El podcast i les noves plataformes, protagonistes de la V Jornada MoJoMAD UOC-EFE

El dimarts 18 de maig ha tingut lloc la cinquena edició de les jornades de periodisme mòbil MoJoMadrid, que organitzen la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l'Agència EFE amb l'objectiu de mostrar la innovació periodística des de la mirada dels professionals de la comunicació.

Cap a les 10 h del matí, José Manuel Sanz, director d'Informació d'EFE, i Josep A. Planell, rector de la UOC, donaven la benvinguda institucional a l'audiència, connectada a l'acte de manera virtual. «Per dibuixar nous mapes necessitem la complicitat de tots els nodes de coneixement i comunicació», comentava Planell, mentre que Sanz defensava que «actualment el periodisme no ha de ser estàtic i, per tant, ha de ser mòbil en els dos sentits de la paraula».

Després de la benvinguda, la professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Ana Isabel Bernal-Triviño, conductora de la jornada, presentava Cristina Mitre, autora del podcast femení The Beauty Mail, el més escoltat d'Espanya. La periodista, especialitzada en salut i en el benestar de la dona, va assegurar que el creixement d'aquest format els anys vinents serà abismal. «El podcast enganxa l'audiència perquè el pots escoltar mentre fas esport, mentre vas a treballar... Tu tries on», va afirmar Mitre, que va afegir que «es consumeix amb intenció, perquè les persones trien el contingut i el moment d'escoltar-lo». Però no sols això. La periodista va explicar la importància de les xarxes socials com a eines per conèixer el públic del teu podcast: «La gent em diu que li llegeixo el pensament quan trio un tema per a una entrevista, i el que passa és que estic molt pendent dels seus comentaris i del feedback que rebo, especialment a Instagram.» Per acabar, la periodista va recalcar que «el podcast no acabarà amb la ràdio, al contrari, ajudarà a arribar a noves audiències i a explorar noves narratives».

Quin és el potencial d'Instagram, Tik Tok o Twitch?

Després de la intervenció de Cristina Mitre, començava la primera taula del MoJoMAD amb els experts Luis Blasco (El Mundo), Patricia Escalona (Antena 3 Noticias) i Rocío Benavente (Maldito Bulo). El periodista d'El Mundo trencava el gel i comentava que en aquest mitjà fan servir Instagram per transmetre breaking news, entrevistes i contingut per formar l'audiència. També va destacar que fins i tot tenen un format audiovisual exclusiu per a la xarxa social anomenat El Verificador, que funciona com a eina de fact checking. «Cal aprofitar totes funcionalitats d'Instagram. Fem servir reels, stories i directes, sempre tenint en compte el disseny, la interacció i la varietat de continguts, claus de l'estratègia que El Mundo segueix a Instagram», va afirmar Blasco.

D'altra banda, Patricia Escalona va parlar de les pautes que s'han de seguir per triomfar a Tik Tok. «En aquesta xarxa cal tenir creativitat, claredat, ja que disposes de sis segons per explicar alguna cosa, i interactuar amb els usuaris per crear marca». Com en el cas d'El Mundo, Antena 3 també fa servir Tik Tok algunes vegades com a eina per combatre les fake news i d'altres per informar, educar i ensenyar i arribar a audiències més joves.

Per acabar, Rocío Benavente va relatar la seva experiència com a periodista de Maldito Bulo a la plataforma Twitch, d'streaming en directe. «És una xarxa que va en sentit contrari a les que s'han comentat anteriorment. Pots passar-te dues hores xerrant en un ambient en el qual les converses s'allarguen, la gent participa i es crea molt de debat». Benavente també va explicar: «Twitch és un espai on podem ampliar el treball de verificació que fem, on podem donar un context a les notícies que anem desmentint i on podem conèixer les persones que ens donen suport.»

Les tres expertes van assenyalar que és important fer periodisme dins d'aquestes plataformes perquè tant Instagram com Tik Tok i Twitch sobreviuran en un futur per continuar lluitant contra la desinformació i les notícies falses i acostar-se a noves audiències. Així i tot, van apuntar que aquestes xarxes han de treballar en algunes millores com, per exemple, la incorporació d'enllaços per agregar més context al contingut i canvis de disseny per simplificar-les i fer-les més intuïtives.

Premis Internacionals de Periodisme Mòbil MoJo UOC - Agència EFE

A la meitat de la jornada, es van presentar els Premis Internacionals de Periodisme Mòbil MoJo UOC - Agència EFE, que es decidiran el 4 de novembre i que compten amb la col·laboració de l'aerolínia Vueling. Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, defensava que aquests premis són «una iniciativa pionera al món a l'hora d'intentar premiar el periodisme mòbil i volen ajudar a promoure i publicar treballs fets mitjançant dispositius mòbils que tracten temes poc presents en els mitjans». D'altra banda, Candela Ollé, també professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, recordava que les sol·licituds per als premis es poden presentar del 22 de maig al 8 de setembre, que el 25 d'octubre es coneixeran els participants i que el lliurament de premis tindrà lloc el 4 de novembre.

Periodisme mòbil com a eina històrica

Per acabar la jornada, Patricia Simón (La Marea), Alfonso Congostrina (El País) i Fran Sevilla (RNE) van parlar sobre l'ús del mòbil a l'hora d'enregistrar i transmetre moments històrics recents, com l'assalt al Capitoli, les eleccions dels Estats Units, el cas George Floyd o l'incendi a Lesbos. «El mòbil és una eina per sumar informació i rigor, i també de documentació», va comentar Patricia Simón, que a més de periodista és professora col·laboradora de la UOC. Per a ella, el mòbil s'ha convertit en una eina indispensable, perquè li va servir per enregistrar i enviar peces i com a router i traductor quan cobria l'incendi de Lesbos.

D'altra banda, Alfonso Congostrina va relatar com havia estat la seva experiència amb l'ús del mòbil durant les manifestacions del Procés o l'atemptat a Barcelona. El periodista, a més, va destacar l'ús d'aquesta eina no sols en el periodista, sinó també en l'audiència: «Gràcies al mòbil, els lectors poden ser on són els nostres ulls.»

En el cas de la cobertura del cas George Floyd a Minneapolis i l'assalt al Capitoli, Fran Sevilla va explicar com va viure aquests fets. A més, també va esmentar algun dels problemes que es poden produir a l'hora de cobrir un esdeveniment amb el mòbil: «En les cobertures històriques sovint hi ha un col·lapse de la xarxa i no sempre pots pujar els vídeos a l'instant».

Com a punt final de la jornada, Ana Isabel Bernal-Triviño va presentar la directora audiovisual d'EFE, Marta Cerame, que va esmentar l'aposta que l'agència ha fet pel periodisme mòbil per enguany: «Si se celebren els Jocs Olímpics de Tòquio, els cobrirem íntegrament amb el mòbil.» Sens dubte, un fet que, en cas que es dugui a terme, marcarà un abans i un després en el periodisme mòbil al nostre país.