"La poesia pot ser una eina de curació i ajuda"

Enguany, com en els darrers anys, la felicitació de Nadal de la UOC ha pres forma de poema il·lustrat. El poema en qüestió és "Jo no camino", de l'escriptora Laia Noguera, i la veu del poema és l'actriu Sílvia Bel, que ja havia participat en altres projectes de Lletra, la plataforma de la literatura i la cultura catalanes a internet de la UOC. La combinació de text i imatge de la felicitació té la intenció de fer reflexionar sobre la nostra identitat en un món que està immers en un canvi constant. Laia Noguera (Calella, 1983) és una escriptora que escriu en català, castellà i anglès. També és professora de mindfulness i d'alimentació i escriptura conscients. Quant als seus reconeixements, ha estat guardonada amb premis de prestigi com el Benet Ribas, el Miquel de Palol i l'Ausiàs March.

La UOC ha fusionat un poema teu amb so i imatges per convertir-lo en una obra d'art audiovisual. Unes imatges que transporten el lector a diverses èpoques. Creus que la barreja artística pot aportar una dimensió addicional al contingut emocional del teu poema?

Agraeixo a la UOC que hagi escollit aquest poema, que sorgeix de la reflexió sobre el lloc que ocupem en aquest planeta.

Em sembla molt interessant la sinergia de sensibilitats que es dona en la creació d'una obra col·lectiva. M'ha sorprès agradablement que s'hagin escollit imatges en les quals jo no hauria pensat mai. Em sembla molt enriquidor. Imatges que apel·len al segle passat, que ja cau molt lluny per a les noves generacions, i d'altres que apunten a reflexions molt d'ara, com la irrupció de les intel·ligències artificials i la situació cada vegada més alarmant de la salut del planeta. La música també hi aporta molt, i la veu i la dicció de la Sílvia Bel són excel·lents. El poema, en boca seva, pren una volada molt bonica.

Què et sembla la iniciativa de Lletra de la UOC de crear poesia dibuixada?

Opino que és molt bona. Crec que la tasca de Lletra és fantàstica.

La cultura actual és molt audiovisual i de xarxes socials. Em sembla una idea molt bona transmetre la poesia a través del llenguatge i els mitjans que ara agraden més.

Segons les teves paraules, amb els teus poemes et dirigeixes "a tot allò que pot emergir en aquest univers quàntic meravellós, perquè estic segura que la bondat i la bellesa també beneficien allò que anomenem 'matèria inerta'". Què és el que més t'inspira a l'hora d'escriure les teves obres i en què destaca la teva veu en comparació amb la d'altres poetes contemporanis?

M'inspiren el silenci i la presència, la humanitat compartida, el nostre interior, les nostres llums i ombres, allò que som. No em refereixo només a les persones, sinó a tots els éssers, la natura i el cosmos.

Aquesta veu és una entre infinites, perquè els bacteris també tenen la seva veu. Ara, sí que crec que és única. Totes les veus ho són i em sembla que seria molt bo per a tothom que aprenguéssim cada vegada més a expressar-nos amb autenticitat. Crec que ens ajudaria molt a millorar com a espècie, perquè comunicant-nos des del cor podem ajudar-nos molt els uns als altres.

En un món tan tecnològic com l'actual i on la intel·ligència artificial està guanyant cada cop més terreny, creus que aquest fenomen pot acabar substituint la teva feina com a poetessa?

La intel·ligència artificial em desperta molt d'interès i penso que pot ser una bona ajuda.

Personalment, tinc ganes de descobrir què pot aportar la intel·ligència artificial a la meva intel·ligència natural i a les altres qualitats internes que cultivo cada dia amb la meditació i l'entrenament cognitiu. Crec que no necessitem la intel·ligència artificial, de la mateixa manera que no necessitem pràcticament res del que produïm sense fre. Però, ja que hi és i no desapareixerà pas, em sembla interessant incorporar-la.

Quan escric i comparteixo el que escric, el meu propòsit és contribuir en tot el que pugui a la salut, la felicitat, la plenitud, l'alegria de les persones, que també significa la salut del planeta, el respecte pel medi i les altres espècies, l'amor, la pau. Si d'aquí a un temps la intel·ligència artificial pot fer aquesta aportació, me n'alegraré. L'important és tombar per bé. No em sembla malament treballar en equip amb les "màquines".

Finalment, voldria afegir que la intel·ligència artificial no ens hauria de fer relegar o perdre les nostres capacitats cognitives precioses. Al meu entendre, no té sentit que descartem les nostres qualitats i ens fem dependents d'una màquina. Crec que el sedentarisme cognitiu és un error que es paga car.

Alguns dels teus referents artístics són J. R. R. Tolkien, les germanes Wachowski, Jane Austen, les germanes Brönte, Pantera, Megadeth, Metallica... Els artistes i, concretament, els poetes, teniu una capacitat més gran de mirar dins vostre i trobar les paraules adequades per expressar-vos?

Per a mi, "poeta" és només una etiqueta i, com a tal, no hi crec gaire.

La meva experiència és que les capacitats que esmentes s'entrenen. La capacitat d'introspecció s'entrena a través de la contemplació, el silenci, el conreu de la presència plena... La capacitat de comunicació també s'entrena i es potencia mitjançant l'entrenament cognitiu, la lectura, la interacció conscient amb les altres persones... He tingut el goig de veure com, amb els anys de pràctica de meditació, les persones millorem moltíssim en tots els nivells, també el comunicatiu.

D'altra banda, és clar que cadascú té qualitats diferents, i es tracta que tots aportem la nostra part única i intransferible en aquest mosaic preciós que es diu humanitat. Per tant, qui tingui facilitat per mirar a l'interior i trobar les paraules, és necessari que ho faci, perquè moltes persones li ho agrairan.

Actualment, la societat viu immersa en un estil de vida desenfrenat i canviant. En aquest sentit, quin paper pot tenir la poesia per ajudar les persones?

La poesia pot ser d'ajuda per parar, observar el nostre interior, identificar els nostres estats emocionals, comprendre'ns, acompanyar-nos. Pot ser una eina de curació i ajuda, tant per a qui escriu com per a qui llegeix o escolta. L'escriptura i la lectura conscients (que no cal que siguin entorn de la poesia, sinó de qualsevol gènere) són una eina molt interessant en aquest sentit. Gaudeixo molt acompanyant les persones a explorar aquesta forma de comunicació genuïna i sanadora, que realment millora la nostra vida.

El poeta Josep Domènech va dir que "la poesia la llegeixen les àvies i l'escriuen els joves". Creus que la poesia s'ha d'adaptar, d'alguna manera, al públic jove i al context actual? Com?

Em sembla que la poesia també la llegeixen persones joves, i que hi ha persones grans que n'escriuen. A banda d'això, una cosa que he anat entenent amb els anys, gràcies a les dificultats de comunicació contínues que experimentem les persones, és que, si realment vols que l'altre t'entengui i s'interessi pel teu missatge, has de parlar el seu llenguatge i li has de parlar de coses que li importin i que li aportin alguna solució. Per tal que la comunicació sigui efectiva, hem de connectar amb el que els convé als altres. Per tant, si es vol arribar al públic jove, cal dirigir-s'hi amb el seu llenguatge i amb els seus mitjans, i cal parlar-los del que els interessa. Com? En primer lloc, interessant-se per ells. Donant-los la paraula, escoltant-los, obrint els ulls a la seva realitat i, sobretot, no jutjant-los.