20/11/23 · Justícia

Criminologia verda: darrere la pista dels delictes ambientals

Amb més de trenta anys d'estudi, aquesta ciència ha guanyat adeptes a causa d'una consciència ambiental més gran de la societat

La UOC i el Col·legi de Criminologia de Catalunya organitzen una trobada amb experts d'àmbit nacional i internacional
no disponible

La XII Jornada de Criminologia organitzada per la UOC i el Col·legi de Criminologia de Catalunya parlarà sobre la Criminologia verda (Foto: Adobe Stock)

La llista de delictes existents és àmplia i coneguda: delictes contra la persona, contra el patrimoni, contra la llibertat, contra l'honor o econòmics, entre d'altres. Però també hi ha els que concerneixen els ecosistemes i les espècies no humanes com a entitats vives amb drets i interessos. Aquests són els delictes contra el medi ambient, i aquest és l'àmbit de recerca de la criminologia verda. "El seu objectiu és l'estudi dels danys i els delictes contra el medi ambient en un sentit ampli, inclòs l'estudi de la llei i la política ambiental, dels delictes corporatius contra el medi ambient i de la justícia ambiental des d'una perspectiva criminològica", explica Antonia Linde, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i organitzadora de la XII Jornada de Criminologia, que precisament parlarà sobre criminologia verda. Així, aquesta branca de la criminologia, nascuda fa més de tres dècades, mostra interès per "explorar i explicar les formes en què els humans danyem l'ecosistema, examinant les causes dels delictes, el seu impacte i els danys ecològics", afegeix. La recerca verda explora el crim, la victimització i la justícia des de diverses posicions teòriques que reconeixen aquestes víctimes.

Entre els crims contra el medi ambient s'inclouen els delictes de comerç il·legal de fauna i flora silvestres, la tala i la pesca il·legals, la caça furtiva, el tràfic d'espècies protegides o la destrucció d'hàbitats naturals, entre d'altres. Segons la Interpol 2023, només el mercat negre de productes il·legals derivats de la fauna i la flora silvestres està valorat en 20.000 milions de dòlars l'any. La caça furtiva i el comerç il·legal contra la vida silvestre s'han convertit en un dels principals àmbits d'activitat dels grups de delinqüència organitzada i estan cada vegada més vinculats a la violència armada, la corrupció i altres formes de delinqüència organitzada. En aquesta línia, Linde afirma que "l'augment dels índexs de tràfic d'espècies i la continuïtat en la pràctica de la caça furtiva exigeixen mesures concretes de protecció i han cridat l'atenció dels criminòlegs verds en els últims anys".

"En altres àmbits com l'agricultura, la criminologia verda es qüestiona la manera en què els aliments són conreats, manufacturats, processats, comercialitzats i venuts, i es fa ressò dels delictes que comporten, com el frau en aliments, la intoxicació alimentària, el comerç il·legal, l'explotació laboral, certs delictes financers i la destrucció de sistemes ecològics i espais de cultiu", explica Linde. O, per exemple, el tractament de residus o les qüestions vinculades al maltractament animal.

Encara que els seus orígens no són nous, sorprèn que una branca de la criminologia explori i expliqui les formes en què els humans danyem l'ecosistema. "La criminologia verda va començar a interessar a la comunitat científica fa gairebé trenta anys; va sorgir de la necessitat d'estudiar empíricament les activitats il·legals que proliferen en relació amb el medi ambient àmpliament concebut i la reacció social davant d'aquestes. Els primers estudis es van centrar en la qüestió dels pobles indígenes, l'afectació de les espècies i la injustícia ambiental. Més tard, va adquirir un caràcter global i va esdevenir objecte d'interès per part de nombrosos investigadors de tot el món, des de molt diverses perspectives i problemàtiques", detalla Linde.

Avui dia, amb una societat cada vegada més preocupada pel medi ambient i el canvi climàtic, aquesta branca de la criminologia sembla tenir una sòlida trajectòria. "Sens dubte, aquesta creixent consciència ambiental es trasllueix en un increment també de l'interès dels criminòlegs per estudiar els fenòmens relacionats amb l'impacte de l'acció humana sobre el medi ambient, la qual cosa ha donat lloc a un cos important de recerques i publicacions científiques en l'última dècada", explica.

En els últims anys, la criminologia verda ha incrementat la seva activitat de recerca i ha ampliat els seus objectius d'estudi. "La cerca de noves formes de prevenció en matèria de dany ambiental ha provocat que els criminòlegs estenguin les bases relatives a l'estudi del delinqüent i al tractament de les víctimes en el territori ambiental", afegeix Linde.

Una jornada de criminologia molt "verda"

Enguany, la XII Jornada de Criminologia, organitzada pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i el Col·legi de Criminologia de Catalunya, tractarà, precisament, sobre la criminologia verda. La jornada serà una trobada entre investigadors, professionals i col·lectius interessats en la matèria, i tindrà lloc el 23 de novembre de manera virtual. La ponència principal serà a càrrec de Tanya Wyatt, professora de la Universitat de Northumbria, a Anglaterra, que realitzarà una anàlisi global dels delictes que afecten el medi ambient.

A partir de les 11.30 h se succeiran diferents taules rodones, amb experts en la matèria. D'una banda, s'abordarà "El dany ambiental 'legalitzat' per activitats de la mateixa Administració: impacte de la dessalinització sobre ecosistemes marins al Mediterrani", a càrrec d'Esteban Morelle Hungría, professor de Criminologia i Dret Penal de la Universitat Jaume I. Seguirà l'estudi d'un cas d'abocament il·legal de residus sòlids, a càrrec de Lorea Arenas García, professora de Criminologia de la Universitat d'Extremadura.

La professora i investigadora de l'Institut de Criminologia de la Universitat de Màlaga, Fátima Pérez Jiménez, abordarà "Les sancions en matèria mediambiental: entre el compliment normatiu i la generació de (més) dany social". Seguidament, la taula tractarà la qüestió de l'anguila europea i els mecanismes de control davant el tràfic i el comerç d'aquesta espècie, i, finalment, Núria Querol Viñas, professora i investigadora del Grup de Perfilació i Anàlisi de la Conducta Criminal de la Universitat de Barcelona parlarà sobre "Violència contra els animals, crim organitzat i activitats terroristes: una mirada des de la green criminology".

Si vols seguir virtualment la jornada, t'hi pots inscriure aquí.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Justícia