Instagram promet frenar el ciberassetjament escolar, n'hi ha prou?

Instagram s'ha posat en la pell dels adolescents que pateixen assetjament escolar i ha engegat mesures per frenar-lo. «Sabem que la successió de comentaris negatius pot ser aclaparadora», va reconèixer al maig la xarxa social, que apostava per provar diverses eines per «bloquejar» o «restringir» comptes de possibles assetjadors. Un pas endavant que els experts consideren positiu, però també insuficient a l'hora de posar fi al ciberassetjament escolar, que, segons alguns estudis, cada vegada és més freqüent entre els joves espanyols. El director del màster de Social Media: Gestió i Estratègia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ferran Lalueza, qualifica el comunicat de la xarxa social de «bona notícia» i «camí correcte», però també pensa que «evidencia que la plataforma sempre va uns passos per darrere dels assetjadors virtuals i no aconsegueix combatre aquesta xacra amb prou contundència». Per la seva banda, José Ramon Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC opina que el «fre» que comporten aquestes accions és beneficiós, però amb la vista posada en el fet que «l'objectiu viable no és erradicar aquestes violències, sinó mitigar-les i prendre'n consciència». Segons tots dos, la solució és una barreja de mesures amb diferents protagonistes que van des de la prevenció fins a l'educació i la conscienciació, passant per la regulació o la pressió social, tenint en compte els pares i les mares, el professorat i l'alumnat, especialment els testimonis immutables de l'assetjament.

Les xarxes socials ja són part de la vida dels joves i, a més, en representen una part important. El 94 % dels joves d'entre 10 i 15 anys ja són usuaris d'internet, segons un informe de Save the Children del 2019, que posa sobre la taula que el 75 % dels joves que tenen entre 18 i 20 anys reconeixen haver patit violència virtual durant la infància. Un altre estudi, al Regne Unit, estableix que des de fa vuit anys aquest assetjament ha crescut un 25 % cada any i que un 27 % de les persones enquestades han arribat a ser víctimes. Aquestes remarquen que l'aparença física és un dels motius del ciberassetjament escolar i un 14 % diu que «mai s'ha agradat». Un altre factor que apunta Ubieto no és «un atribut, una cosa que tens» sinó el fet de no respondre a la intimidació. «Aquest silenci és entès pels assetjadors com una debilitat i es converteix en el ressort de l'assetjament», explica, apuntant el fet que el terreny en línia no és més que una «prolongació» d'aquestes situacions des del punt de vista presencial. «Les xarxes són una realitat omnipresent per a tots els adolescents i és molt difícil imaginar les seves vides fora d'elles», reflexiona el professor, que pensa que amb aquesta «hiperactivitat» augmenten les possibilitats dels joves de patir qualsevol tipus d'assetjament. La «vida idíl·lica» que es mostra a les xarxes socials pot resultar «força depriment» per als adolescents «particularment vulnerables», ressalta Lalueza, que assenyala que Instagram és «eminentment visual i notablement exhibicionista». Aquesta qüestió, unida al fet que els usuaris acostumen a ser «molt joves, la personalitat dels quals encara s'està forjant i que no tenen recursos defensius», fa que siguin «particularment necessàries» mesures pel que fa a l'assetjament.

Fa poc més de dos anys un estudi havia titllat aquesta xarxa social com la més mal valorada per a la salut mental dels joves; tanmateix, el nombre de seguidors, sobretot de joves, continua augmentant. Segons un informe del 2020, la fan servir un 67 % de les dones d'entre 16 i 24 anys a l'Estat espanyol i és on els menors passen més temps, en contraposició a TikTok, l'ús del qual és més ampli als Estats Units i el Regne Unit. Per contrarestar aquesta visió negativa i protegir els menors, Instagram vol fomentar, declara en un comunicat, «una comunitat diversa i positiva» i per això amenaça de retirar «contingut adreçat a particulars per tal d'humiliar-los o avergonyir-los». També Facebook s'ha unit a aquesta mesura. Atès que, segons els experts, els «criteris ètics» haurien de ser comuns i similars als del món analògic. «Igual com es bloqueja Trump per mentir o incitar a la violència, s'hauria de fer el mateix amb tots els missatges que promoguin l'odi entre persones o entre col·lectius», assenyala el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Però, què obtindrien aquestes empreses limitant el ciberassetjament escolar? «Sense regulació, la motivació per implantar millores en la protecció dels usuaris és molt baixa», raona el responsable del màster de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC, per la qual cosa aposta per la «pressió social i reguladora», perquè no hi hagi una única «orientació al benefici econòmic». També l'estudi L1ght, que va detectar un augment de l'odi entre joves del 70 % en xats per internet entre el desembre del 2019 i l'octubre del 2020, considera que les empreses tenen part de responsabilitat, i destaca que «quan compres un cotxe, és la tasca del fabricant garantir que és segur». Per la seva banda, Save the Children demana una llei de protecció de violència en la infància que prevegi mesures en l'ús de la tecnologia, però Ubieto adverteix que, sense altres accions, com ara la prevenció, serien «insuficients».

Formar els adolescents en l'ús de noves tecnologies és una de les claus, segons els experts, per evitar casos d'assetjament. «És una assignatura pendent», lamenta el docent, que assenyala que actualment es tracta de manera «puntual». Segons el seu punt de vista, hauria de formar part del «currículum de manera transversal» amb la formació prèvia, assenyala, del professorat i amb la vista posada en els testimonis, que, diu, «encoratgen i mantenen l'escena. Si ells se'n van, s'acaba l'espectacle». «Educació i conscienciació» també són, per Lalueza, la combinació necessària per posar fi a l'assetjament per internet. I també necessiten coneixements els pares i les mares, ja que, adverteixen tots dos, les mesures de control parental no acostumen a ser suficients. Adolescents, progenitors, empreses i reguladors han d'assumir, finalitza el psicòleg, el seu paper: «Cap d'aquestes responsabilitats anul·la les altres».