Quin grau de vulnerabilitat tenen els països europeus pel que fa als canvis en els preus del gas?

24 de febrer de 2022: l'exèrcit rus entra a Ucraïna i provoca l'escalada d'un conflicte que havia començat gairebé una dècada abans. Aquell mateix dia, el Consell Europeu es reuneix d'urgència per respondre a l'agressió i, també, per estudiar mesures d'emergència en vista de la previsible crisi energètica que causarà el conflicte. L'endemà, es disparen els preus del gas natural, del qual Rússia és un dels grans exportadors mundials, i els mercats d'energia d'Europa trontollen. Durant els mesos següents, arribaran les mesures d'estalvi i de diversificació del subministrament, però també les factures desorbitades i la por a la manca de proveïment.

Han passat dos anys, de llavors ençà, i encara hi ha moltes preguntes que cal fer-se. Fins a quin punt Europa és vulnerable als vaivens en els preus dels combustibles fòssils i, en particular, del gas? I què fa que alguns països siguin més vulnerables que d'altres? Què implica tot això per a la transició energètica i el compromís per les renovables a la UE?

Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universidad de Concepción (Xile) i la Queen’s University Belfast (Regne Unit) acaben de publicar un article en obert en el qual intenten respondre algunes d'aquestes preguntes. En aquest article examinen la vulnerabilitat dels preus de l'electricitat a Europa davant de canvis en els preus del gas natural i proposen indicadors nous per mesurar-la, que van variant d'acord amb la informació del mercat i de les seves condicions (com l'oferta i la demanda o el clima).

Què fa que un mercat elèctric sigui vulnerable?

Una de les conclusions principals de l'estudi és que les pujades recents i dramàtiques dels preus del gas i l'electricitat a Europa demostren com són de vulnerables els seus mercats a les variacions del preu dels combustibles fòssils. La vulnerabilitat és especialment evident en èpoques de gran fluctuació en els preus energètics, com per exemple durant la crisi energètica que va desencadenar el principi de la invasió d'Ucraïna. Això posa en relleu, conclou l'article, que cal vigilar més el mercat durant aquests episodis, associats amb una agitació i volatilitat més gran del mercat.

A més, l'estudi destaca els riscos vinculats a la forta interdependència entre els mercats del gas natural i de l'electricitat, particularment durant períodes turbulents. Quan la demanda d'electricitat excedeix l'oferta de fonts renovables o nuclears, els preus del gas natural es tornen crucials per satisfer la demanda. Això fa que la volatilitat del mercat dels combustibles fòssils es transfereixi als mercats d'electricitat. Al seu torn, aquest fet indica, conclouen els investigadors, que cal desvincular els mercats de l'electricitat dels preus del gas natural.

"La vulnerabilitat és un tema molt ampli, relacionat fins i tot amb la seguretat energètica. Però el que hem fet en l'estudi és molt específic", assenyala Jorge M. Uribe, coautor del paper, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigador del grup FM2 de la UOC. "En l'estudi, ens referim a un mercat vulnerable quan un canvi abrupte en el preu del gas natural provoca un canvi abrupte en el preu de l'electricitat en el mercat local. És a dir, un mercat és vulnerable, segons el nostre estudi, quan aquests shocks des dels combustibles fòssils es transmeten i amplifiquen en el mercat elèctric local."

Per dur a terme aquesta anàlisi, els investigadors van utilitzar un model economètric molt flexible, amb el qual han pogut mesurar la relació entre els preus del gas natural i de l'electricitat d'una manera dinàmica. "Ens ha permès estudiar com canvia aquesta relació dia a dia i d'acord amb les condicions del mercat", afegeix Uribe. "No és el mateix quan els preus són baixos que quan són alts. I tampoc no és el mateix quan els preus s'estan encarint molt dia rere dia, que quan són relativament estables."

Quins mercats són més vulnerables? El cas d'Espanya

Els resultats de l'estudi subratllen la naturalesa variable en el temps dels efectes indirectes del preu del gas natural en el de l'electricitat. Mentre que en èpoques d'estabilitat i regularitat sembla que hi ha certa desconnexió entre aquests, en èpoques de preus volàtils dels combustibles fòssils, com els dos últims anys, s'observen efectes indirectes relativament importants. Això suggereix, segons els investigadors, que cal fer-ne un seguiment continu i establir estratègies proactives de gestió de riscos. Però quins països són més vulnerables?

L'article elabora una mena de rànquing en què es classifiquen els països europeus en funció de la vulnerabilitat dels seus mercats energètics en el període analitzat (que va de l'1 de gener de 2015 al 30 de desembre de 2022). Itàlia i els Països Baixos hi apareixen com els mercats més vulnerables, seguits de prop pel Regne Unit i Hongria. A l'altre extrem de la taula, la República Txeca i Alemanya emergeixen com els mercats menys vulnerables als vaivens en els preus del gas natural, seguits per Espanya, Portugal i Bèlgica.

"Espanya seria un dels mercats menys vulnerables, en part a causa de les mesures preses per limitar el preu del gas en el mercat local, però també gràcies al fet que té una matriu de generació elèctrica relativament diversificada, això li permet assimilar millor els shocks del mercat, i als avantatges que li proporciona la seva posició geogràfica a l'hora d'importar gas natural", explica l'investigador de la UOC. "D'altra banda, els països més vulnerables ho són per una mescla entre alta dependència dels combustibles fòssils pel que fa a la generació elèctrica i integració del mercat relativament baixa."

Gas natural, transició verda i pobresa energètica

Durant els primers mesos de la crisi energètica europea, l'impacte de la pujada dels preus del gas en el mercat majorista elèctric es va acabar traslladant a les factures dels consumidors. Això va provocar l'augment de la pobresa energètica en tot el continent, és a dir, l'augment del nombre de llars que no poden permetre's els serveis energètics essencials per gaudir d'un nivell de vida adequat i una bona salut. Aquesta situació és, habitualment, el resultat d'una combinació de tres factors: ingressos baixos, despeses d'energia altes i ús ineficient de l'energia.

La recerca introdueix indicadors innovadors per abordar el segon factor en l'equació de la pobresa energètica. Argumenta que els shocks inesperats dels preus de l'energia, que afecten desproporcionadament les despeses d'energia de les llars vulnerables, s'haurien d'integrar en les estratègies per abordar la pobresa energètica. Malgrat el progrés de la transició energètica, l'abandonament total del gas natural per a generació elèctrica pot no ser factible a curt termini, per aquest motiu l'estudi recomana considerar subsidis i topalls de preus per al gas en els mercats majoristes, al mateix temps que s'avaluen acuradament els seus efectes en el mercat elèctric en general.

"Els nostres resultats emfatitzen la importància d'una integració física i econòmica més gran dels mercats d'electricitat, la necessitat d'una matriu de generació molt diversificada que inclogui més aportacions de les renovables i una planificació estratègica que permeti aprofitar els avantatges naturals en la generació elèctrica al sud d'Europa amb energies renovables per disminuir la dependència energètica d'actors de fora de la UE", conclou Jorge M. Uribe.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides número 7, garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna.

Article relacionat

Chuliá, Helena; Klein, Tony; Muñoz Mendoza, Jorge A. i Uribe, Jorge M. (2024). Vulnerability of European electricity markets: A quantile connectedness approach. Energy Policy, volumen 184. DOI: https://doi.org/10.1016/j.enpol.2023.113862