"Les empreses orientades al bé comú són el camí a seguir si no volem destruir el planeta"

José Carlos Ramos, professor dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador del grup Management & eLearning (MeL) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és membre del comitè organitzador del Congrés Internacional de l'Economia del Bé Comú (ECGIC), que aquest 2024 celebrarà la tercera edició als Països Baixos. Durant tres dies, experts de diferents països discutiran sobre els models d'èxit d'organitzacions empresarials sostenibles, és a dir, de les que miren pel bé comú i no sols el seu compte de resultats. José Carlos Ramos explica en aquesta entrevista quins són els objectius d'aquest congrés internacional i quina serà la participació de la UOC i els seus investigadors. Defensor de l'economia "real", Ramos aposta per un canvi de model gràcies al qual les empreses busquin aconseguir un impacte positiu en el seu entorn i deixin d'interpretar com un èxit el creixement il·limitat, cosa que, a parer seu, és insostenible.

En les seves recerques ha analitzat les diferències entre algunes grans corporacions que denomina extractives i les companyies que tenen un impacte positiu. Es pot dir que les del primer tipus estan en reculada mentre que avancen les que treballen seguint un model alternatiu i sostenible més orientat al bé comú?

En recerques desenvolupades amb José Albors, hem identificat tres grans tipus de companyies. D'una banda, hi ha el tipus d'empreses que són l'exemple d'èxit empresarial més tradicional, que busquen la rendibilitat, al mateix temps que contribueixen a la generació de riquesa i treball. D'altra banda, hi ha una mena de corporacions que està adquirint dimensions i poder supraestatal, el màxim exponent del qual són algunes big tech, que denominem extractives, que només busquen el benefici per als seus propietaris, per sobre de tot i en molts casos a costa del medi ambient, en condicions de gairebé explotació laboral o dels consumidors i amb dubtoses pràctiques fiscals. I, finalment, hi ha el nou paradigma de l'èxit empresarial, que denominem top performers, que són les organitzacions amb impacte (positiu) en l'àmbit ambiental i social, al mateix temps que són rendibles.

En col·laboració amb Josep Lladós, hem evidenciat que, desgraciadament, l'hegemonia de les grans tecnològiques no fa més que créixer i deixa poques opcions a nous entrants (oligopoli). Veurem com evoluciona i si altres estats i institucions internacionals segueixen l'exemple d'Europa per evitar més casos d'abús d'ús de dades, evasió d'impostos, etc.

Pel que fa a les empreses sostenibles, orientades al bé comú, actualment hi ha exemples de referència, que demostren que és possible ser rendibles i impactar positivament. És el camí que s'ha de seguir, si no volem destruir el planeta i acabar provocant una fractura social. I la nova normativa europea CSRD de reporting en sostenibilitat ho deixa ben clar.

Entorn d'aquesta matèria, vostè també investiga sobre el cas particular de l'Estat espanyol. De quina manera ajuden aquests models alternatius a fer evolucionar el vell paradigma d'èxit empresarial i a canviar la visió del creixement continu com una cosa positiva?

Efectivament, en els nostres treballs analitzem algunes empreses referents com Majoral Joies o Cartonajes La Plana a Espanya, entre d'altres, organitzacions que publiquen el seu balanç del bé comú. Periòdicament, des dels Estudis d'Economia i Empresa, fem jornades de transferència en les quals convidem empreses, investigadors i policy makers a explicar les experiències en sostenibilitat.

Tot i que sembla anacrònic, encara està fortament arrelada la idea que rendibilitat i creixement econòmic són sinònims. No fa falta aprofundir gaire per entendre que una empresa pot tenir resultats positius i no estar creixent. La Conferència de 2023 de la Unió Europea del 2023, Beyond Growth, va ser un gran clam per parar la carrera infinita de la cerca del creixement que no pot ser infinit. Avui ja ningú qüestiona el canvi climàtic. Esperem que algun dia ningú pensi que és possible continuar explotant recursos de la Terra de manera infinita per continuar creixent.

Entre els seus temes d'estudi també hi ha l'impacte del lideratge femení a les empreses. Sobre aquest aspecte, quines són les principals troballes d'aquestes recerques en relació amb l'economia del bé comú?

Els estudis que duem a terme amb Màrian Buil, experta en emprenedoria en clau femenina, remarquen l'impacte positiu de les dones com a líders en empreses emergents i en general com a directives de qualsevol empresa. En els estudis actuals que fem amb la doctoranda Paqui Moya, anem més enllà, per intentar mesurar més aquest impacte, i fem servir el balanç del bé comú com a model de referència.

Quines implicacions cal tenir en compte quan es parla de màrqueting i bé comú? Com encaixa el màrqueting en el model de l'economia per al bé comú?

La meva col·lega, Cintia Pla, i jo hem fet una anàlisi sobre si s'està publicant en temes de màrqueting i bé comú. Els resultats preliminars mostren que poc o molt poc. I veiem que fins ara hi ha hagut molt ecoblanqueig (greenwashing) i poca informació de manera transparent i genuïna sobre com es pot anar més enllà de complir amb els marcs reguladors en termes de sostenibilitat social i ambiental.

Vostè és co coordinador del Science and Research Hub de la Federació Internacional de l'Economia del Bé Comú. Ens pot resumir què és aquesta organització i què planteja?

Es tracta d'un moviment internacional que sorgeix quan un grup d'empresaris d'Àustria i Alemanya es planteja aterrar la proposta de Christian Felber, l'Economia del Bé Comú (EBC), com a transformació del capitalisme. Així creen una eina potent que els ajuda a mesurar com d'alineades estan les organitzacions amb la sostenibilitat: el balanç del bé comú.

Quins són els principals objectius del congrés que se celebrarà als Països Baixos?

El tercer congrés científic internacional de l'EBC segueix el del 2022 que va organitzar la Càtedra de la matèria a la Universitat de València i abans a Hamburg. Suposa una gran fita sense precedents, atès que asseu en una taula rodona els representants principals dels models econòmics reals per buscar convergències: economia social i solidària, del doughnut, del benestar, postcreixement i, per descomptat, l'EBC. I es convida a presentar models de desenvolupament regional basats en la sostenibilitat.

De quina manera estarà present la UOC en aquest esdeveniment i per què és important?

Fruit del conveni de col·laboració de la UOC amb la Federació Internacional de l'EBC, jo formo part del Comitè Directiu i del Comitè Organitzador juntament amb altres membres del consorci integrat per dues universitats neerlandeses (NHL Stenden UAS i Hanze UAS) i el prestigiós institut de recerca de l'aigua, Wetsus.

A més, des de la UOC s'hi presenten quatre estudis en desenvolupament, un cas d'estudi i un pòster. No està gens malament, per un congrés internacional d'alt nivell.