7/9/23 · Salut

«Un dels beneficis immediats de la IA és l'ajuda per disminuir la càrrega de treball repetitiva dels professionals de la salut»

Antoni Sisó participa en una jornada sobre l'impacte de les intel·ligències artificials generatives en la promoció de la salut, organitzada per l'eHealth Center de la UOC.

Antoni Sisó participa en una jornada sobre l'impacte de les intel·ligències artificials generatives en la promoció de la salut, organitzada per l'eHealth Center de la UOC.

Antoni Sisó , metge de família en exercici i president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC)

 

Antoni Sisó, metge de família en exercici i president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), serà un dels participants del X Congrés Internacional de Salut Digital, que impulsen l'Associació de Salut Digital (ASD) i la Fundació Signo de l'11 al 15 de setembre. La UOC, a través de l'eHealth Center, allotjarà el dia 12 una de les jornades. Antoni Sisó serà ponent d'una de les taules rodones que acollirà la UOC, que se centrarà en l'impacte de les intel·ligències artificials generatives en la promoció de la salut. En aquesta entrevista, Sisó analitza alguns dels efectes que la intel·ligència artificial (IA) té i continuarà tenint sobre l'atenció primària.

 

Antoni Sisó, metge de família en exercici i president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), serà un dels participants del X Congrés Internacional de Salut Digital, que impulsen l'Associació de Salut Digital (ASD) i la Fundació Signo de l'11 al 15 de setembre. La UOC, a través de l'eHealth Center, allotjarà el dia 12 una de les jornades. Antoni Sisó serà ponent d'una de les taules rodones que acollirà la UOC, que se centrarà en l'impacte de les intel·ligències artificials generatives en la promoció de la salut. En aquesta entrevista, Sisó analitza alguns dels efectes que la intel·ligència artificial (IA) té i continuarà tenint sobre l'atenció primària.

El debat entorn de la intel·ligència artificial ha augmentat els darrers temps. Quin impacte té la IA en l'àmbit mèdic i específicament en el de la promoció de la salut? Impera una visió dominada per les preocupacions o, contràriament, una visió dominada pels beneficis?

A parts iguals. L'impacte de la IA en la promoció de la salut és significatiu, i ho serà encara més. Hi ha qui solament hi veu beneficis: detecció precoç i millora diagnòstica, tractaments personalitzats, suport en la presa de decisions i monitoratge de pacients. Per contra, hi ha qui només se centra en les preocupacions: privacitat i seguretat de les dades, errors diagnòstics i falta de fiabilitat, dependència tecnològica o desigualtats en l'accés a la tecnologia, especialment en la població més vulnerable. El repte serà trobar l'equilibri. Però el trobarem. Els europeus no ens caracteritzem pel fet de crear, malauradament; això ho fan els Estats Units. Tampoc ens caracteritzem pel fet de produir o desenvolupar; això ho fan els xinesos i els indis. Però sí que som molt bons en legislació, en bones pràctiques i en reflexió ètica. Aconseguirem l'equilibri.

Quines aplicacions de la IA s'han començat a implementar en el terreny de l'atenció primària, tot i que potser l'usuari no n'és conscient?

Diverses. Aquestes aplicacions inclouen els aspectes següents:

Assistència en diagnòstic. S'han desenvolupat sistemes d'IA que poden ajudar en el diagnòstic de malalties i trastorns comuns, com ara diagnòstic de malalties de la pell (dermatoscòpia), malalties oculars i símptomes específics. Aquests sistemes poden analitzar fotografies i proporcionar suggeriments als metges per ajudar en el procés de diagnòstic, com passa amb els escàners o les ecografies.

Plataformes de triatge virtual. S'han creat assistents virtuals que poden fer preguntes als pacients sobre els símptomes, i que poden proporcionar una guia inicial sobre quina atenció mèdica podria ser més apropiada per a la seva situació. Això pot ajudar a reduir la càrrega dels serveis d'urgència i proporcionar una atenció més eficaç als pacients.

Gestió de malalties cròniques. S'han desenvolupat aplicacions i sistemes d'IA que poden fer un seguiment remot dels pacients amb malalties cròniques, com ara diabetis o malalties cardiovasculars. Aquests sistemes poden monitorar dades vitals i alertar els metges si es detecten canvis que requereixin atenció mèdica immediata.

Recomanacions de tractament. S'han creat sistemes d'IA que poden analitzar el perfil d'un pacient i les seves dades clíniques per proporcionar recomanacions de tractament personalitzades. Això pot ajudar els metges a prendre decisions terapèutiques més fonamentades.

Seguiment de la salut. S'han desenvolupat dispositius portàtils connectats a la IA que poden fer un seguiment de les dades de salut del pacient, com ara la freqüència cardíaca, la pressió arterial i l'activitat física. Aquesta informació pot ser compartida amb els metges per a una supervisió més estreta de la salut del pacient. 

En aquest sentit, tindran especial importància i utilitat els dispositius que permetin un control remot de la població més fràgil, és a dir, els usuaris de residències geriàtriques o els pacients atesos en els programes d'atenció domiciliària (ATDOM).

El doctor ChatGPT ja és una realitat? O encara està lluny d'implementar-se? En tot cas, quins riscos comporta el fet d'implementar-lo? Si la relació entre metge i pacient implica un component més humà i el fet de conèixer la persona, com ens podrem familiaritzar amb un metge generat per IA?

Els avenços en la intel·ligència artificial mèdica han estat impressionants, i hi ha projectes i recerques en curs per desenvolupar sistemes de salut basats en IA que podrien ajudar els professionals mèdics en futures aplicacions clíniques. Amb tot, des del meu punt de vista, encara hi ha una sèrie de consideracions importants que cal tenir en compte:

Precisió i seguretat. La precisió de la IA és crucial en el camp de la salut. Els sistemes d'IA han de ser molt fiables i han d'estar validats mitjançant estudis clínics extensos abans d'implementar-los en situacions mèdiques reals. Els possibles errors en el diagnòstic o el tractament podrien tenir conseqüències greus per als pacients.

Ètica i privacitat. L'ús d'IA en el camp mèdic planteja qüestions ètiques sobre qui és el responsable en cas d'error, a més de la protecció de la privacitat dels pacients i el fet de garantir que tenim el seu consentiment per fer servir les seves dades mèdiques.

Comunicació amb els pacients. Els sistemes d'IA no tenen empatia ni comprensió emocional, cosa que és una part important de la relació entre metge i pacient. Quan es tracti amb un sistema d'IA, s'haurà d'establir un equilibri per garantir que els pacients reben informació clara i comprensible, i que s'atenen les seves necessitats emocionals.

Capacitació i supervisió del personal mèdic. La introducció d'IA en la pràctica mèdica pot exigir una formació adequada del personal mèdic per utilitzar aquestes eines de manera segura i eficaç.

En general, si en el futur hi hagués un component mèdic generat per IA implicat en la interacció amb els pacients, seria essencial abordar aquestes qüestions per garantir una atenció mèdica segura i de qualitat. Tanmateix, és important destacar que, fins i tot amb els avenços de la tecnologia i la IA, és improbable que es reemplaci completament la relació humana entre metge i pacient, ja que aquesta relació té una dimensió humana, emocional i personal que és difícil de reproduir amb intel·ligència artificial. Potser el futur ens portarà a integrar tecnologia mèdica amb la interacció humana per obtenir els millors resultats per als pacients. 

Com observa el col·lectiu mèdic la incorporació de la IA en aquest camp?

