès de Autonomous Sensory Meridian Response, resposta sensorial meridiana autònoma , i es tracta d ' una «sensació estàtica a la pell, comparable al formigueig, que normalment comença en el cuir cabellut i recorre la part posterior del coll i la part superior de la columna vertebral», explica Judit Subirana Mirete, neuropsicòloga i professora associada dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Aquesta sensació s'activa davant de diferents estímuls visuals i auditius: una veu suau, el so repetitiu que es fa en passar les pàgines d'un llibre o en fer copets amb les ungles a una superfície plàstica, el moviment pausat d'una persona tallant una pastanaga, el so que generem en mastegar o en xuclar líquids…
Però aquesta sensació que alguns han arribat a denominar «orgasme cerebral» i que no totes les persones experimenten té base neurològica? «Alguns autors relacionen neurotransmissors com ara les endorfines amb l'efecte que produeix sobre el nostre cos aquest fenomen. Altres fins i tot s'aventuren a anar una mica més enllà afirmant que les endorfines també estimulen la dopamina, un neurotransmissor associat amb el desig i la motivació», explica aquesta doctora en psicologia. Així, tot i que encara no hi ha una base neurològicament ben descrita, «segurament alguns neurotransmissors es poden associar a aquest procés per tal com es tracten de substàncies cerebrals crucials a l'hora d'induir les sensacions de plaer associades», aclareix la professora.
Un fenomen a què se sumen youtubers i marques comercials
Alguna cosa hi deu haver, sens dubte, tenint en compte el nombre creixent de vídeos a YouTube de contingut ASMR i, sobretot, l'audiència massiva que els consumeix. YouTube té actualment milers de vídeos amb aquesta temàtica, moltíssims en espanyol, i els seus autors són veritables estrelles. Lauren Woods o Sophie Michell, per exemple, expertes a relaxar els usuaris mitjançant xiuxiuejos, guanyen al voltant de 67.000 euros a l'any, segons va publicar el diari britànic Daily Mail. A Espanya, Ana Muñoz és una de les youtubers més populars del gènere. A més del seu canal Love ASMR, ha publicat el llibre Los 7 hábitos para dormir bien, de l'editorial Libros Cúpula.
El fenomen ha arribat fins a tal punt que Samsung ha patentat el Galaxy «amb orelles», una carcassa per a mòbil que diuen que està creada per a permetre als usuaris enregistrar vídeos ASMR. Encara n'hi ha més, Ikea va llançar l'anunci «Oddly Ikea» inspirat en l'ASMR. S'hi acaricien fundes nòrdiques, es colpegen escriptoris i s'encenen llums d'una manera molt «ASMR». Renault tampoc no s'ha quedat fora d'aquest boom i a l'anunci del seu cotxe elèctric, Zoe, ha inclòs xiuxiuejos i sons rítmics produïts al damunt de la carrosseria.
I la cosa va a més. L'última són els promesos ASMR. Owen Dennis Riley no ha tingut mai xicota real, però és la parella «virtual» de les més de 600.000 subscriptores del seu canal. Aquest jove interpreta el paper de promès i canta a les seves parelles, els ofereix sopa quan estan malaltes, els fa regals... El canal d'Owen Dennis Riley s'emmarca en un gènere que anomenen «joc de rols de promès ASMR» i combina les conductes pròpies d'un bon promès amb les tècniques relaxants de l'ASMR.
Per a Silvia Martínez Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i experta en xarxes socials, «els continguts que provoquen una reacció, una emoció o una sensació ajuden a la seva viralització. Al marge que puguin ajudar a relaxar-se, dormir, etc., també desperten curiositat i intriga per veure continguts que provoquen aquestes reaccions en altres persones», explica.
Relaxació, plaer instantani... Els «efectes» de l'ASMR
Per què, a més d'aquest formigueig i sensació plaent, l'ASMR pot tenir efectes positius sobre l'estat d'ànim o la salut? «Tot i que encara ens queda molt per aprendre, conèixer i investigar sobre la fisiologia de l'ASMR i la seva veritable efectivitat», explica Subirana Mirete, «els usuaris d'aquests vídeos diuen que els relaxa, que els ajuda a agafar el son i a desestressar-se, i els proporciona consol durant un moment trist. Algunes persones amb diagnòstics clínics de trastorns mèdics també afirmen que aquests vídeos són útils per a frenar l'insomni o l'ansietat que pateixen, o fins i tot per a tractar trastorns de pànic i depressió», explica la professora.
