"L'estudiantat valora la formació per a la igualtat de gènere, però també creu que no la necessita"

L'última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) pel que fa a les percepcions sobre la igualtat entre homes i dones a Espanya revela que el 44,1 % dels homes considera que s'ha arribat tan lluny en la promoció de la igualtat de les dones que s'està discriminant els homes. Tanmateix, gairebé una de cada dues persones enquestades reconeix que ha sentit comentaris sexistes els últims dotze mesos. I les dades revelen que són elles les que continuen dedicant significativament més hores al dia a tenir cura de la llar i dels fills.

Opinions com la reflectida pel CIS estan molt determinades pel coneixement que les persones tenen de conceptes com la perspectiva de gènere. Amb l'objectiu d'educar en aquest àmbit, la igualtat de gènere ha començat a ocupar espai en els plans d'estudis. Però, fins a quin punt els docents disposen de competències adequades per integrar la igualtat de gènere en la formació? I, com valoren els estudiants aquesta formació?

Cristina Miralles Cardona, doctora en Estudis Interdisciplinaris de Gènere per la Universitat d'Alacant, busca resposta a aquestes preguntes en la seva tesi Estudio exploratorio de las percepciones, competencias y actitudes de docentes en formación hacia la igualdad de género. El treball li ha valgut per guanyar el premi Cecilia Castaño 2023 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) —que coordina el grup de recerca Gènere i TIC (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)— en la recerca sobre desigualtats de gènere en ciència i tecnologia.

La teva recerca se centra en la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència per aconseguir la igualtat. Què et va portar a interessar-te per aquest àmbit?

Històricament, les dones han estat tractades de manera diferent en la societat, han estat exposades a estereotips en alguns casos perjudicials i també se'ls han inculcat unes idees i unes expectatives diferents de les dels homes. Com a dona, volia contribuir a canviar aquesta realitat i a l'avenç de l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) número 5 de l'ONU: aconseguir la igualtat de gènere mitjançant la implementació de la perspectiva gender mainstreaming en tots els àmbits i contextos.

Durant divuit anys, vaig estudiar i treballar a l'estat de Minnesota, als Estats Units. Allà es parla molt d'igualtat, equitat i diversitat, principis que les persones nord-americanes porten en el seu ADN i tenen molt presents. Tanmateix, les qüestions de gènere no han calat tant com aquí. Em sembla curiós que la incorporació de la perspectiva de gènere en la formació de docents no hagi estat focus d'atenció com ho està sent aquí a Europa i, en concret, a Espanya.

Quina importància té incorporar la competència de gènere en els estudiants, tant en els més joves com en els que cursen carreres universitàries?

És fonamental per sensibilitzar-los i fer-los prendre consciència de les desigualtats i de les diferents formes de violència existents. Desenvolupar competències socioemocionals i de gènere adequades és clau per al seu empoderament i perquè puguin afrontar i desmantellar les barreres creades pels estereotips, les normes i els rols socials vinculats al gènere.

Preparar la joventut perquè sigui conscient i crítica amb els estereotips i les desigualtats és una obligació. L'educació exigeix donar-los habilitat per crear un món més just i equitatiu. Com afirma Tendu Yogurtcu, membre del Consell de Tecnologia de Forbes, "no podem aconseguir la igualtat de gènere sense abans rebre educació… sense incloure aquest principi en el sistema educatiu i reconèixer les bretxes en la igualtat d'oportunitats educatives per a tots els gèneres o grups existents".

I, com perceben els estudiants la formació per la igualtat de gènere?

Sorprenentment, molt d'estudiantat té una idea equivocada i distorsionada de la igualtat, i això condiciona el seu pensament sobre la importància de la formació. Encara que generalment la valora, creu que no la necessita, perquè té interioritzada la creença que la igualtat entre dones i homes existeix. Té una percepció poc realista de les desigualtats i les seves conseqüències. Aquesta idea, que cal combatre a través de l'educació, reafirma la necessitat de conscienciar abans de treballar en les competències.

Hi ha alguna diferència important en les respostes en relació amb l'edat o el gènere de l'estudiantat?

Les estudiants van ser més exigents i crítiques que els seus companys a l'hora de valorar el compromís del centre amb l'aplicació de la política d'igualtat. També ho van ser en estimar la necessitat d'incloure l'enfocament de gènere en la seva formació. Consideren que aquest enfocament hauria de ser obligatori i transversal i el veuen com una cosa essencial per combatre el sexisme.

L'edat no va ser una variable crítica en la recerca. Sí que ho va ser la titulació dels participants: com més baix el nivell educatiu, més necessària percebien la inclusió del gènere en la seva formació. Alhora, la consciència de les desigualtats de gènere era significativament més baixa en l'alumnat de primària i de secundària que en el d'infantil.