En molts casos, s'observa de manera allunyada, i per a aquells que en són coneixedors pot ser una opinió contraposada. Hi ha qui ho valora com un espai d'oportunitats i optimisme per millorar la qualitat de l'atenció mèdica i augmentar l'eficiència en el diagnòstic i el tractament: la capacitat d'analitzar grans quantitats de dades clíniques pot ajudar a obtenir informació valuosa. Però hi ha qui mostra preocupació per la precisió i la fiabilitat. Preocupa el fet que la tecnologia pugui cometre errors i afectar negativament els pacients si no se supervisen les decisions. En altres casos, hi ha qui valora negativament l'impacte en la relació entre metge i pacient, en el sentit que una incorporació excessiva de la IA podria perjudicar aquesta relació i desplaçar la importància de l'aspecte humà en la pràctica mèdica. Cal fer una menció especial a la privacitat i la seguretat de les dades dels pacients en relació amb l'ús de la IA en la salut: els metges ens volem assegurar que les dades dels pacients estan protegides i s'utilitzen de manera ètica.

Un excés de regulació de la IA pot limitar que es continuïn desenvolupant iniciatives que podrien ser positives en terrenys com el de la salut?

Des del meu punt de vista, sí. La regulació excessiva pot generar barreres burocràtiques i requisits costosos que dificultin o retardin la recerca i la innovació en aquest àmbit. Per tant, l'objectiu serà trobar un equilibri adequat. Això caldrà fer-ho amb totes les veus i sensibilitats representades: ciutadania, decisors polítics i organitzacions científiques i professionals.

La recerca per descobrir de quina manera la IA pot contribuir a millorar la vida dels pacients i la feina dels professionals de la medicina és important. Actualment, aquesta recerca s'assumeix adequadament o caldria un impuls en aquest àmbit?

Fins ara, la recerca en IA s'ha centrat en la millora de processos diagnòstics, en la medicina personalitzada i en l'optimització de processos assistencials. L'entrenament d'algorismes d'IA s'ha fet gràcies a la disponibilitat de dades mèdiques de grans bases de dades amb accés a historials clínics electrònics, imatges mèdiques, senyals biomètriques, etc. Seria una bona idea fer convocatòries públiques de recerca i innovació específiques enfocades a la millora de la precisió, la interpretació de resultats, la protecció de la privacitat dels pacients i la incorporació de la IA en la pràctica clínica de manera segura i ètica.

La IA és un recurs que ens permetrà redistribuir, d'alguna manera, els pressupostos públics en salut? És a dir, permetrà estalviar en algun aspecte i reforçar els recursos d'altres àmbits?

Sens dubte. Un dels beneficis que visualitzo de manera immediata és l'ajuda per disminuir la càrrega de treball repetitiva dels professionals de la salut, fet que els permetrà centrar-se en tasques més complexes i de més valor afegit. També serà beneficiós en altres aspectes administratius, com ara la programació de visites o la gestió dels fluxos de pacients. Amb tot, penso que la IA no pot reemplaçar completament l'atenció mèdica tradicional: la combinació de la tecnologia amb la interacció humana és essencial per proporcionar una atenció completa i compassiva als pacients.

Com a president de la CAMFiC, de quina manera observa la IA aquesta organització? Quines necessitats de coneixements nous tenen els professionals de la salut davant de la IA? La IA és un repte?

La IA ens interpel·la, perquè el metge de família ha d'estar a prop de tot el que ocupa i preocupa la societat. I ho ha de fer per entendre millor la persona que atén, en un entorn social de canvis cada cop més accelerats. La CAMFiC ho viu com una oportunitat entorn de la qual ens hem organitzat: hem fomentat la creació d'un grup de treball específic de professionals altament interessats i motivats per avançar en el camp de la IA. La CAMFiC és la societat científica més gran de Catalunya, amb prop de 4.900 socis i 53 grups de treball. Molts grups de treball aborden la IA de manera transversal. A més, addicionalment, hem impulsat la creació d'un grup de treball en salut digital, que té la missió de millorar les fonts de coneixement generant continguts, material d'ajuda per als professionals sanitaris, i guies de consulta ràpida que vagin molt més enllà de la IA.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Salut