Tanmateix, la ciència encara no s'ha pronunciat amb rotunditat. «Alguns estudis han intentat validar el poder tranquil·litzador, relaxant, excitant o hipnòtic de l'ASMR i, tot i que han obtingut resultats dispars, val la pena continuar investigant», puntualitza Judit Subirana Mirete. Així, malgrat que sembla que es fonamenta en alguns conceptes bàsics de la biologia, la neurologia i la psicologia humana, «aquest boom pot donar lloc a interpretacions errònies de conceptes ja establerts. La majoria d'autors que han publicat sobre aquest concepte se circumscriuen a un mateix àmbit i àrea, de manera que cal que més grups de diferents zones i amb diferents visions investiguin sobre la solidesa d'aquest nou constructe i en trenquin l'homogeneïtat», diu la professora.
Ha existit sempre? Què ho provoca? Ho pot experimentar tothom?
El concepte es va començar a conèixer el 2007, quan en un fòrum d'internet un usuari va parlar d'una sensació que havia experimentat des de la infància. Segons el seu testimoni, certs esdeveniments no hàptics, aparentment aleatoris i no relacionats, li provocaven una sensació semblant a la que tens quan et passen suaument els dits per la pell. Li passava, per exemple, veient un espectacle de titelles o quan li explicaven una història. Aquest missatge va obtenir resposta de molts internautes que afirmaven haver experimentat el mateix i van començar a aparèixer llocs web en què es debatia i s'analitzava el fenomen. La persona que finalment hi va donar nom va ser Jennifer Allen, una professional de la ciberseguretat i el hacking ètic, que va proposar que el que abans s'anomenava «orgasme mental induït auditiu» o «eufòria induïda per l'atenció» es passés a denominar «resposta sensorial meridiana autònoma». Es va basar en la descripció individual dels conceptes que formen la denominació: resposta, per referir-se a una experiència desencadenada per alguna cosa externa o interna; sensorial, per estar relacionada amb els sentits o les sensacions; meridiana, relacionant-la amb un clímax o punt de més desenvolupament, i autònoma per la seva espontaneïtat i autonomia, amb control o sense.
Pel que fa a què la provoca, poden ser una multitud de coses, sons i moviments. De fet, hi ha vídeos d'ASMR en què es mastega, només es parla, es colpegen objectes amb les ungles, es desenrotllen tovalloles... Segons un estudi que van fer psicòlegs de la Universitat de Swansea (Regne Unit) el 2015, el 75% dels usuaris de vídeos d'ASMR reacciona davant dels xiuxiuejos, el 69% busca contingut sobre atenció personal, el 64% reacciona davant de sons cruixents, el 53% davant de moviments lents i el 34% davant de moviments repetitius.
«S'han descrit, principalment, tres tipus de desencadenants, cadascun relacionat amb un sentit diferent», aclareix la professora de la UOC.
- Tacte: es produeix l'ASMR en tocar lleugerament el cabell, la mà o l'esquena d'algú. Un exemple seria a la perruqueria, en tallar els cabells, o intencionadament amb un amic, un familiar o la parella.
- Audició: els sons de baix volum són els que predisposen sobretot a l'ASMR. Per exemple, la veu d'algú, paraules suaus o xiuxiuejos, sons com ara cops o els que es produeixen en gratar-se, raspallar-se o arrugar alguna cosa.
- Visió: veure els moviments suaus d'algú i les expressions facials amables pot provocar l'ASMR.
En tot cas, no tothom afirma sentir aquests efectes. Un mateix vídeo deixa a unes persones indiferents i a altres els produeix un calfred plaent per tota l'espina dorsal. Una altra recerca duta a terme per psicòlogues de les universitats de Manchester i de Sheffield va revelar que si una persona no té ASMR no pot sentir-ne els efectes: es podrà relaxar, però no sentir el formigueig que caracteritza la sensació.
El que sí que sembla clar és que «cal que la persona estigui relaxada perquè el desencadenant de l'ASMR pugui tenir efecte. Aquests desencadenants poden ser naturals (no intencionats) o bé intencionats», explica Subirana Mirete. «Fins i tot en els vídeos o podcasts ASMR cal que la persona estigui predisposada per a poder experimentar aquesta sensació», conclou.
Contacte de premsa
-
Redacció