2/2/22 · Salut

La població europea dubta de la robòtica aplicada en cirurgia

Un estudi de la UOC ha analitzat els factors que influeixen en la percepció de les persones sobre la utilització de la robòtica en les intervencions quirúrgiques mèdiques
L'experiència prèvia en l'ús de robots i la percepció de la facilitat en el seu ús són els factors que impulsen la confiança en aquesta mena de tècniques i dispositius
La robòtica en el camp de la medicina permet reduir riscos i errors i té uns temps de recuperació més curts i costos financers més baixos
La robòtica en el camp de la medicina permet reduir riscos i errors. (Foto: Unsplash/Possessed Photography)

La robòtica en el camp de la medicina permet reduir riscos i errors. (Foto: Unsplash/Possessed Photography)

La implementació de la robòtica en els diferents aspectes de la vida és cada dia més habitual, però encara genera opinions contraposades. A priori, factors i arguments positius com la innovació, l'eficàcia, la precisió i la reducció de costos no han estat capaços de derrocar les connotacions i els aspectes negatius contraris, com ara l'eliminació de llocs de treball, la inversió, les dificultats d'implantació o la formació necessària per a la seva utilització, unes controvèrsies que s'accentuen encara més en l'àmbit de la salut, com a reflex d'aquesta tendència social d'opinions contraposades.

Per conèixer la percepció de la ciutadania europea sobre la utilització de la robòtica en les intervencions quirúrgiques mèdiques, un equip de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat les motivacions principals de les persones i la seva confiança en aquesta mena de dispositius. "Pretenem aportar noves proves des de la perspectiva social, dels pacients i ciutadans, ja que en algun moment podrien ser instats a rebre una intervenció quirúrgica amb la utilització de robots", detalla el professor Joan Torrent Sellens, catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador principal del grup i2TIC de la UOC i coautor d'aquesta recerca publicada en accés obert juntament amb els docents de la UOC Ana Jiménez Zarco i Francesc Saigí Rubió

Després d'una anàlisi de les opinions d'unes 28.000 persones dels 28 països de la Unió Europea, els resultats d'aquest treball mostren un panorama general de motivacions basat en la desconfiança envers la RAS o robòtica aplicada en cirurgia. Únicament l'experiència prèvia en l'ús de robots i la percepció de la facilitat en el seu ús són els factors que impulsen la confiança en aquesta mena de tècniques i dispositius. "També hem constatat que, a mesura que augmenta l'experiència en ús de robots, els antecedents de confiança relacionats amb la informació, l'actitud i la percepció de la RAS es tornen més negatius", explica aquest expert.

L'anàlisi de les dades mostra que els arguments després de les motivacions que generen desconfiança en aquesta mena de dispositius no tenen un perfil homogeni. És més, l'experiència hi té un paper determinant. "La nostra recerca posa en relleu que la ciutadania té en compte qüestions racionals, com l'experiència prèvia en l'ús de robots o la facilitat percebuda del seu ús, en les seves valoracions de confiança", apunta aquest expert. Per exemple, l'efecte de l'experiència sobre la confiança en la RAS és més pronunciat entre els homes, les persones entre 40 i 54 anys i aquells amb un nivell educatiu més elevat.

De la mateixa manera, aspectes com les informacions generals sobre la robòtica o l'estat general d'opinió, normalment negatiu, sobre els seus efectes en el context laboral són elements de valoració més emocional que també influeixen en aquesta percepció de la robòtica en la cirurgia.

Igualment, molts ciutadans europeus s'han mostrat reticents a l'ús de la RAS, ja que, aparer seu, suposa disposar d'unes habilitats i una formació noves tant per part dels professionals sanitaris com per part de les institucions que adoptin aquestes noves tecnologies, unes circumstàncies que generen certs dubtes en la societat. "La qüestió principal és treballar les motivacions d'aquesta confiança perquè les valoracions i els efectes positius ja detectats pels professionals de la salut s'estenguin a la ciutadania. De tot el canvi en profunditat que la irrupció de l'e-health i la telemedicina estan generant en les pràctiques assistencials, l'opinió del pacient és fonamental", explica l'investigador de la UOC.

