22/7/22 · Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Adquirir coneixements d'idiomes a les xarxes? Pros i contres d'una nova tendència

Les xarxes socials potencien continguts relacionats amb l'aprenentatge de llengües per no ser percebudes com un passatemps superficial
Foto: Jakob Owens / Unsplash

Foto: Jakob Owens / Unsplash

Xarxes socials com Instagram o TikTok estan associades al consum d'informació banal. Amb tot, una nova tendència d'usuaris que es dediquen a oferir píndoles d'aprenentatge informal d'idiomes pot fer canviar aquesta impressió. Comptes com ara @speakenglishnow, de TikTok (amb 372.400 seguidors), o @tita.english (126.000 seguidors), @pippi.english (209.000 seguidors) o @elprofeguiri (32.800 seguidors), d'Instagram, són només alguns exemples d'aquesta nova tendència. El fenomen s'estén a les xarxes amb vídeos que reuneixen les característiques pròpies d'aquestes plataformes i que fan difusió de paraules, expressions i altres coneixements pràctics en relació amb els idiomes. Experts de la UOC en comunicació i aprenentatge de llengües n'analitzen els pros i els contres.

Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i expert en xarxes socials, recorda que passem molt de temps en aquestes plataformes i això fa que "cada cop hi fem més coses". Això també pot incloure aprendre idiomes, "una eterna assignatura pendent" per a molts i que ara les xarxes socials poden facilitar. A més, segons l'expert, són les mateixes plataformes les que "potencien proactivament aquesta mena de continguts per no ser percebudes com un passatemps vacu que ens enganxa, però que no aporta més valor que el mer entreteniment".

Factors que permeten l'èxit dels vídeos d'idiomes a les xarxes socials

Lalueza destaca que els formats audiovisuals "casen molt bé amb l'aprenentatge de llengües", perquè permeten "sentir una pronúncia i veure literalment com s'articula cada mot". A més, les imatges també poden ajudar a definir conceptes, i la narrativa "permet reproduir diàlegs i situacions quotidianes" amb suport textual, si cal. La interacció entre el creador de la publicació i els seguidors també facilita que els continguts es puguin ajustar a l'interès dels usuaris. El format de píndola, a més, ens allunya de la idea que aprendre una llengua és una tasca "titànica". A través de les xarxes, la sensació és que fer-ho resulta més digerible.

En opinió de Lalueza, "tot el que propicia l'aprenentatge i l'assoliment de competències socialment i professionalment rellevants és positiu". Que les xarxes socials ofereixin aquesta mena de contingut pot fer que l'experiència resulti "entretinguda i gratificant", de manera que "incrementa la motivació". Amb tot, l'expert adverteix del risc de quedar-se amb la idea que "tot es pot arribar a aprendre sense esforç". "Aprendre no hauria de ser mai una tortura, però tampoc podem pensar que sempre ha de ser fàcil i divertit, perquè hi ha coneixements, habilitats i actituds que no adquirirem mai si no hi posem de la nostra part", avisa Lalueza.

Advertències que cal tenir en compte sobre els vídeos d'idiomes a les xarxes socials

Per la seva banda, Joseph Hopkins, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats i director del programa de Llengües, adverteix que, moltes vegades, darrere aquests perfils dedicats a idiomes a les xarxes socials hi ha un interès comercial. "Normalment, molts d'aquests comptes són esquers d'acadèmies o escoles en línia perquè els seguidors s'apuntin als seus cursos", afirma. Hopkins comprèn l'èxit d'aquestes píndoles perquè se centren en conceptes gramaticals, expressions o vocabulari per atreure els usuaris, que van adquirint algun coneixement mentre van en transport públic, per exemple. 

El professor opina que està bé seguir aquest tipus de perfils, però fa una advertència. "No tot és gramàtica, vocabulari o expressions: el que necessites és tenir l'oportunitat de posar en pràctica aquest coneixement", afirma. Per a Hopkins, aquest tipus de contingut és un recurs per entretenir-se en situacions quotidianes, però subratlla que és una adquisició de coneixement "que no té estructura, és una mica arbitrari i conté informació més o menys útil". A més, Hopkins també destaca que alguns continguts potser "no passen cap control de qualitat, com podria ser el d'una editorial de llibres d'idiomes com les de Cambridge o Oxford", en el cas de l'anglès. El professor emmarca la tendència com una nova manera de fer publicitat "una mica encoberta".

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits