La UOC participa en les Jornades d'Innovació Docent, organitzades pel Ministeri d'Universitats

El Ministeri d'Universitats, en col·laboració amb un equip d'experts i expertes, celebra aquest dijous i divendres, 8 i 9 de juny, les primeres Jornades d'Innovació Docent, per avançar en la qualitat de l'educació superior universitària i adaptar-se a les noves demandes socials. Concretament, l'objectiu és repensar la missió de la universitat i generar debat sobre "com es pot promoure un aprenentatge més actiu i significatiu, com es pot avaluar aquest aprenentatge amb vocació formativa i amb ajuda de les tecnologies, i com se'l pot connectar més amb l'entorn social, amb l'àmbit empresarial, amb els moviments socials i amb el que es coneix com a nova ruralitat", explica Lourdes Guàrdia, directora en funcions i sotsdirectora de docència dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i una de les organitzadores de la trobada.

Durant les jornades, els experts se centraran en la relació de la universitat amb les institucions i les empreses, una relació que permet "l'adaptació de les institucions acadèmiques a les necessitats reals del nostre entorn", explica Guàrdia, també investigadora del grup Edul@ab, un dels vint equips que fan recerca sobre educació i tecnologia i elearning (en cursiva) a la UOC. En aquest sentit, Àngels Fitó, rectora de la UOC i també participant en les jornades, considera que la universitat ha d'estar alineada amb el mercat laboral. “El nostre paper no pot limitar-se a generar i transmetre coneixement, també hem de procurar que aquest coneixement permeti la inserció laboral dels estudiants. Com? Facilitant-los les eines necessàries perquè decideixin i gestionin la seva pròpia carrera professional, garantint una formació que els acompanyi en el seu propòsit de progrés professional i establint-ne l'escenari adequat perquè puguin fer-ho en qualsevol moment de la seva vida”, afegeix.

L'avaluació, a debat

Durant les jornades es tractarà una de les assignatures pendents en l'àmbit de l'educació superior a Espanya: l'avaluació de l'aprenentatge. "Volem sortir del concepte tradicional de l'avaluació, el dels exàmens que acaben amb una nota. Busquem una mirada més oberta i amb un enfocament més formatiu", indica Lourdes Guàrdia. Això encara és més necessari, si és possible, després de la irrupció de la intel·ligència artificial, "que ens obliga encara més a repensar com ha de ser el disseny del programa, quin és el valor que ha d'aportar la universitat, i quin paper tenen tots aquests processos d'avaluació de l'aprenentatge", afegeix. En la seva opinió, la tecnologia pot ajudar tant l'estudiantat com el professorat en la millora dels processos d'avaluació perquè siguin processos de reflexió que contribueixin més a la formació i puguin facilitar el desenvolupament de les competències que configuren la titulació.

En aquest àmbit, també s'abordarà el concepte de microcredencial, les certificacions que validen els resultats de l'aprenentatge obtinguts en experiències formatives de curta durada, com un curs o una capacitació breu. "L'objectiu és que aquesta avaluació sigui transparent i progressiva, de manera que l'ocupador i la societat en general que rep aquests graduats puguin visibilitzar molt més bé la bona preparació dels universitaris", explica Lourdes Guàrdia.

Sobre les microcredencials, Marcelo Maina, director del màster universitari d'Educació i TIC (E-learning) de la UOC, presentarà l'experiència del projecte EPICA, que va rebre un reconeixement europeu com a projecte innovador. "El repte és establir un estàndard que permeti guiar una valoració més adequada d'aquestes experiències. Aquesta és la raó del projecte, en què partim de la hipòtesi que l'estudiant desenvolupa competències d'ocupabilitat en molts programes. El problema és que no hi ha una metodologia clara que ho visibilitzi i permeti a l'estudiant ser conscient del seu desenvolupament", explica el professor de la UOC.

"Per això, vam crear una metodologia d'avaluació de les competències d'ocupabilitat per a la microcredencialització al llarg del programa", assenyala. Maina afegeix que, d'aquesta manera, es permet a l'estudiant treballar juntament amb el professor i recollir indicadors de situacions en què desenvolupa aquestes competències d'ocupabilitat, de pensament crític, de treball en equip, de creativitat… Aquesta mena de competències s'anomenen habilitats genèriques. "A més, part d'aquestes avaluacions que presenten poden venir d'experiències d'aprenentatges extracurriculars o professionals. Es tracta de visibilitzar el perfil competencial, les capacitats de l'estudiant; per això, fem servir una metodologia de portafolis electrònic d'avaluació", explica Maina.

“La nova LOSU ja contempla les microcredencials, s'ha començat a establir el terreny de joc per a la normalització d'aquestes acreditacions universitàries i les exigències de qualitat que requereixen”, afegeix Àngels Fitó. “En la UOC concebem els portafolios de manera integral, contemplant les necessitats formatives en un determinat àmbit i afavorint que el conjunt de continguts configurin titulacions de diferent durada i abast competencial. De fet, el nostre mapa de titulacions és un conjunt de microcredencials que conformen màsters, graus i cursos més curts que permeten actualitzar, complementar o especialitzar. El nostre objectiu és que tota la nostra microformació sigui traçable i recognoscible en aquest mapa d'itineraris. La filosofia darrere de la formació al llarg de la vida és que l'aprenentatge sigui un flux continu, no un fet o diversos fets aïllats”, conclou la rectora de la UOC.

Metodologies actives i universitat estesa

D'altra banda, en les jornades es debatrà sobre metodologies actives per promoure un aprenentatge més participatiu i significatiu. "Es tracta de metodologies que no són reproductives, sinó que fan referència a problemes complexos, resolució de casos reals, simulacions… En aquestes metodologies, l'estudiant pot tenir un rol molt més participatiu del que acostuma a tenir a vegades en l'àmbit de l'educació superior", indica Lourdes Guàrdia. En aquest eix es mostraran casos de com la tecnologia també pot contribuir al disseny d'entorns més reals i experimentals, "i pot ajudar a simular aquest context perquè l'estudiant es pugui aproximar més a la realitat i li resulti significatiu, fet que li permet potenciar l'aprenentatge".

Finalment, s'abordarà el concepte d'universitat estesa, per aprofundir en la manera com la universitat es pot connectar més, tant des del punt de vista del professorat com des del punt de vista de l'estudiantat, amb els moviments socials per contribuir a una transformació social real. "El que pretenem és formar l'estudiantat de manera més crítica perquè puguin ser ciutadans capaços de distingir quins elements afegeixen valor, quins poden ser negatius i com tot això connecta amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)", explica la professora de la UOC. En aquest eix hi haurà la universitat rural, que fa arribar la formació a llocs més aïllats. No obstant això, "no solament s'analitzarà com la universitat ajuda els estudiants, sinó també com pot contribuir a buscar solucions per evitar la despoblació i donar valor a les professions que s'exerceixen en aquestes zones", afegeix Guàrdia.

Les jornades, que tindran una assistència presencial limitada, se celebraran a la seu del Ministeri d'Universitats i també es retransmetran en continu. A més, els resultats del debat quedaran recollits en un document en línia amb recomanacions i reflexions que s'adreçaran a les universitats.