Avantatges de la robòtica: reducció dels riscos i del temps de recuperació

L'ús de la robòtica en la societat és cada vegada més freqüent, i la seva implementació en l'àmbit sanitari està sent més ràpida que en altres sectors. És més, l'ús de robots en cirurgia (robot-assisted surgery, RAS per les seves sigles en anglès) ofereix múltiples avantatges, ja que ofereixen tècniques i possibilitats mínimament invasives capaces d'ajudar els cirurgians amb procediments quirúrgics complicats.

Fins ara, les recerques socials han posat en relleu els avantatges que la RAS proporciona per als professionals de la salut, com la reducció de riscos i errors, els temps de recuperació més curts o els costos financers més baixos. No obstant això, l'evidència disponible des de la perspectiva social és escassa. "El nostre treball aporta una de les primeres mostres en l'àmbit europeu, la qual cosa suggereix posicionaments sobre la RAS que van més enllà dels usos particulars, cultures o idiosincràsies per països", recalca Torrent Sellens.

Polítiques de salut per impulsar la confiança de la ciutadania

Davant els dubtes i la desconfiança que té la ciutadania europea, els autors assenyalen que és fonamental establir una estratègia de robòtica que estigui alineada amb els objectius del sector i els seus grups d'interès. "Sense una estratègia alineada amb el pacient, és probable que qualsevol iniciativa de robotització quedi en les etapes pilot", apunta Torrent Sellens. Amb això, si se saben les raons per les quals les persones confien o desconfien dels robots en l'àmbit sanitari, es poden desenvolupar polítiques sanitàries més efectives.

D'aquesta manera, els resultats d'aquesta mena de recerques són molt útils, ja que permeten implementar i dissenyar unes estratègies polítiques públiques en salut amb criteris objectius. En concret, aquest treball mostra diferents mesures dedicades a impulsar la confiança de la robòtica en medicina de cara a la percepció dels pacients. "En la gestió de les tecnologies de la salut, com en tots els altres aspectes de la vida, les externalitats —els efectes no intencionats d'una decisió sobre altres aspectes vinculats amb aquesta decisió— importen. Per això, treballar la confiança en la RAS per part dels ciutadans és totalment coherent amb la idea del pacient apoderat a través de l'e-health."

De fet, els resultats indiquen que no crear un marc de seguretat i confiança envers la ciutadania podria frenar la implantació de futurs desenvolupaments tecnològics. Per exemple, en el cas dels coneguts com a robots socials destinats a la cura de la salut de les persones, l'opinió del pacient és imprescindible per a la seva implementació i proliferació.

"És cert que l'opinió dels professionals en relació amb la utilitat de la RAS és primordial de cara al disseny d'estratègies i polítiques per a la seva implantació. Però, al mateix temps, no és menys cert que avançar en aquestes polítiques en un context de confiança o desconfiança per part de la ciutadania no és igual", conclou Torrent Sellens, qui recorda que la connexió entre la robòtica i moltes altres tecnologies digitals aplicades en salut "no ha fet més que començar, de manera que les seves combinacions per a la pràctica assistencial tenen infinitat d'aplicacions".

Aquest estudi afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, de salut i benestar, i 9, sobre indústria, innovació i infraestructura.

El grup de recerca i2TIC també està vinculat a l'eHealth Center de la UOC, un centre acadèmic obert al món que vol capacitar i empoderar el ciutadà i els professionals mitjançant les tecnologies perquè liderin el canvi de paradigma en salut. 

Referència

Torrent Sellens, J.; Jiménez-Zarco, A. I.; Saigí-Rubio, F. "Do People Trust in Robot-Assisted Surgery? Evidence from Europe". International Journal of Environmental Research and Public Health, 2021, 18, 12519. https://doi.org/10.3390/ijerph182312519

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Salut