Com hem d'actuar si sospitem que un mioma dificulta la fertilitat?

Els miomes són els tumors més freqüents de l'espècie humana. Es tracta d'una mena de boletes, fetes de múscul, que creixen a partir de l'úter, un òrgan que fonamentalment és teixit muscular. Més de la meitat de les dones tindran miomes en algun moment de la seva vida. Moltes no ho sabran mai, perquè només un 20 % provoquen símptomes. Tampoc caldrà intervenir-hi, perquè en la immensa majoria de casos són tumoracions benignes. Això sí: alguns miomes poden afectar la capacitat de les dones de gestar. Quins tipus de miomes hi ha? Quan provoquen símptomes? I com actuar, si se sospita que poden interferir en la fertilitat? El professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Cristian de Guirior, metge especialista del Servei de Ginecologia de l'Hospital Clínic, posa llum a aquestes qüestions amb motiu del Dia Mundial de la Fertilitat, que se celebra aquest dimarts, 4 de juny.

Causes poc conegudes i tres tipus de símptomes

Tal com explica l'expert de la UOC, els miomes es classifiquen en tres tipus. En primer lloc, els que creixen des de l'úter cap a fora. Aquests, si es fan grans, poden comprimir òrgans propers, com ara la bufeta o el recte, però no causen sagnats abundants ni problemes de gestació. En canvi, els que creixen des de l'úter cap a la seva cavitat sí que poden afavorir regles abundants o interferir en la implantació de l'embrió. Finalment, els miomes que creixen dins del múscul de l'úter no solen provocar símptomes, encara que, si n'hi ha molts, poden causar sagnat; a més, la comunitat mèdica debat actualment si podrien interferir en la capacitat de l'úter de contreure's i, com a conseqüència, afectar la fertilitat.

"Els símptomes que pot produir un mioma depenen de la localització on es trobi i també de la mida i de la quantitat que n'hi hagi. Un mioma molt petit, però col·locat a la part més interna de l'úter, pot provocar problemes de sagnat o interferir en la fertilitat. En canvi, tres miomes més grans, situats en una altra part, poden no generar cap problema", subratlla el ginecòleg.

De fet, hi ha moltes coses que encara no se saben sobre els miomes, com ara quines en són les causes. "Sabem que les pacients de raça negra tenen una prevalença molt més alta de miomes, que hi influeix la genètica i que cal que hi hagi activitat hormonal perquè apareguin. Però no sabem per què unes pacients tenen miomes i d'altres no. Es fa difícil pensar que, si hagués estat un problema dels homes, avui ens trobaríem així. Anem molt tard, però ara sí que es destinen recursos a investigar-los", detalla De Guirior. 

Totes les dones podem tenir miomes sense saber-ho. Ens n'adonarem si un d'aquests tres símptomes ho revela: compressió d'altres òrgans, sagnats abundants o dificultats per gestar. 

Buscar miomes en cas d'infertilitat

Així, doncs, quan costa d'aconseguir un embaràs, pot ser adequat investigar la presència de miomes o plantejar d'extirpar-los. Com cal actuar en aquesta situació? "Quan una parella busca embaràs i no ho aconsegueix després d'un any de cerca activa, posem en marxa un estudi de fertilitat tenint en compte que, en un de cada tres casos, tot estarà bé i no sabrem per què no es produeix la gestació", explica De Guirior.

El 50 % de les causes d'infertilitat estan relacionades amb l'home. Per tant, l'estudi de fertilitat inclou un seminograma, una anàlisi de sang als dos membres de la parella per descartar infeccions i anomalies genètiques, i també una ecografia a la dona. Aquesta última prova és la que permetrà veure si hi ha miomes i com són.

Si efectivament hi ha miomes, es pot intervenir la pacient quan sembla que poden jugar un paper en la infertilitat. "Cal discutir-ho amb ella", remarca el ginecòleg. "De vegades operem i després la parella busca l'embaràs de manera espontània. O bé, si ja hem vist que s'hi afegeixen altres causes d'infertilitat, directament passem a una tècnica de reproducció assistida. D'altres vegades, és al revés: es prova la reproducció assistida i els embrions de bona qualitat no s'implanten. Llavors, podem operar el mioma per veure si n'és la causa", detalla el professor de la UOC.

L'operació per extreure miomes pot ser de tres maneres: per histeroscòpia, és a dir, introduint una càmera dins la vagina i extirpant-los per aquesta mateixa via; per cirurgia abdominal amb laparoscòpia, o sigui, fent uns foradets al ventre i introduint-hi una càmera per veure on s'ha d'extirpar, o per via abdominal amb laparotomia, que implica una incisió més gran.

"D'altra banda, recentment ha sorgit un fàrmac per via oral per reduir el sagnat, però que no fa desaparèixer els miomes" explica De Guirior. Així mateix, hi ha tècniques a cavall entre la cirurgia i el tractament mèdic, com l'embolització, que obstrueix les artèries que alimenten el mioma perquè no creixi més; la radiofreqüència, en què es punxa el mioma i s'hi aplica calor per cremar-lo, o bé la tècnica HIFU, en què, per cremar-lo, s'emet radiació.

L'expert de la UOC remarca que és molt important estar ben assessorada per escollir la millor tècnica per a cada cas.

Embarassada i amb un mioma

En cas d'embaràs, pot passar que, en fer l'ecografia per veure l'embrió, es detectin miomes a l'úter. "Això, en principi, no ens ha de preocupar; només en el cas que es tracti d'un mioma situat just davant del canal del part, cosa molt poc freqüent i que implicaria haver de fer una cesària. En els altres casos, hem d'advertir la pacient que els miomes tendeixen a créixer durant l'embaràs, igual que creix l'úter. Segurament, decreixeran després del part. El creixement ràpid pot provocar episodis de dolor, però no sol implicar cap risc directe per a la gestació", conclou De Guirior.