Més enllà de l'interès econòmic: els emprenedors de l'economia de plataformes busquen millorar la societat

Les empreses basades en plataformes digitals sorgeixen en gran manera de l'economia col·laborativa, caracteritzada per l'intercanvi entre iguals de recursos infrautilitzats, mitjançant una plataforma digital, i que brinda accés en lloc de propietat. Aquesta economia s'ha anat enfortint en sintonia amb la digitalització creixent de la societat. No obstant això, la vinculació amb aquests orígens marcats per la solidaritat sembla que s'ha difuminat en l'anomenat capitalisme de plataformes que exemplifiquen empreses com Uber o Airbnb. Un nou estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat les motivacions i els objectius que hi ha al darrere dels processos d'emprenedoria d'aquesta classe d'iniciatives a Espanya, posant al descobert també el perfil de l'emprenedor social digital.

"Els resultats mostren que les motivacions de les persones que promouen aquestes iniciatives van més enllà de l'afany de beneficis purament econòmics i inclouen altres aspectes relacionats amb l'estil de vida i el benestar de la persona emprenedora, així com la cerca del benestar comú", explica Soledad Morales, professora dels Estudis d'Economia i Empresa, directora del màster universitari de Turisme Sostenible i TIC, i primera autora de l'article.

Segons els investigadors, aquests resultats contribueixen a reconciliar l'economia de plataformes amb els seus orígens, arrelats en preocupacions solidàries i socials, i a emmarcar el benestar en un paradigma més ampli que inclou factors psicològics i socials, per sobre de les consideracions i els interessos econòmics dels paradigmes anteriors.

A més, definir aquestes motivacions també té implicacions en el desenvolupament d'aquestes, ja que "en pot condicionar posteriorment la governança i gestió, així com les regles de participació dels actors involucrats", aclareixen els autors en l'article.

De l'enfocament centrat en l'usuari al centrat en els emprenedors

El principal aspecte innovador d'aquest estudi és l'anàlisi del comportament dels actors que posen en marxa iniciatives de plataforma, superant l'enfocament tradicional orientat als usuaris i proveïdors. "Ens centrem més en el moment de creació de la plataforma que en el moment en què els usuaris hi participen i la utilitzen per compartir, encara que aquests últims són, evidentment, la fi última d'aquestes iniciatives", apunten els investigadors en l'article.

En el treball també incideixen en el fet que per entendre amb més claredat els processos de creació d'aquestes iniciatives cal tenir en compte factors psicosocials i motivacionals, per sobre de factors merament econòmics, empresarials o tecnològics i, alhora, demostren "la importància de passar dels motors econòmics individuals i col·lectius més bàsics als que estan relacionats amb la millora del benestar col·lectiu".

Encoratjar una economia més sostenible

Aquests resultats obren la porta a la millora del disseny de futures polítiques d'emprenedoria. Per a la investigadora de la UOC, les motivacions relacionades amb el benestar individual i comunitari dels emprenedors són un tema que els governs haurien de considerar i impulsar en les seves polítiques de digitalització i emprenedoria, ja que podria ajudar a promoure un desenvolupament més sostenible i inclusiu de l'economia de plataformes. "En brindar suport a iniciatives o emprenedors amb aquestes actituds prosocials, els formuladors de polítiques podrien encoratjar l'economia de plataformes embrionària a convertir-se en promotora d'una economia més sostenible", subratlla.

D'altra banda, l'estudi també situa el component digital i tecnològic com un element central de l'economia de plataformes, ja que es demostra que "facilita i abarateix el procés innovador". En aquest sentit, Soledad Morales, també investigadora del grup NOUTUR de la UOC,  incideix en el fet que les polítiques que faciliten aquesta dimensió en l'esperit empresarial podrien tenir "una influència positiva i fomentar el desenvolupament d'iniciatives".

Una base de dades única

L'estudi s'ha basat en qüestionaris i entrevistes a fundadors i gerents de 127 iniciatives. No obstant això, durant la recerca, els investigadors han recopilat i caracteritzat un total de 1.207 organitzacions, que incloïen tant empreses emergents com cooperatives de plataforma de tot Espanya.

Quant al perfil sectorial, el 44,1 % de les iniciatives eren "serveis professionals a la carta", com la cooperativa Cleta, dedicada a la missatgeria, o Mujeres Palante, integrada per dones migrades, i el 16,8 % estaven relacionades amb el turisme, com Fent País. "La informació generada a partir d'aquest estudi proporciona un coneixement més ampli i una explicació més detallada de l'heterogeneïtat de l'economia de plataformes actual a Espanya. A més, facilita una base per dissenyar estratègies de desenvolupament de noves iniciatives similars i, per tant, per impulsar els processos de digitalització de l'economia espanyola", precisen els investigadors.

En aquest sentit, l'objectiu és que la base de dades aviat sigui d'accés en obert. "Volem compartir-la perquè altres persones puguin explorar aspectes que, de moment, nosaltres no hem analitzat", indica Soledad Morales.

Comparar cooperatives de plataforma i empreses emergents

En la recerca també s'han identificat diferències entre les propostes de les cooperatives de plataforma i les empreses emergents. Per aquest motiu, l'equip de la UOC està ultimant un nou estudi qualitatiu per poder comparar el valor que la sostenibilitat té en la governança en aquestes dues tipologies d'organitzacions. "També volem aprofundir en com la pandèmia de la COVID-19 ha impactat en la visió i els valors de sostenibilitat d'aquestes organitzacions i en com s'aborden les polítiques d'igualtat de gènere, atès que considerem aquest aspecte com un element fonamental dels valors de la sostenibilitat", conclou la investigadora.

Aquesta publicació és un dels resultats del projecte d'R+D EPTUR "Procesos adaptativos e impactos de la economía de plataforma turística en España en un contexto de cambio continuo. Un análisis desde la comparativa territorial", finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, la investigadora principal del qual és Soledad Morales, juntament amb Lluís Garay, també investigador de la UOC.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 8, Treball decent i creixement econòmic; 9, Indústria, innovació i infraestructura, i 12, Producció i consum responsables.

Article de referència

Morales-Pérez, S.; Garay-Tamajón, L. A.; Corrons-Giménez, A.; Pacheco-Bernal, C. The antecedents of entrepreneurial behaviour in the creation of platform economy initiatives: An analysis based on the decomposed theory of planned behaviour. Heliyon. 2022 Oct 14;8(10):e11078. doi: 10.1016/j.heliyon.2022.e11078. PMID: 36299520; PMCID: PMC9589190.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.