Com percep el professorat la formació per la igualtat de gènere?

El professorat té percepcions una mica contradictòries. D'una banda, reconeix que necessita formació per incorporar la perspectiva de gènere a la docència, però, de l'altra, s'aprecia neutralitat i fins i tot resistència a tot el que soni a perspectiva de gènere. Això no és nou. La literatura especialitzada en gender mainstreaming reconeix contradiccions que convé resoldre per implementar la transversalitat de gènere en les institucions educatives.

El personal docent que va participar en l'estudi era de l'opinió que el professorat no està prou sensibilitzat amb les qüestions de gènere, que el centre no té un pla d'actuació clar i ben articulat amb el Pla d'igualtat institucional i que, a més, se sent poc preparat per incorporar un enfocament de gènere a l'ensenyament. Això suggereix la necessitat d'augmentar el compromís institucional i les competències del professorat.

Has trobat diferències significatives en funció del gènere dels docents o del nivell educatiu en el qual imparteixen les seves classes?

En l'estudi es va treballar amb un nombre reduït de docents; la seva composició era equilibrada pel que fa al gènere; hi havia més docents que impartien classes en màster que en graus; no tots tenien experiència en docència en gènere, i la seva participació va ser voluntària. Convé tenir-ho en compte per no mal interpretar els resultats o arribar a conclusions equivocades.

No es van apreciar grans diferències d'opinió entre ells; més aviat coincidien. Les persones entrevistades creuen que l'estratègia ha tingut molt poc impacte en l'ensenyament, com ho demostra el fet que no hi hagi cap assignatura obligatòria d'educació sobre gènere en els plans d'estudi. També troben a faltar tenir un pla d'actuació en el centre, amb directrius clares, i grups de treball dins dels departaments per compartir coneixement i donar-se suport mútuament.

Alguna conclusió et va sorprendre especialment o no va coincidir amb el que esperaves?

El que més em va sorprendre va ser comprovar que tant estudiantat com professorat coincidien en els condicionants mínims i necessaris per avançar en aquest camp: la formació en gènere, la necessitat de coordinar-la dins de la universitat, la creació de processos reflexius i col·laboratius per fer front a la indiferència i a les resistències, i la disposició de directrius per implementar els plans d'actuació a tots els nivells.

Actualment, estem molt perduts per la falta de models que marquin el camí que cal seguir. Els plans d'igualtat institucionals s'han de concretar en cadascun dels centres i facultats a través de plans d'actuació propis, i s'han d'establir directrius perquè la formació no quedi a mercè de la voluntarietat del professorat o de l'interès de l'alumnat.

Després de fer l'estudi, consideres que la formació de competència de gènere és l'adequada?

Aquesta és una pregunta difícil de contestar. La formació actual de grau o màster consisteix en el seguiment d'algun curs o assignatura, generalment optativa, inclosa en els plans d'estudi. Encara que més val això que res, és insuficient. A parer meu, caldria diversificar l'oferta, potser optant per combinar un component mínim obligatori amb altres opcions de caràcter optatiu.

Més que adequada, crec que formalment no existeix, llevat d'excepcions, que n'hi deu haver. Malgrat que en la tesi doctoral es va veure que l'estudiantat, al final dels seus estudis, creu tenir la competència en gènere necessària per desenvolupar una pedagogia sensible al gènere, aquesta dada és equívoca, i crec que s'ha d'interpretar amb molta cautela.

 Quina importància té aquesta tesi com a eina per dissenyar i desenvolupar una guia de bones pràctiques per incorporar la perspectiva de gènere en la formació docent? Saps si alguna institució la utilitzarà?

Aquesta tesi contribueix a informar de l'estat precari de la formació en gènere en els estudis de magisteri i màster en professorat d'educació secundària, encara que sigui a partir de dades obtingudes d'una sola institució, i estableix precedents sobre els quals s'ha de construir un nou camí a seguir.

Un grup de professors de la Universitat d'Alacant hem adquirit el compromís de redactar una guia de bones pràctiques formatives basades en evidència empírica per contribuir a resoldre el dilema de la incorporació del gènere a la formació.

Què suposa per a tu que la teva tesi hagi estat premiada per la UOC?

Suposa un honor i valida la noció que l'esforç i la perseverança tenen la seva recompensa tard o d'hora. Quan estava preparant la defensa de la meva tesi, estàvem en plena pandèmia. Com moltes altres persones, treballava quaranta hores la setmana, lluny dels meus pares, cuidant dos fills de cinc i vuit anys, fent el menjar i atenent les tasques de la llar. Aquest premi simbolitza, per a mi, el fruit d'aquest esforç i commemora aquestes persones que em van donar suport durant tot aquest llarg i difícil procés.